Resultats de la cerca

El musicòleg Friedrich Ludwig feu servir per primera vegada aquest nom el 1924 Consisteix en la repetició periòdica d’estructures rítmiques i melòdiques gairebé sempre a la veu del tenor, encara que també es pot trobar a les altres El principi fou exposat per primer cop per Jean des Murs en el tractat Libellus cantus mensurabilis En aquesta obra es mostren els elements fonamentals i la diferència entre els dos models bàsics que el formen talea cèllula rítmica i color disseny melòdic La coincidència de talea i color pot donar-se, encara que no és necessària La isorítmia permeté la composició…

Fill del musicòleg Hans Albrecht , estudià a Kiel i a Hamburg, i el 1957 guanyà el Premi de Besançon A partir del 1958 fou director assistent de l’Òpera de Stuttgart, fins que el 1961 fou nomenat director permanent de l’Orquestra de Magúncia Successivament, treballà a Lübeck i a Kassel, essent el director alemany més jove del seu temps A partir dels anys setanta fou director dels teatres d’òpera més rellevants d’arreu, i estrenà obres de HW Henze, Reimann o G Ligeti, entre d’altres El 1992 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i al setembre del 1993, de l’Orquestra Filharmònica Txeca, en…

Es formà inicialment amb el seu pare, el musicòleg Fritz Reuter, i debutà a setze anys Del 1948 al 1951 estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal amb E Hintze En 1951-55 fou segon director d’orquestra a Eisenach i posteriorment fou nomenat director musical a Meiningen El 1961 fou sollicitat a Leipzig, on li encomanaren la direcció musical de l’Òpera Tres anys més tard, inicià la seva tasca docent al Conservatori de Leipzig, com a professor de direcció orquestral A partir del 1978 visqué entre Leipzig i Weimar, ciutat aquesta darrera d’on fou nomenat director general de música El…

Estudià al Conservatori de Milà i a l’Escola Superior de Música de Berlín Fou professor de música en conservatoris i escoles superiors de Berlín 1937, Milà 1938 i Filadèlfia 1939-42 i a la Universitat de Rutgers 1947 Posteriorment estudià musicologia a la Universitat de Columbia amb PH Lang i D Mitchell i es doctorà el 1955 El 1961 fou nomenat director de publicacions de l’American Choral Foundation Realitzà la seva aportació més important en el camp de la història de la teoria musical, amb una especialització en els escrits sobre contrapunt de JJ Fux Cal destacar les traduccions a l’anglès i…

Estudià musicologia, piano i composició en diferents centres, com ara la Juilliard School de Nova York i les universitats de Texas a El Paso, Yale, Rochester i Harvard Fou professor a la Universitat de Texas 1941-43, 1946, al Westminster Choir College a Nova Jersey 1946-49 i a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles 1949-90 Dedicà gran part dels seus esforços a estudiar la música a la Península Ibèrica i també a l’Amèrica precolonial i postcolonial, temes sobre els quals publicà nombroses obres Descobrí documents essencials per a la reconstrucció de la història de la música a les catedrals…

Es graduà en filosofia 1923 i estudià musicologia a la Universitat de Harvard 1929-39 i, gràcies a una beca, a França, Alemanya i Àustria 1933-35 Entre els seus mestres cal destacar R Haas i O Kinkeldey Posteriorment fou professor de nombroses universitats, entre les quals les de Harvard, Texas i Cornell En aquesta darrera fou nomenat catedràtic de musicologia 1962-70 A partir de la tesi sobre els orígens de l’òpera, amb la qual obtingué el doctorat, s’especialitzà en la història de l’òpera i es convertí en una autoritat en el tema És autor del llibre A History of Western Music 1960,…

Estudià musicologia a les universitats de Cornell 1917-19, 1926-27 i Berlín 1927-28, centre aquest darrer on fou alumne de J Wolf, F Blume, C Sachs i A Schering A partir del 1928 fou membre de la direcció a la Biblioteca del Congrés, i en 1934-37, cap de la secció de música d’aquesta mateixa institució Impartí classes a la Universitat Catòlica d’Amèrica a Washington 1934-37 i a la Universitat de Princeton 1937-66 Fou membre fundador, editor 1948 i president 1959-60 de la Societat Nord-americana de Musicologia, i membre del consell editorial des del 1958 i director 1961-71 de Monumenta Musicae…

Es doctorà en musicologia a la Universitat de Princeton 1967 i fou deixeble d’Oliver Strunk, Arthur Mendel i Lewis Lockwood Fou professor a la Universitat de Syracuse 1966-68, a la de Cornell i a la de Chicago des del 1999 Editor del "Journal of the American Musicological Society" 1972-74, ha exercit diferents càrrecs a la Universitat de Cornell i al College of Arts and Sciences És l’editor del New Harvard Dictionary of Music 1986, Harvard Biographical Dictionary of Music i Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians 1999 La seva recerca s’ha centrat en la música de l’Edat Mitjana i del…

Estudià composició i filosofia a la Universitat de Columbia, història de la cultura a la de Chicago i composició amb Stefan Wolpe i Aaron Copland El 1946 esdevingué membre del departament de música de la Universitat de Chicago, on posteriorment fou catedràtic 1961-75 i cap de departament 1961-70 El 1975 fou nomenat professor de música i d’humanitats a la Universitat de Pennsylvania Destacà en el terreny de la teoria de la música El 1971 fou professor d’Ernest Bloch, de Música de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i més tard fou membre sènior a l’Escola de Crítica i Teoria 1975–88 Fou…

Estudià a la Universitat de Nova York i posteriorment, musicologia a la Universitat de Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1933 amb una dissertació sobre aspectes de la intensitat tonal Fou deixeble d’Eugen d’Albert i Hugo Leichtentritt Membre de la junta de la secció musical de la Biblioteca del Congrés 1934 i cap de la secció 1937-72, des d’aquest últim càrrec adquirí nombrosos i importants manuscrits de compositors contemporanis com ara A Schönberg Participà en nombroses institucions musicals, com ara l’Organizing Comitee of the National Music Council, que dirigí fins el 1972, i…