Resultats de la cerca

Situació Vista del turó on es troben els escassos vestigis del castell de la Guàrdia, amb l’arruïnada parròquia de Sant Pau als seus peus ECSA - F Junyent i A Mazcurïàn Les ruïnes del castell, conjuntament amb les de l’església de Sant Pau Vell, són encimbellades dalt d’un pujol situat en els primers contraforts montserratins, al sud del petit coll de Guirló, davant els impressionants es-padats de les Agulles FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCF979074 Poc abans d’arribar al coll de Can Maçana, venint del Bruc, cal agafar la pista que surt a mà dreta A partir de l’esplanada que hi ha, cal…

Les sèries Entre les ciutats europees que disposen d’un major llegat epigràfic cal destacar Tortosa Ha estat justament aquest llegat el que hem inventariat, ordenat i classificat per tal de sotmetre’l a estudi per primera vegada Precedents d’aquest estudi es poden trobar en Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , obra que va escriure Cristòfor Despuig a la segona meitat del segle XVI, i en la Historia de la antigua Híbera , editada per Francesc Martorell a l’inici del segle XVII sota les indicacions de Miquel Macip al segle XVIII s’hi incorporà Antoni Cortès, i després seran Manuel…

Nogensmenys, el pactisme no havia guanyat la partida Havia fet escac, però no escac i mat, i la nova monarquia dels Trastàmara, després d’adonar-se en quin terreny jugava, intentà aferrissadament escapolir-se de la desfeta, ja en els darrers temps de Ferran d’Antequera Aquest, a les Corts de Montblanc del 1413-14, no acceptà noves peticions que enfortien més encara la Generalitat Per la seva banda, Alfons el Magnànim, tan aviat com detectà el conflicte pactista —a les primeres Corts de Barcelona el 1416 se li va demanar, encara sense èxit, la creació d’un cos de mantenidors de les lleis de la…

El 22 de juliol de l’any 1596, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa a 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Lluís de Tamarit i de Rifós, donzell de Barcelona diputat reial Jaume Riu i Canta, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Frederic Meca, comanador de Sant Joan oïdor militar Francesc de Gàver, donzell de Cardona oïdor reial Gaspar Segarra, doctor en drets i ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet, polèmic diputat…

Situació i presentació El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km 2 , però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel sector S els…

Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…

Al juliol del 1434 foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Palou Vilanova del Vallès segle XIV – Barcelona d 1440, canonge i precentor de la seu de Barcelona diputat militar Ramon Galceran de Pinós i de Milany, cavaller, senyor de la baronia de Milany, de Vallfogona i dels castells de Tudela i de Cartellà diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Roger de Cartellà, canonge i paborde de la seu de Girona oïdor militar Joan de Vilalba, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de la Casa de Vilalba, de Vilalba Sasserra i de la quadra…

Domènec Sert s’incorporà a la fàbrica de teixits de mescles del seu cunyat Bonaventura Solà Poc després farà el mateix el seu germà Josep Els dos germans Sert i Rius crearen una gran empresa Un precedent Saurel, Beaury i Companyia Quan el farmacèutic barceloní Ronquillo escriu el primer volum del seu Diccionario , publicat el 1851, diu en parlar de les catifes que aquestes eren teixides en llana i que només les fabrica el Sr Surel L’esmentat Sr Surel era en realitat l’empresa Saurel, Beaury i Companyia, una empresa clarament de capital i socis francesos vinculada a la fracassada Societat…

El regnat de Felip III de Castella Felip II de Catalunya-Aragó va durar vint-i-tres anys 1598-1621, però no va coincidir exactament amb set canvis de consistori de la Generalitat El primer canvi de diputats i oïdors va tenir lloc el 1599, el mateix any de la celebració de la Cort El nou monarca va arribar a Barcelona el 14 de maig de 1599 En principi, la Cort va ser aparentment positiva Va ser-ho sobre la concessió d’honors, títols de noblesa, cavallers i ciutadans honrats, amb la consegüent repercussió sobre la composició del Braç Militar, que precisament va assolir una organització…

El 22 de juliol de l’any 1509, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jordi Sanç – 1525, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València diputat militar Jeroni Tord, donzell de la vegueria de Manresa diputat reial Joan Vicenç Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jaume Coll, canonge i prior de Vilabertran oïdor militar Joanot Ferrer, donzell oïdor reial Pere Joan Teixidor, ciutadà de Lleida Portada de les Constitucions aprovades a les Corts de Montsó del 1510 RM Encara que el paborde Sanç, diputat eclesiàstic del…