Resultats de la cerca
Es mostren 881 resultats
estil llombard
Sant Vicenç de Cardona, monestir amb influències d'estil llombard
© Fototeca.cat
Art
Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.
Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els segles IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes bandes llombardes i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries En són exemples notables San Vicenzo in Prato segle IX i Sant'Ambrogio segles X-XII, ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate 875, prop de Monza, Sant'Abondio, a Como 1095, i San Michele, a Pavia segle XII L'estil romànic llombard influí de…
art otònic
Art
Art desenvolupat durant el regnat dels emperadors Otó.
Es basa en els models carolingis i és molt influït per la personalitat i les idees autocràtiques d’Otó III És una etapa de l’art preromànic en què hi ha força punts de contacte amb el romànic Les novetats arquitectòniques més importants són el gruix dels murs, que permet la utilització a l’exterior dels arcs cecs, l’alternança de pilars i columnes a l’interior i l’ús de galeries els exemplars més importants són l’església de Reichenau, Sinkt Peter de Wimpfen i Sinkt Cyriakus de Gernrode L’escultura s’identifica amb l’art àulic de tradició romana, i abunden les figures…
Josep Subils Valls

Josep Subils Valls
CE PUIGMAL
Espeleologia
Espeleòleg.
Formà part de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club d’Esquí Puigmal, de l’Equip d’Espeleologia del Centre Aragonès i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya El 1965 presidí el Comitè Regional d’Exploracions Subterrànies, precedent de la Federació Catalana d’Espeleologia Realitzà campanyes a Terol i al Solsonès Fou un dels principals impulsors del treball intergrupal a Catalunya i dirigí, al principi de la dècada de 1960, l’Operación Turolensis, primera expedició espeleològica multidisciplinària a Terol, amb vint-i-tres participants d’un total de…
Castell de Maella
Art romànic
El lloc de Maella fou conquerit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als voltants del 1157 Anys després de la conquesta, el rei Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i més endavant també majordom seu La vila i el castell de Maella passaren a mans de l’orde de Calatrava el 1203 gràcies a una donació de Pere I Aquest orde no n’aconseguí, però, el domini total fins el 1277 Segles després el castell acabà a mans dels ducs d’Híxar L’actual castell de Maella, sobre una penya que domina el poble, a la riba esquerra del Matarranya, és un edifici sobretot dels segles XIV i XV…
Jordi Aguadé i Clos
Arts decoratives
Ceramista.
Deixeble de l’Institut Escola de la Generalitat i de l’Escola Industrial Ceràmica Collaborador de Josep Llorens i Artigas , i professor ajudant seu fins el 1950 a l’Escola Massana Feu una primera exposició amb Llorens i Artigas a les Galeries Laietanes de Barcelona Posteriorment treballà a París i a Suècia amb Tyra Lundgrens Collaborà en la realització dels grans murals de Llorens i Artigas i Miró El 1960 fundà, amb Jordi Vilanova , Joan Vila i Grau , Aureli Bisbe i Jordi Bonet , l’equip La Cantonada El 1966 participà en les Dècades de Provença Exposà a Barcelona, Girona,…
Tomàs Bel i Sabatés
Escultura
Escultor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1941-47, hi fundà amb Josep Maria Garrut el grup Els Betepocs, que difongué l’art i la cultura a Catalunya a través d’uns anomenats Campaments Pictòrics Exposà en galeries barcelonines Argos, 1947 Syra 1955 Nàrtex, 1974, bé que no s’integrà als circuits comercials És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós cambril de la Mare de Déu, a Núria església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell església del Corpus Christi, a Barcelona, que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització Posteriorment feu…
Sandro Chia
Pintura
Escultura
Pintor i escultor italià.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència La seva obra és marcada per un fort component irònic que aconsegueix mitjançant el tractament que fa de la figura humana i les referències fantàstiques i mitològiques Cal destacar-ne la qualitat cromàtica Ha estat inclòs dins el grup anomenat transavantguarda italiana, al costat de F Clemente, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino Ha participat en la XV Biennal de São Paulo 1979, en la Biennal de Venècia 1982 i en la VII Documenta de Kassel 1982 Destaquen, entre d’altres, les exposicions individuals al Stedeijk Museum d’Amsterdam, Museum…
Daniel-Henri Kahnweiler
Art
Marxant i tractadista d’art.
Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a colleccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905 El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger 1910 i Manolo Hugué 1912 El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca de marxant en acabar la…
Tres-cents Noranta-u
Portada d’un número de Tres-cents Noranta-u
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Barcelona per Francis Picabia, que en fou el director.
El primer número aparegué el 25 de gener de 1917 i s’imprimí als tallers d’Oliva de Vilanova La redacció i l’administració eren a les Galeries Dalmau Des del 5 de juny de 1917 passà a publicar-se a Nova York números 5-7 i després a Zuric número 8 i París números 9-19 el darrer número aparegué el novembre del 1924 Amb Dada , de Tzara, constitueix la principal publicació periòdica del dadaisme Hi collaboraren, entre d’altres, Apollinaire, Marie Laurencin, Max Goth, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, Max Jacob, G Ribemont-Dessaignes —aquests ja a l’etapa barcelonina—, L Aragon, H Arp, A…
Ramon Isern i Solé
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1930-36 i durant aquests anys participà en diverses exposicions de dibuixos, a les galeries Laietana i Novetats, i també d’escultures Finalista del premi Comtat de Sant Jordi 1949, el 1951 participà en la primera “Bienal Hispanoamericana de Arte” amb Mediterrània , obra que, anomenada després Nusos al sol , guanyà el 1953 un concurs internacional a Brusselles Aquest mateix any féu per a un nou edifici de la Caixa de Pensions a Badalona Pallas Atenea A mitjan dècada dels cinquanta, després d’exposar en diversos països escandinaus,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina