Resultats de la cerca
Es mostren 904 resultats
societat animal
Zoologia
Grup d’animals d’una mateixa espècie que viuen en grups més o menys nombrosos i organitzats, per procrear, alimentar-se, defensar-se, etc.
Una veritable societat significa un grup estable, els membres del qual s’intercomuniquen intensament i mantenen entre ells alguna relació social i relativament permanent Els exemples més típics són les societats de formigues, abelles i ximpanzés Un conjunt de mosques juntes en una àrea rica en aliment no és una societat, sinó una agregació Comparada amb les veritables societats, l’organització en una banda d’ocells o en un banc de peixos és molt menys complexa, però en general és més que una mera agregació Actualment hom parla més sovint d’organització social o de “grups socials…
Casanovas i Malet
Cinematografia
Distribuïdora.
Fou creada a Barcelona el 1909 per Josep Casanovas i Malet El 1913 s’associà amb Enric Piñol i Sánchez, i es constituí la distribuïdora Casanovas i Piñol, que es dedicà a la compravenda i al lloguer de tota mena de material cinematogràfic Casanovas i Piñol es convertiren en els únics agents espanyols de la Companyia Cinematogràfica de Portugal que proveïa les principals sales de Lisboa També formaren part de l’entitat explotadora de grans films Repertori Dulcinea El 1914 obtingueren la representació per a l’Estat espanyol, Portugal, Cuba i Amèrica Llatina de la Prometheus Films de Berlín i d’…
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment de …
Les poligalàcies
Constitueixen una família de grandària mitjana que comprèn gairebé un miler d’espècies agrupades en uns vuit gèneres Es pot considerar cosmopolita i inclou herbes anuals i vivaces, arbusts, i fins i tot petits arbres Les flors de les poligalàcies presenten una morfologia una mica especial Són zigomorfes i tenen tres bràctees a la base dels peduncles El calze és format per cinc sèpals, dos de grossos i amples amb aspecte de pètal i nervació ben visible i els altres tres, petits i poc vistents La corolla consta de tres pètals parcialment soldats en un tub, un dels quals, situat en posició…
Col·legi de Cirurgia de Barcelona
Institució docent per a l’ensenyament de la cirurgia fundada a Barcelona per ordre reial el 1760, sota l’impuls i la direcció de Pere Virgili, segons el model del de Cadis.
Tingué el títol de reial Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils per al Principat Virgili redactà els estatuts del 1764, any que fou inaugurat oficialment des del 1761 ja funcionava en un edifici propi, d’estil neoclàssic, construït dins els terrenys de l’Hospital de la Santa Creu segons projecte de l’arquitecte Ventura Rodríguez N'era president el primer cirurgià de cambra de Madrid, que delegava les funcions en el director Una part dels títols que concedia eren equivalents als universitaris i controlava l’exercici de la cirurgia al Principat Aviat…
Sant Joan Baptista del Castell (Oliana)
Art romànic
Situació Ruïnes que dibuixen una planta rectangular d’aquesta enigmàtica construcció situada a llevant del turó del castell d’Oliana ECSA – JA Adell Les restes de l’edifici conegut com Sant Joan del Castell són a tocar del marge d’un camp proper, a llevant, del turó del castell d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG597608 Per anar-hi cal agafar el camí que porta al castell d’Oliana i, en el primer trencall, prendre el camí de la dreta A uns 100 m hi ha el camp on es troben les restes de l’edifici JAA Història L’única referència coneguda de l’església de Sant Joan Baptista del Castell data del…
Sant Nazari (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Situació Capella rural amb un absis molt desplegat, ornat amb un ritme de dues grans arcuacions llombardes entre lesenes J Moner L’església de Sant Nazari és situada al final d’un petit pla a migdia de la vall de Campmajor Mapa L38-12295 Situació 31TDG723538 Per la carretera de Banyoles a Olot, per Mieres i Santa Pau, hom arriba a aquesta església Un cop situats a Sant Miquel de Campmajor, cal agafar el trencall de Falgons i a uns 2 500 m desviar-se a l’esquerra cap a Can Talaia, que resta situat a uns 900 m Des d’aquest punt cal dirigir-se cap a una granja de nova construcció que es troba a…
Santa Maria de Vilarmilà (Llupià)
Art romànic
Situació Detall de l’absis ECSA - JL Valls Banda nord-est de l’edifici de Santa Maria de Vilarmilà, on destaca l’aparell de petit carreu ECSA - JL Valls Aquesta església és situada a l’est del poble, a l’extrem de llevant del terme, sobre el camí de Pontellà per la D-23 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 37’ 28,8” N - Long 2° 47’ 45” E Història Són poques les notícies històriques sobre aquesta església Hom sap que fou donada al monestir del Camp per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna 1130-1148 i confirmada a aquell priorat el 1163 per una butlla del papa Alexandre III, en la qual apareix amb el…
Sant Joan Sesrovires (Subirats)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, des d’on s’aprecien perfectament les modificacions i les construccions afegides en un moment posterior al romànic J Pahissa L’església de Sant Joan Sesrovires és situada en el nucli de població de Torre-ramona, que es troba a uns 4 km de Sant Sadurní d’Anoia, sobre la carretera de Gelida JAA Mapa 35-16419 Situació 31TDF015862 Història Encara que es tracti d’una església molt antiga, el primer document cert en què apareix esmentada data de l’any 1325 Es tracta de la concessió de sepultura feta pel bisbe Ponç de Gualba a Berenguer de…
cambra
Història
Nom donat a determinats òrgans deliberatius sorgits com a juntes restrictives dels consells suprems de la monarquia hispànica dels Àustria i que, en part, perduraren fins al s XIX.
com la Cambra de Castella i la Cambra eclesiàstica creada al segle XVI per tal de proveir beneficis sorgides del Consell de Castella, la Cambra d’Aragó, la Cambra d’Índies 1600-1834 i la Cambra de Guerra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina