Resultats de la cerca
Es mostren 418 resultats
Recinte fortificat de Reglella (Illa)
Art romànic
Situació Vista aèria del recinte, mig amagat per la vegetació, amb les ruïnes de l’església de Sant Climent ECSA - Jamin Les restes del recinte fortificat de Reglella, juntament amb l’església de Sant Climent de Reglella, es troben a la riba esquerra de la Tet, quan aquest riu surt del terme per llevant Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E El conjunt és situat uns 3 km al nord-est d’Illa S’hi arriba per un camí que parteix a mà dreta de la carretera D-2, que va d’Illa a Montalbà Història La presència d’aquest recinte fortificat a Reglella s’ha de…
Vila fortificada i castell de Bulaternera
Art romànic
Situació Torre de l’angle nord-oest del recinte fortificat, un dels vestigis més ben conservats de tot el conjunt ECSA - J Ponsich La vila de Bulaternera deu el seu nom al fet d’éssersituada a la vora esquerra del Bulès i a la proximitat del coll de Terranera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-116, després d’haver passat Illa PP Història El topònim actual que designa la vila apareix relativament tard en la documentació medieval Els primers esments del lloc utilitzen la forma Bula el 1008 i el 1011, i Bula Supararia, el…
Sant Sadurní de Bula d’Amunt
Art romànic
Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a la conca de…
Castell de la Roca de Nyer
Art romànic
Situació Vista del castell amb la torre, les restes de les dependències que l’envoltaven i el santuari de la Mare de Déu de la Roca ECSA - A Roura El castell de la Roca de Nyer, amb el santuari de la Mare de Déu de la Roca al seu costat, és emplaçat sobre un esperó rocós que cau en picat damunt el marge esquerre del riu de Mentet, just abans de la sortida de les gorges de Nyer Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 40” N - Long 2° 16’ 35” E Per la carretera N-116 en direcció a la Cerdanya, un cop passada la vila d’Oleta, s’agafa, a l’esquerra, la D-57, que en 3 km porta fins al poble de Nyer Poc…
congost de la Guillera
Congost
Congost, al límit del Conflent i del Rosselló, dit també gorja de la Bau, per on la Tet travessa els contraforts dels Aspres.
Conat
Municipi
Municipi del Conflent, en una de les valls de l’esquerra de la Tet (vall de Conat), entre les d’Évol i de la Castellana, formada per la confluència de les de Noedes i d’Orbanyà, drenada per la riera de Callau, que desguassa a la Tet prop de Prada.
El bosc ocupa alguns dels vessants obacs hi ha fonts d’aigua ferruginosa font de l’Aram La manca de possibilitats per a l’agricultura 11 ha de superfície agrícola i la ramaderia menys d’un centenar de caps de cabrum ha produït la despoblació del municipi El poble , que agrupa tota la població 45 h 1981 520 m alt, esglaonat, a la confluència de les rieres d’Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l’antic castell de Conat , centre de la baronia de Conat de la qual formava part Orbanyà, que el 1409 fou venuda per la reina vídua Violant a Esperandéu Cardona Dels seus…
Sant Pere de Bell-lloc (Vinçà)
Art romànic
Situació Petita capella que corona el puig del seu nom, entre Vinçà i Rodés ECSA - A Roura L’església de Sant Pere de Bell-lloc corona el cim del puig del mateix nom uns 300 m, vora la riba dreta de la Tet, entre Vinçà i Rodés És una fita del paisatge en aquesta rodalia de l’extrem oriental del Conflent, i té una situació molt dominant El turó és a l’inici de l’engorjat del riu, on hi ha la resclosa de l’embassament de Vinçà Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 35” N - Long 2° 33’ 54” E Des de la carretera N-116, al coll de Sant Pere hi ha el camí que porta a la presa de Vinçà D’…
Toluges
Absis de l’església de Santa Maria de Toluges
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló estès entre la Tet i el pla de Tuïr, drenat per la Bassa, que travessa el terme d’W a E.
La vinya 255 ha, 131 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, els conreus d’hortalisses 228 ha, 99 de les quals d’escaroles, 49 de tomàquets, 25 d’enciams, 21 de julivert, 12 de productes primerencs, 4 de carxofes, 3 de pastanagues i 1 de coliflors i els fruiterars 60 ha, 37 de les quals de presseguers, 14 d’albercoquers, 7 de pomeres i 3 de pereres cobreixen bona part del terme El regatge es deu, en bona part, als pous artesians el primer del Rosselló fou fet a Toluges el 1829 Hi ha empreses mitjanes de construcció, d’expedició de fruita i hortalisses i una fàbrica…
vall de Ribes
Paisatge de la vall de Ribes
© Fototeca.cat
Vall de l’alt Ripollès, que constitueix la seva meitat occidental, entre el Conflent, al N, i el baix Ripollès, al S, i entre la vall de Camprodon, a l’E, i la Baixa Cerdanya, a l’W.
Coincideix amb la conca alta i mitjana del Freser, encaixada al Pirineu axial, motiu pel qual el rocam és resistent esquists silurians i calcàries devonianes bàsicament, que formen la línia de crestes divisòria entre les conques de la Tet i el Segre amb la del Freser A la meitat de la vall el riu de Núria i el Freser s’engorgen prop de l’aiguabarreig, i aigua avall la vall del Freser rep el Rigard i s’eixampla Apareix una faixa de Permotriàsic i alguns períodes secundaris que indiquen la proximitat de l’Eocè prepirinenc, visible per una gran falla E-W amb encavalcament Ací les…
Martinet de nit
Àrea de nidificació del martinet de nit Nycticorax nycticorax als Països Catalans Maber, original dels autors És un ocell estival, nidificador local i relativament escàs a Catalunya, al País Valencià i, possiblement, al Rosselló A tota la resta del territori estudiat, llevat d’Andorra, on no és citat, és un migrador regular, sobretot a la primavera Excepcional a l’hivern Els primers martinets de nit arriben al final de març, però més normalment al començament d’abril, i escassegen ja les observacions d’ocells migrants el maig A la tardor és més escàs, i s’observen de l’agost a l’octubre En…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina