Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
Ya‘qob Agam
Art
Artista israelià.
Estudià a Jerusalem amb Mordeḥai Ardon i a Zuric amb S Giedion L’any 1951 s’establí a París, on connectà amb artistes abstractes i superrealistes no obstant això, féu les seves recerques en el camp de l’òptica i de la cinètica Durant la dècada 1960-70 el preocupà l’obtenció d’una combinació entre pintura i so i posteriorment s’interessà pel moviment, i començà a realitzar escultures Ha dut a terme projectes de caire monumental jardins del Palau Nacional de Jerusalem barri de la Défense, a París Vincennes, etc
Pierre Gardette
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic, dialectòleg i romanista francès.
Professor 1941-66 i rector 1945-63 a la Universitat Catòlica de Lió i director de recerques al CNRS 1966 Consagrà la seva activitat científica a la lingüística francoprovençal Géographie phonétique du Forez 1941 i Atlas linguistique et ethnographique du Lyonnais 1950-76 En una llarga sèrie de treballs Études de géographie linguistique , recollits el 1983 maldà per establir l’especificitat del francoprovençal Com a director de l’institut lionès que porta el seu nom i coordinador dels atles regionals de França, tingué un paper destacat en l’orientació de la recerca dialectològica…
Unió Excursionista de Catalunya de Sants
Excursionisme
Club excursionista del barri de Sants de Barcelona, pertanyent a la Unió Excursionista de Catalunya i una de les seves dues entitats fundadores.
Nasqué el 1932, amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona-Sants, com a resultat de la fusió de diverses entitats excursionistes El 1933 adoptà el nom actual El 1934 construí la caseta de banys del Garraf Ha estat pionera en l’organització de marxes collectives En el seu si es fundà el primer grup d’espeologia, la Secció d’Investigacions i Recerques Espeleològiques SIRE, de la UEC, el 1962 Destaca la Secció d’Alta Muntanya i Escalada Entre les expedicions cal mencionar l’expedició de neteja de l’Annapurna 1999
Maria del Carme Queralt Tomàs
Esport general
Antropologia
Antropòloga.
Conservadora d’etnologia del Museu Comarcal del Montsià, formà part del Consell Assessor de Cultura Popular 1993-2005 i de la Comissió Científica Assessora d’Etnologia 1994-2000 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 s’encarrega de la coordinació pedagògica de l’escola d’estiu de jocs tradicionals FestCat, a Horta de Sant Joan És autora de recerques, llibres i articles científics i tècnics, i també comissària, documentalista d’exposicions i coordinadora de jornades i congressos sobre patrimoni popular i sobre jocs tradicionals a les terres de l’Ebre
Vladimir Prelog
Química
Químic bosnià, naturalitzat suís.
Doctorat a Praga 1929, fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb LRužička , recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65 Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians El 1975 compartí el premi Nobel de química amb JWCornforth Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA 1961 i de la Royal Academy…
Adolf Esteller i Melià
Cristianisme
Jesuïta.
Després de doctorar-se en filosofia a Roma 1921 i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la Universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahānāṭakam 1935 ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964 Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text del Ṛgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges parallels Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Ṛgveda sánscrito 1965 i…
Oleguer Escolà Boada
Espeleologia
Espeleòleg especialitzat en bioespeleologia.
S’inicià en l’espeleologia l’any 1960 i des del 1961 és soci de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya Ha visitat més de 2000 cavitats, especialment a Catalunya, però també a Europa, l’Amèrica del Sud i el nord d’Àfrica Treballà al Museu de Zoologia de Barcelona com a conservador tècnic d’entomologia al costat del doctor Francesc Espanyol, iniciador de la bioespeleologia a Espanya Ha centrat la seva recerca en diverses famílies de coleòpters cavernícoles especialment la catopidae i ha realitzat nombroses publicacions sobre noves espècies dels…
Joan de Sanç i de Barutell
Història
Erudit.
Fill de Ramon de Sanç i de Sala Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis 1777 Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guàrdia marí el 1781 Més tard 1796 fou comissionat pel govern de Carles IV per fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona Hi reuní còpies d’articles interessants, que hom conserva a l’Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre El 1779 ingressà a l’acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona
Josep Royo
Pendó (1976), per Josep Royo
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Tapisser.
Format a l’Escola de Dibuix de Sant Cugat del Vallès i a l’Escola Massana de Barcelona Després del seu aprenentatge a la fàbrica Aymat de Sant Cugat, treballà a l’Escola Catalana de Tapisseria Ha collaborat amb Miró i Tàpies Fa recerques experimentals amb materials no tèxtils que incorpora a la tapisseria Els seus Esfilagarsats incorporen jute, sisal, cànem, crinera de cavall, canyes, pals, etc i tenen intenció tridimensional Ha exposat als Països Catalans, a la resta d’Europa i als EUA Professor 1970 a l’Escola de Tapisseria de Tarragona, el 1986 guanyà el premi Aranjuez de tapís
Alessandro Volta
Alessandro Volta
© Fototeca.cat
Física
Físic italià.
S’ocupà especialment en el camp de l’electricitat, on feu recerques notables i importants Inventà l’ electròfor 1775 i l’ electroscopi 1782 i feu una sèrie d’experiències destinades a posar en clar les observacions de Galvani sobre l’electricitat animal Enuncià la seva teoria sobre les tensions en els metalls, els quals ordenà segons una sèrie determinada L’any 1800, com a resultat de les seves investigacions, donà a conèixer la primera pila elèctrica, que hom anomenà voltaica i que fou una veritable revolució científica Estudià els gasos dels pantans i ideà l’ eudiòmetre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina