Resultats de la cerca
Es mostren 365 resultats
Donació de sang
Patologia humana
Els elements sanguinis necessaris per a resoldre nombroses situacions en la pràctica mèdica diària són els que componen la mateixa sang humana, ja que a hores d’ara encara no s’ha trobat un compost artificial que pugui ésser emprat com a substitut Per aconseguir sang humana cal extreure una certa quantitat d’elements sanguinis d’una persona, sempre que el defecte ocasionat no comporti cap trastorn i es pugui recuperar per mecanismes de compensació naturals Com que la legislació del nostre país determina que només es pot obtenir sang humana amb finalitats mèdiques exclusivament quan una…
Proves serològiques
Patologia humana
Les proves serològiques són una sèrie de tests la finalitat dels quals és de detectar i quantificar la presència d’anticossos específics en la sang Aquestes proves es realitzen separant prèviament les cèllules sanguínies i enfrontant el sèrum així obtingut —d’aquí la denominació de proves serològiques— amb diversos tipus d’antígens, que s’obtenen amb diversos procediments de laboratori Les proves serològiques es basen en l’afinitat específica que hi ha entre els anticossos que l’organisme elabora —després d’entrar en contacte amb un antigen determinat d’un microorganisme— i aquest antigen —…
Les cèl·lules immunitàries
Anatomia humana
Fisiologia humana
S’anomenen cèllules immunitàries totes les que participen d’una manera o d’una altra en els mecanismes de defensa orgànica, ja sigui reconeixent els agents agressors i originant diverses reaccions humorals o bé actuant directament en la destrucció dels microbis Bàsicament, totes aquestes cèllules són cèllules sanguínies, els anomenats glòbuls blancs o leucòcits , per bé que no solament es troben en l’espai intravascular sinó que també accedeixen pràcticament a tots els teixits de l’organisme fins i tot algunes cèllules immunitàries romanen en teixits específics, com per exemple la pell, i hom…
Hemofília
Patologia humana
Definició L’ hemofília constitueix un trastorn de la coagulació sanguínia degut a una alteració genètica, generalment hereditària, que determina un defecte o una fallada funcional d’unes substàncies determinades que intervenen en la coagulació sanguínia, els factors de coagulació VIII o IX segons el cas, i que es manifesta amb la persistència de les hemorràgies Freqüència, edat i sexe L’hemofília és una malaltia relativament poc freqüent Es calcula que n’és afectada una persona de cada 5000 o 10000 habitants Com que l’alteració és d’origen genètic, es presenta ja des del naixement A causa de…
missió
Cristianisme
Tramesa de sacerdots i de missioners en general a noves terres per a propagar-hi una doctrina religiosa.
Fenomen propi de totes les religions universalistes —hom el troba en el budisme, en l’islamisme, en el mazdaisme, en algunes escoles de l’hinduisme en els temps moderns—, ho és sobretot del cristianisme Sovint és difícil de distingir-la de la simple propaganda religiosa, del proselitisme, mancats generalment d’organització i de programa definit En el cristianisme, considerada com a exigència de la mateixa acceptació de l’evangeli apòstol vol dir precisament ‘enviat’ i, per això mateix, com a tasca pròpia de tot creient, la missió fou atesa i acomplerta d’una manera molt activa per les…
tabac

Tabac i cigarreta
Marco Verch Professional Photographe (CC BY 2.0)
Tecnologia
Producte obtingut de les fulles del tabac, sotmetent-les a les oportunes operacions i tractaments, que és emprat per a fumar en forma de cigars, de cigarrets o en pipa, o bé es fa servir per a mastegar o per a aspirar-lo pel nas.
Elaboració per al consum Les fulles de tabac poden ésser collides amb tota la planta sencera o arrencant-ne separadament les que són madures, i en aquest darrer cas hom en fa enfilalls traspassant-les amb una agulla enfilada Un cop collides i, eventualment, enfilades, són fetes assecar, bé naturalment, posant-les al sol o penjant-les en locals prou airejats, bé artificialment, en assecadors Després d’una primera selecció, els manats de deu a cinquanta fulles són sotmesos, d’acord amb la qualitat i amb el producte que hom en vol obtenir, a una fermentació més o menys moderada La fermentació…
bolet

Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…
Tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè
Patologia humana
Definició És anomenada tumor benigne d’estómac i tumor benigne de duodè la proliferació anormal d’un grup de cèllules que pertanyen a aquestes estructures respectivament i que tendeixen a reproduir-se més ràpidament del que és habitual formant una massa o tumor Aquests tumors benignes es caracteritzen pel fet que, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits sans més propers ni originen metàstasis o disseminacions en altres òrgans Els tumors benignes d’estómac i duodè solen ésser asimptomàtics i, per tant, en general, passen desapercebuts Tanmateix, però, de vegades són advertits…
El combat contra la desertització
L’alarmant avenç dels deserts Les terres àrides del planeta representen uns 41 milions de km 2 , és a dir, un terç de les àrees continentals D’aquests, uns 14 milions de km 2 són autèntics deserts climàtics, 13 milions de km 2 són terres semiàrides, i uns altres 14 milions de km 2 es poden conceptuar de subdeserts amenaçats per la desertització La magnitud de la tragèdia Es distingeixen tres tipus de zones àrides zones hiperàrides, zones àrides i zones semiàrides els valors entre parèntesis corresponen a les humitats rebudes en forma de boires i rosades, que se sumen als de les pluges La…
Eduard Llanas i Jubero

Eduard Llanas i Jubero
© Fototeca.cat
Cristianisme
Escolapi.
Biografia En morir la seva mare poc després del seu naixement, el seu pare acabà la carrera eclesiàstica i s’ordenà de sacerdot, mentre deixava els fills a familiars Eduard passà a Barbastre amb una de les àvies i, en morir aquesta, a Mataró amb un altre familiar Alumne de retòrica de l’Escola Pia de Santa Anna, demanà entrar a l’orde on vestí la sotana el 27 de novembre de 1859 i professà el 8 de febrer de 1860 Acabat el noviciat a Sabadell anà a Moià per als estudis de filosofia i de teologia, els quals acabà a Sant Antoni de Barcelona El 1869 tornà a Moià com a professor de filosofia Del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina