Resultats de la cerca
Es mostren 1369 resultats
Rafael Vecina Aceijas

Rafael Vecina Aceijas
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Començà en el Centre Parroquial Sant Josep i en categoria juvenil fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb què debutà a la màxima categoria la temporada 1983-84 Pivot, jugà en el Club Joventut de Badalona 1984-86, el Caja de Ronda de Màlaga 1986-92, la primera temporada a primera divisió B, l’Estudiantes de Madrid 1992-94, 1996-98 i el Salamanca 1994-96 Amb la selecció espanyola disputà 24 partits Es retirà l’any 1998 i passà a exercir d’entrenador ajudant de Pepu Hernández a l’Estudiantes, a la selecció espanyola i al Joventut Amb la selecció aconseguí la medalla d’or al Mundial…
Josep Elies
Música
Compositor i organista.
Vida i obra Fou deixeble de l’escola de Cabanilles cap al 1690 El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona i el 1715 organista a perpetuïtat de l’església dels Sants Just i Pastor, també de Barcelona Renuncià a aquest càrrec per exercir-lo al convent de Las Descalzas Reales de Madrid Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se prevere, condició necessària per a exercir Les seves obres per a orgue s’han conservat gràcies al manuscrit del seu deixeble Antoni Català, llicenciat en orgue, amb el títol Música de órgano del Sr Joseph…
reducció
Història
Poble destinat als indis creat pels colonitzadors hispànics, primer com a contrapartida i després com a substitució de les encomiendas privades o senyorials.
Aquesta política fou iniciada pel virrei del Perú Francisco de Toledo des del 1570 mitjançant l’agrupament dels indígenes del virregnat i llur “reducció” a un tipus de vida comuna i sedentària en nuclis d’habitatges Administrades globalment per un corregidor d’indis, a cada reducció continuaven exercint la seva jurisdicció i govern els antics cacics Aquesta política, aparentment protectora, tenia uns objectius colonials ben clars assolir un control general de la població sotmesa, dificultar la pràctica de la religió andina, afavorir la conversió al cristianisme, facilitar el control del…
ciutadania
Història
En l’antiguitat, situació jurídica de les persones considerades membres de la comunitat política, la ciutat, i condició indispensable per a gaudir de drets polítics, de què estaven privats els homes lliures que no tenien el status civitatis
.
El sentiment de la dignitat del títol de ciutadà permeté a Roma de fer-ne un dels seus mitjans de romanització més subtils i eficaços La plena ciutadania, a Roma, implicava la possessió d’uns drets ius suffragii dret de vot a les assemblees, ius honorum dret a exercir càrrecs públics, ius connubii dret a contreure matrimoni, ius commercii dret a la possessió de béns patrimonials i a la celebració d’actes públics relacionats amb ells Els criteris que determinaven la possessió de la ciutadania eren criteri de naixença el ciutadà la transmetia al seu fill, criteri jurídic la…
infinitiu
Gramàtica
Mode no personal del verb —alhora que el gerundi i el participi—, en tant que no duu marca de persona.
En català acaba en -ar , -er , -re , -r i -ir Ve a exercir la funció de substantiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, nominal i verbal, sintàcticament participa de les característiques del nom i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Com a substantiu, l’infinitiu pot ésser afectat per qualsevol determinatiu amb una certa limitació, en català, pel que fa a l’article o per les preposicions Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal L’infinitiu, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal si de cas, només l'aspecte verbal la mera…
Ramon Parramon Arimany
Art
Artista visual i investigador cultural.
Format en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, el seu treball se centra en l’àmbit de la gestió i promoció de la creació contemporània en context, amb un interès cap a projectes interdisciplinaris i sobre les funcions que pot exercir l’art en un context sociopolític específic Des del 1999 dirigeix el projecte d’art IDENSITAT Del 2000 al 2010 fou codirector del màster en Disseny i Espai Públic a Elisava Universitat Pompeu Fabra Ha participat i organitzat nombrosos seminaris, tallers i fòrums de debat sobre art i espai social Ha editat algunes publicacions com ara Art,…
cobertura
Història
Privilegi de restar amb el cap cobert davant el rei i durant les cerimònies religioses.
Fou concedit als grans d’Espanya Els consellers de Barcelona allegaren tradicionalment aquest privilegi La seva defensa donà lloc a diversos incidents amb les autoritats civils i eclesiàstiques, sobretot durant el s XVII amb la publicació d’opuscles i d’un extens Memorial en justificació de la prerrogativa, el 1632, fins a l’obtenció d’un privilegi afirmatiu, el 1689, en l’atorgament del qual intervingué el conseller Rafael de Grimosacs Fou abolit pel decret de Nova Planta 1714 L’exercici del privilegi durant les cerimònies religioses, igualment en discussió al s XVII, fou resolt per la…
Joseph Nye
Política
Politòleg nord-americà.
Doctorat a Harvard 1964, aquest mateix any inicià una carrera acadèmica que el portà a exercir la docència en nombroses universitats i al deganat de la John FKennedy School of Government d’aquesta universitat 1995-2004 Ocupà càrrecs com a assessor en l’administració demòcrata en temes de defensa i de política exterior 1993-95 Principal proponent de l’anomenat “poder tou” soft power amb relació a l’hegemonia nord-americana en oposició a la política de confrontació dels neoconservadors, les seves idees són exposades, entre altres obres, a Power and Interdependence World Politics…
consell de la mercaderia
Història
Òrgan de govern de les corporacions o col·legis de mercader
de les ciutats i les viles mercantils catalanes sorgits als s. XIV i XV.
Les llotges llotja eren llur seu i actuaven conjuntament amb els cònsols de mar o de llotja cònsol de mar i amb els defenedors defenedor de la mercaderia Tenia la funció de mantenir, defensar i fomentar el comerç, de donar llicència per exercir-lo àdhuc als estrangers i de tenir cura de les imposicions, especialment de collectar el dret del pariatge o de l’imperiatge Fou anomenat sovint també consell del pariatge o de l’imperiatge , i a Barcelona rebé el nom de Consell de Vint Suprimits amb els decrets de Nova Planta 1707-16, foren substituïts, a les ciutats més importants, al…
Mikhail Bogdanovič Barclay de Tolly
Història
Militar
Mariscal rus.
D’origen escocès participà en les guerres contra Turquia 1788-89, Suècia 1790 i Polònia 1792-94 Es destacà sobretot en les guerres napoleòniques Intervingué a la batalla de Pułtusk i fou ferit a la d’Eylau 1806 Després d’exercir el càrrec de ministre de la guerra 1810, li fou donat el comandament del principal exèrcit que s’enfrontà a la invasió napoleònica de Rússia 1812, davant la qual adoptà la tàctica, molt discutida en el seu temps, d’evitar combats decisius i de replegar-se profundament Participà en les batalles de Borodino, Dresden, Kulm i Leipzig Cap de l’exèrcit…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina