Situació
Interior de l’església, on es fan paleses les nombroses modificacions que ha sofert l’edifici primitiu.
ECSA - A. Roura
Aquesta església parroquial és situada a la dreta de la Tet, un xic enfilada, enfront del petit nucli de Toès, poc abans del començament del camí que mena a Sant Joan d’Entrevalls.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 31’ 54” N - Long. 2° 13’ 32” E.
Toès és al peu de la carretera N-116, que remunta la vall de la Tet, a 75 km de Perpinyà.
Història
Toès fou possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà des del segle IX fins a la fi de l’antic règim. El primer esment de Toès és de l’any 878, en què Eldequis i la seva esposa Ello vengueren a Sant Andreu d’Eixalada la porció de llurs bens que tenien a la villa Tobese, per un bou de valor de set sous. A partir d’aquesta data el lloc es consigna repetidament. Sant Miquel de Cuixà en detenia la jurisdicció civil i criminal, com era el cas també de les localitats d’Entrevalls i d’Albaret, avui annexades al seu territori, com també la part baixa de la vall de Carançà, afluent que desguassa a la Tet a prop del poble, a través d’un engorjat vertical de cent metres d’alçada.
De l’església i la parròquia de Toès es tenen notícies més tardanes. La primera és del 1206, quan Bernat de Toès feu donació a Sant Miquel de Cuixà dels drets que posseïa a la vila de Toès i en el delmari de Sant Genís. D’altres esments són posteriors (ecclesia de Thoesio, 1435; Sant Genís de Toès, 1506).
Església
Es tracta d’una església romànica força modificada. Quan es construí, al segle XI, era de nau única, coberta amb volta de canó de perfil semicircular —recolzada per dos arcs torals— i capçada per un absis també semicircular. A l’inici del segle XIII, la capçalera semicircular fou substituïda, potser per motius de fortificació, per un absis rectangular decorat interiorment amb pintures murals.
L’aparell és de còdols simplement escalabornats amb el martell, que ha conservat a la part nord les característiques juntes solcades amb la paleta dels edificis d’influència llombarda del segle XI.
Al segle XIV, probablement, s’hi afegí una nau lateral al costat meridional, que es comunica amb la nau primitiva per dues arcades desiguals suportades per un pilar massís. Un campanar d’espadanya corona la façana occidental.
Pintura
Detall de les restes de pintura mural que es conserven a l’absis, on es pot apreciar una banda en ziga-zaga i una part de cortinatges figurats.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Genís conserva a l’interior restes molt fragmentàries de pintures murals.
Al principi del segle XIII la capçalera semicircular fou substituïda per un absis rectangular. Probablement fou en aquest moment que es decorà interiorment amb pintures murals, un fragment de les quals encara és visible a l’angle de la dreta. L’ornamentació és formada per un fris de dents d’engranatge, fullatges i florons, sense descartar d’altres motius, encara que l’estat actual de les restes fa molt difícil el seu estudi.
Bibliografia
- Abadal, 1954-55, VIII, doc. 45, pàg. 266 i doc. 55, pàgs. 271-272
- Cazes, 1990, pàg. 78