Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Los Films de Formentera Barcelona GUIÓ JJordà, JELahosa FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal SO Manel Ribes Sinopsi L’escriptora Maria Aurèlia Capmany, en presència del periodista Joan Enric Lahosa i del poeta Jaume Vidal i Alcover, parla sobre Geroni Campdepedrós i Jansana, un poeta català afrancesat que visqué entre el 1779 i el 1821 Però, finalment, el personatge es revela com el fruit de la imaginació de l’escriptora i protagonista d’una novella seva Producció JJordà temptejà la possibilitat d’adaptar al cinema la novella de Capmany Un…

Llicenciat en belles arts, des dels catorze anys realitzava curtmetratges de baix pressupost El seu rostre s’anà fent popular gràcies a intervencions televisives Amb els diners aconseguits en concursos de televisió, finançà un treball més ambiciós, Evilio 1992, i guanyà un Goya al millor curtmetratge per Perturbado 1993 Álex de la Iglesia li donà l’oportunitat d’actuar en llargmetratges com Acción mutante 1993 i, ja com a protagonista, a El día de la bestia 1995, pel qual fou guardonat també amb un Goya La seva faceta còmica i alhora excèntrica li facilità papers en pellícules…

Vida i obra Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels designats del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els…

Té com a matèria la societat coetània retratada en episodis de desenvolupament discontinu, amb vinculacions suggeridores amb novelles anteriors de l’autor El tema, conceptual, tracta dialècticament del determinisme, el tret diferenciador del naturalisme de Zola que Oller no arribà a acceptar S’hi fa el seguiment de la vida d’un malalt mental des de la joventut fins a la mort Tanmateix, malgrat que Daniel Serrallonga n’és el protagonista, la novella no és la història d’aquest home, sinó que progressa a partir de dos plans distints i definits per dos personatges, les trajectòries…

Werther, enamorat perdudament de Carlota, casada amb un amic, se suïcida Assolí immediatament un gran èxit, i fou traduïda a gairebé totes les llengües Situada a l’inici del Romanticisme, respon, però, a un liberalisme racionalista S'han identificat amb el seu tràgic inconformisme generacions de joves frustrats per unes convencions socials opriments El drama ha estat portat a l’òpera, on ha destacat la versió de J/> Massenet en quatre actes, amb llibret d’EElau, PPilliet i GHartmann, estrenada a Viena el 1892

Alí Babà descobreix casualment que pronunciant les paraules “Sèsam, obre't” s’obre la porta d’una cova que guarda el botí de quaranta lladres Descobert ell mateix pels lladres, se n'allibera gràcies a una esclava

Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en…

Estudià música i cant a la Juilliard School El 1975 debutà professionalment a l’Òpera de Washington i un any després es presentà al Metropolitan de Nova York com a Rinuccio Gianni Schicchi A partir d’aleshores aparegué freqüentment en aquest teatre interpretant els principals papers de la seva tessitura, amb els quals assolí èxits indiscutibles, en òperes de G Puccini, J Offenbach, G Verdi, Ch Gounod o J Massenet També ha cantat al Covent Garden de Londres on debutà el 1978, i el 1992 ho feu al Gran Teatre del Liceu i a l’Opéra de la Bastille de París Considerat un dels millors tenors de la…

Després d’haver estudiat cant amb G Boghetti, fou contractat per A Toscanini per a intervenir en els enregistraments fonogràfics de La bohème i La Traviata Debutà escènicament el 1938 a Filadèlfia amb Rigoletto i tres anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York amb La Traviata Romangué a la companyia d’aquest teatre fins el 1968, tot especialitzant-se en papers per a tenor líric spinto d’òperes italianes i franceses El 1956 cantà al Teatre Bol’šoj de Moscou, cosa que el convertí en el primer cantant nord-americà que hi actuava després de la Segona Guerra Mundial També feu incursions…