Situació
Absis romànic ornat amb lesenes, sobrealçat i modificat per a adaptar-lo a la nau de l’església d’època més tardana.
M. Anglada
El temple parroquial de Sant Sadurní queda a la part alta del nucli vell de la població, a 116 m d’altitud sobre el nivell de la mar.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDF40093.
Montornès és situat en el quilòmetre 18 de la carretera de Sant Adrià de Besòs a la Roca del Vallès. (MAB)
Història
Sant Sadurní de Montornès es trobava dins l’antic terme del Castell de Montornès. El lloc era conegut antigament com Palatio Amigdali, Palau Almanla o Palau Dalmania. Prengué més tard el nom de Montornès per la seva proximitat al castell del mateix nom, dit també de Sant Miquel.
Sant Sadurní apareix ja documentat en un llegat fet per Checena Ervig el 970 a la casa de Palau Almanla. El 980 es fa la donació d’una mujada de vinya per al manteniment del culte eucarístic i del prevere. El 1109 hi ha una notícia que fa al·lusió directa a l’altar de Sant Sadurní, en un testament sagramental de Bernat Ramon i jurat per Pere Ramon sobre aquest altar i que a la vegada demostra l’existència del Castum de Monte Tornoso. Sant Sadurní tingué un altar en benefici de santa Maria que no se sap quan fou fundat, però que consta que el 1219 Alamanla de Subirats i el seu fill Ferrari, amb consentiment d’Elisenda de Montornès, feu donació d’uns drets que posseïen al mas Figuerola. Més tard la mateixa Elisenda fa donació de tot el mas Figuerola i d’un camp de lli que té al pla de Malbec. A partir de 1307 el beneficiat passa a ser rector de la parròquia. El 1348 quan al beneficiat Berenguer del Puig li fou concedida la rectoria de Montmeló, començaren les disputes amb l’abadessa de Sant Pere de les Puelles que assumí pel seu compte el dret de Patronat (cal recordar que Montmeló depenia d’aquest monestir). Al principi del segle XV comencen les dificultats per proveir de beneficiat l’altar, per això el 1407 el benefici queda unit definitivament a la rectoria. Els senyors de Montornès intentaren restablir el benefici fent prevaler el dret de patronat que tenien els Montornès. Per la qual cosa s’origina un plet entre ells i la parròquia, que acaba amb un acord de les parts pel qual el benefici resta unit a la rectoria i el beneficiat seria elegit entre les dues parts. De l’església romànica només queda l’absis. L’edifici que avui es pot veure és el resultat de constants ampliacions. L’any 1579 el vicari general concedí la llicència per engrandir el temple. (MCCA)
Església
Planta de l’església que només conserva l’absis d’època romànica.
M. Anglada
L’edificació actual està totalment modificada llevat del gran absis llis amb cinc bandes separades per fines lesenes i sòcol. Només queda una finestra absidal de doble esqueixada al costat nord-est mig tapada. La finestra central de l’absis és del segle XIII de simple esqueixada i decorada. L’aparell es pot veure bé en el sòcol, on els petits carreus són ben regulars i ben col·locats; en canvi, des de l’exterior del mur de l’absis és parcialment arrebossat i es nota que aquest va ser sobrealçat. L’interior està totalment enguixat. (MAB)
Bibliografia
- Sales i Masferrer, 1984, pàssim
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 208