Situació
Aspecte de l’interior de l’església, amb la capçalera al fons.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església és adossada al mas Figuera, casal situat al vessant sud de la serra de Castelltallat i a la banda meridional del terme. Long. 1°41’09” -Lat. 41°48’35”.
Del quilòmetre 11,7 de la carretera de Callús a Castelltallat arrenca, a mà esquerra, una pista forestal en bon estat que, amb un recorregut breu, mena al mas Figuera, al qual és adossada la capella i on cal demanar la clau. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Figuera. No creiem que tingués mai categoria de parròquia, només l’hem vista documentada com a sufragània, i unida a la de Sant Mateu.
El lloc de Figuera és documentat des del 1025, quan uns béns eren situats a Castelltallat, ad ipsa Figuera. L’església apareix citada el 1027, quan es documenten unes vinyes de Sant Cristòfol a Castelltallat; el 1129 ja és documentada com a Sant Cristòfol de Figuera, així mateix succeeix el 1285. Fins al segle XVI no sabem res de la seva funció, el 1646 ja depenia de la parròquia de Sant Mateu i el 1685 consta la seva categoria de sufragània.
L’edifici sofrí algunes modificacions durant els segles XV-XVI, en què fou fortificada, la qual cosa li donà un aire poc freqüent, fins i tot en les esglésies que foren fortificades. (ABC)
Església
L’edifici és una construcció romànica aixecada el segle XII, que consta d’una nau que, a llevant, és capçada per un absis semicircular llis, al centre del qual s’obre una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt adovellat. L’absis és cobert amb una volta d’un quart d’esfera i la nau ho és amb volta de canó seguit, de mig punt, sense arcs torals. La unió entre la nau i l’absis es fa per mitjà d’un ressalt de reducció, amb volta de mig punt. La capçalera és escapçada per una arcada que comunica amb un edifici, fet de pedra, que devia fer les funcions de sagristia. Actualment la capella té dos portals, dels quals només el de migdia és original. Aquest portal, que comunica amb el mas al qual s’encasta la capella, és de factura simple i és acabat amb un arc de mig punt fet amb dovelles. Al mateix mur i prop de la porta hi ha una finestra, ara tapiada, acabada amb un arc de mig punt adovellat. Al mur de ponent s’obre el segon portal, que és modern, com també ho és la finestra oberta sobre seu.
L’aparell de l’edifici ha estat fet amb carreuons escantonats a cops de martell i disposats molt ordenadament en filades horitzontals i distribuïts a trencajunt. L’aspecte que ofereix aquest petit temple, encimbellat dalt un penyal, és actualment el d’una autèntica fortalesa, ja que durant els segles XV i XVI fou modificat amb la construcció d’un pis superior de caire defensiu i s’adossaren uns murs atalussats a la base. Més tard encara se li afegí, a ponent, una torre massissa que devia suplir el primitiu campanar d’espadanya. Aquesta darrera obra acaba de donar-li un caire militar.
L’edifici, gràcies a una bona restauració feta pels seus propietaris, és molt ben conservat i el seu aspecte és magnífic. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, a “Hoja Parroquial”, núm. 35, Vic 28 d’agost de 1949.