Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
Guillem I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (790-806) i duc d’Aquitània (Guillem I), fill de Teodoric, comte d’Autun, i d’Alda, possible filla de Carles Martell.
Fou comte palatí a la cort del seu possible cosí Carlemany, i comte de Tolosa en substitució de Corsó, destituït el 790 Lluità victoriosament contra els gascons aquell mateix any, però el 793 fou derrotat a l’Orbièu per un exèrcit sarraí, que, amb tot, hagué de retirar-se cap a la Cerdanya i l’Urgell Actuà com a conseller principal de Lluís el Piadós, rei d’Aquitània 781, i com a governant efectiu seu El 801 aconsellà aquest d’atacar Barcelona i comandà un dels tres cossos d’exèrcit que formaren part de l’expedició que conquerí aquesta ciutat aquell mateix any El 804 es féu monjo d’Aniana, i…
Torre de Cal Felip (Sant Joan Despí)
Art romànic
Situació Torre de planta circular que fa costat a aquesta masia situada a l’indret del Camí del Mig F Baltà Torre circular situada a Cal Felip, que és una de les masies del Camí del Mig, més enllà del restaurant de Can Pau Torrents i més enllà també de la recent urbanització de cases unifamiliars que s’ha construït vora el Maset o Can Vallhonrat i Can Po Cardona, a l’altra banda de la carretera que hi travessa i prop del pas de l’autopista Mapa 36-16420 Situació 31TDF208809 Història Malgrat la manca de dades històriques documentals sobre aquesta torre hi ha dues notícies que tal volta s’hi…
esfírnids
Ictiologia
Família de peixos condrictis amb el cap amb dues grans expansions laterals a l’extrem de les quals hi ha els ulls; inclou el peix martell.
martellet
Música
Peça de fusta, en forma de martell de cap ovalat, coberta de feltre, que va connectada per un mecanisme a cadascuna de les tecles del piano.
En prémer una tecla, el martellet corresponent colpeix una corda del piano i la fa vibrar
màquina d’escriure

Màquina d’escriure Olivetti MP1 (1949)
Tecnologia
Aparell que permet d’imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
Consta generalment d’un teclat que serveix per a accionar els caràcters d’impremta , el cilindre del carro fix o mòbil portador del paper, la cinta tintada entre el caràcter i el paper, el joc de caràcters en relleu suportat per barres, bola o roda, i uns mecanismes auxiliars espaiador, regulador de marges, tabulador , etc La primera màquina d’escriure que presentava un cert interès pràctic fou construïda el 1867 per l’impressor nord-americà Christopher L Sholes Aquest model, dotat de barres portatipus independents, interessà la casa Remington —aleshores constructora d’armes—, que el 1873 en…
t
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vintena lletra de l’alfabet català, anomenada te [pl tes].
La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a formar una…
piano mecànic

Piano mecànic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical de so programat (instrumentprogramat), que consisteix en un piano que toca automàticament música enregistrada.
El suport de l’enregistrament sol ser un corró amb pues, o bé un rotlle de paper perforat En la classificació Hornbostel-Sachs, cítara de taula Bàsicament, n’hi ha de dos tipus els de maneta -normalment, proveïts d’un corró amb pues- i els de lectura pneumàtica -proveïts d’un rotlle de paper perforat- Els pianos de maneta dits també ‘de manubri’ es fan sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona el corró, les pues del qual comanden, a través d’un sistema de palanques, els martells que percudeixen les cordes La seva invenció s’atribueix al constructor Joseph Hicks, de Bristol, actiu…
Sant Cristòfol de Figuera (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons F Junyent-A Mazcuñan L’església és adossada al mas Figuera, casal situat al vessant sud de la serra de Castelltallat i a la banda meridional del terme Long 1°41’09” -Lat 41°48’35” Del quilòmetre 11,7 de la carretera de Callús a Castelltallat arrenca, a mà esquerra, una pista forestal en bon estat que, amb un recorregut breu, mena al mas Figuera, al qual és adossada la capella i on cal demanar la clau FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Figuera No creiem…
Santa Maria de Balsareny
Art romànic
Situació Vista de la façana de ponent, a la part central de la qual cal situar la part romànica procedent de la construcció primitiva La resta de l’edifici és posterior F Junyent-A Mazcuñan L’església s’aixeca dins la població de Balsareny, població que es troba a la carretera que va de Manresa a Berga Long 1°52’34” — Lat 41°51’50” FJM-AMB Aquesta església es trobava dins l’antic terme, del castell de Balsareny, al lloc on després sorgí l’actual població Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia, que conserva encara avui El lloc de Balsareny és documentat des del 951 i l’església…
Sant Genís de Toès
Art romànic
Situació Interior de l’església, on es fan paleses les nombroses modificacions que ha sofert l’edifici primitiu ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és situada a la dreta de la Tet, un xic enfilada, enfront del petit nucli de Toès, poc abans del començament del camí que mena a Sant Joan d’Entrevalls Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 54” N - Long 2° 13’ 32” E Toès és al peu de la carretera N-116, que remunta la vall de la Tet, a 75 km de Perpinyà Història Toès fou possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà des del segle IX fins a la fi de l’antic règim El primer esment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina