Resultats de la cerca
Es mostren 805 resultats
Santa Maria del Mercadal (Castellnou dels Aspres)
Art romànic
Situació Vista de la façana de migdia des del cementiri ECSA - J Ponsich L’església parroquial de Santa Maria és situada al poble de Castellnou dels Aspres És bastida al costat del recinte fortificat del castell, en el replà on se celebrava el mercat, tal com ho indica el seu nom Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 13,2” N - Long 2° 42’ 16,8” E Història La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1259, en què Guillem de Freixe li llegà 10 diners És documentada repetidament als segles següents El 1359 apareix mencionada com a ecclesia Sancte Marie de Castronovo , però poc després, el…
Sant Cebrià de la Móra (Tagamanent)
Art romànic
Situació Capçalera modificada per dues capelles laterals d’aquesta antiga parròquia situada en un pendent del pla de la Calma M Anglada L’antiga parròquia de Sant Cebrià de la Móra queda per sota del pla de la Calma, a 950 m d’altitud, al vessant de tramuntana que aboca les aigües a la riera de l’Avencó o de Picamena Mapa L37-14364 Situació 31TDG428266 Hi ha dues pistes bones per anar-hi La primera surt d’Aiguafreda en direcció llevant pel carrer de l’Avencó i segueix la riera del mateix nom que passa per Sant Salvador i Sant Miquel, ja esmentades en el terme municipal d’Aiguafreda, fins a…
Sant Sadurní de Montornès del Vallès
Art romànic
Situació Absis romànic ornat amb lesenes, sobrealçat i modificat per a adaptar-lo a la nau de l’església d’època més tardana M Anglada El temple parroquial de Sant Sadurní queda a la part alta del nucli vell de la població, a 116 m d’altitud sobre el nivell de la mar Mapa L37-15393 Situació 31TDF40093 Montornès és situat en el quilòmetre 18 de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca del Vallès MAB Història Sant Sadurní de Montornès es trobava dins l’antic terme del Castell de Montornès El lloc era conegut antigament com Palatio Amigdali, Palau Almanla o Palau Dalmania Prengué més tard…
organolèptic | organolèptica
Farmàcia
Dit de les propietats d’un medicament que afecten les impressions sensorials, principalment les relatives a les característiques de sabor i olor i, també, en menor extensió, a l’aspecte visual (com color, brillantor) i tàctil (com llis, rugós).
kèntia
Botànica
Palmera de la família de les arecàcies o palmes, de fins a 12 m d’alçària, de tronc inerme, llis i prim, i fulles pinnatisectes de fins a 3 m, de color verd fosc i amb segments linears dístics.
És autòctona de l’illa de Lord Howe, a Austràlia, d’on deriva el seu nom genèric Sensible a les gelades, és una de les palmeres més elegants cultivada com a planta d’interior als Països Catalans, mentre a les zones litorals més càlides pot viure a l’exterior No li cal una temperatura gaire alta ni regs abundants
Fons d’art romànic del Museu l’Enrajolada - Santacana (Martorell)
Art romànic
El museu El Museu l’Enrajolada-Santacana va ser creat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany 1810-96, pintor de l’escola natzarena, i fou ampliat i reordenat el 1916 pel seu net Francesc Santacana i Romeu 1883-1936 El fons del museu és constituït per elements arqueològics d’època i procedència diversa, ceràmica, pintura i mobiliari El 1965 la Diputació adquirí el museu i hi incorporà la collecció de ceràmica de Lluís Faraudo FBG El fons Base de columna Procedència desconeguda Datació imprecisa Mides 23,5 cm costat × 30 cm alt Núm d'inventari 524 Base de columna de secció quadrangular,…
Els himenomicets afil·loforats
Els afilloforats reuneixen un collectiu heterogeni de fongs, majoritàriament sapròfits, descomponedors de matèria orgànica, sobretot fusta, capaços de causar pèrdues econòmiques importants A vegades poden envair la fusta d’arbres debilitats Són ben patents els efectes causats pel fong Ganoderma applanatum sobre un garrofer del Jardí de la Universitat, a Barcelona, al qual correspon la fotografia el podriment blanc causat destruí la lignina de la fusta i l’estovà tant que l’arbre s’esfondrà la part baixa de la soca trencada deixa veure zones blanques una part del miceli Xavier Llimona / SCM Es…
Sant Esteve de Pedret (Pedret i Marzà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental Cal notar, a més de la robustesa de la construcció, la riquesa ornamental de les finestres i el petit comunidor aixecat al frontis de ponent, obra evidentment tardana F Tur L’església de Sant Esteve de Pedret pertany a un poblat de masies disseminades per les terres del nord-est del desaparegut estany de Castelló, a la conca baixa de la Muga Les terres són planes, amb espais ocupats per aiguamolls que són la pervivència de l’antic estany, i també ondulades per tossals de poca elevació A la vora de l’església hi ha…
cocoter

Cocoter
Siva301in (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Palmera monoica, de la família de les palmes, amb un estípit de 20 a 25 m d’alçària, grisenc i gairebé llis, terminat en un plomall d’una trentena de fulles o palmes pinnatipartides de 5 o 6 m de longitud.
Les flors masculines i les femenines són situades en una mateixa inflorescència Els fruits, els cocos , són reunits en règims És una planta d’origen probablement sud-asiàtic, i el seu conreu és estès entre els parallels de latitud 20°, en zones de clima càlid i humit, no gaire allunyades de mar El cocoter és probablement l’arbre més conreat del món Els productes obtinguts del cocoter són nombrosíssims El coco és un dels fruits més consumits La copra fa del cocoter una planta oleaginosa de primera classe L’embolcall de la nou de coco forneix una fibra tèxtil, el coco, de primera importància…
Sant Esteve de Tavèrnoles
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’edifici de Sant Esteve de Tavèrnoles des del costat sud-oriental Arxiu ECSA L’església parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles es troba al pendent de ponent de la serra de Savassona, abans de la pujada cap al castell, al repeu d’una costa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 44,3 — y 44,8 31 tdg 443448 Per anar-hi cal prendre la carretera de Vic a Roda de Ter A uns cinc quilòmetres cal prendre el trencall que mena al parador nacional de Sau i a uns tres quilòmetres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina