Resultats de la cerca

És esmentat ja el 1011, i formà un municipi independent fins al començament del s XIX el 1799 tenia 34 h

El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948 L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats El prior residia habitualment a Cuixà El priorat fou abolit el 1790 Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fonollà

Situació Vista parcial de la façana de migdia, amb la porta d’entrada i una finestra de doble esqueixada ECSA - A Roura L’església de Sant Maurici presideix el poble de Sautó, a l’alt Conflent, a la riba esquerra de la Tet i a 1 580 m d’altitud El poble gaudeix d’una posició abrigada i assolellada Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 30’ 50” N - Long 2° 9’ 16” E Sautó és a uns 35 km de Prada en direcció a la Cerdanya, per la N-116 Per a arribar al poble cal prendre un trencall D-10 a mà dreta, a l’entrada de Fetges Història La parròquia de Sant Maurici de Sautó fou una dependència de…

Situació Basament de mur descobert a l’excavació practicada en aquesta mota l’any 1984 JCastellví Mota situada a l’oest, a uns 150 m de la població medieval de Sant Feliu d’Avall, més enllà del castell Sembla que a l’oest de la mota hi havia un camí que travessava mitjançant un gual la Tet i anava cap al nord, i un altre camí que se n’anava cap al sud, vers Corbera de les Cabanes Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 52,2” N - Long 2° 43’ 54” E Si hom segueix la carretera que va de Sant Feliu d’Avall a Sant Feliu d’Amunt resta, sortint de la població, a mà dreta JC-JBM Història…

Situació Vista aèria del recinte, mig amagat per la vegetació, amb les ruïnes de l’església de Sant Climent ECSA - Jamin Les restes del recinte fortificat de Reglella, juntament amb l’església de Sant Climent de Reglella, es troben a la riba esquerra de la Tet, quan aquest riu surt del terme per llevant Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E El conjunt és situat uns 3 km al nord-est d’Illa S’hi arriba per un camí que parteix a mà dreta de la carretera D-2, que va d’Illa a Montalbà Història La presència d’aquest recinte fortificat a Reglella s’ha de…

Situació Torre de l’angle nord-oest del recinte fortificat, un dels vestigis més ben conservats de tot el conjunt ECSA - J Ponsich La vila de Bulaternera deu el seu nom al fet d’éssersituada a la vora esquerra del Bulès i a la proximitat del coll de Terranera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-116, després d’haver passat Illa PP Història El topònim actual que designa la vila apareix relativament tard en la documentació medieval Els primers esments del lloc utilitzen la forma Bula el 1008 i el 1011, i Bula Supararia, el…

Situació Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda ECSA - JL Valls Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 46,8” N - Long 2° 36’ 51,6” E Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès Història Bula d’Amunt el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062 fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 per bé que pertanyi a la conca de…

L’àguila marcenca Circaetus gallicus és un ocell rapinyaire peculiar tant per la forma i la fesomia del cap, rodó, gros i amb uns grans ulls ataronjats, més semblant a un mussol que no pas a una àguila, com per la seva dieta, composta especialment de rèptils La fotografia ens mostra una escena d’un niu dels Pirineus centrals Pallars, on s’aprecia, ultra el tipus de preses que explota, el color blanc de la part inferior de l’adult, en aquest cas, una femella, que és un caràcter distintiu i apreciable en vol Oriol Alamany Aquesta àguila estival nidifica as Països Catalans, i és força corrent…

Larva de mosca negra Simulium erythrocephalum , amb apèndixs filtradors i premandíbules CODE Els insectes coneguts amb el nom de mosca negra pertanyen a l’ordre dels dípters i a la família dels simúlids, uns insectes distribuïts per tot el món, sempre associats a corrents d’aigua El cicle de vida es desenvolupa mitjançant una metamorfosi completa ou, larva, pupa i adult, en la qual les femelles dipositen els ous en cursos d’aigua corrent rius, rierols o en la vegetació del voltant dels ous en surten les larves, que es fixen a la vegetació submergida o al substrat El pas següent és l’aparició…

El teixidor Remiz pendulinus és un petit ocell, de menys d’11 cm, característic pel color castany del dors i, sobretot, per la taca negra que li volta l’ull Viu als arbres del voltant dels rius, principalment pollancres i àlbers, on construeix el seu niu José Damián Navarro El teixidor mostra a tot Europa, i des de fa uns 30 anys, una forta tendència expansiva vers l’occident El centre de dispersió va ésser probablement la conca del Danubi, i progressivament es va estendre pel NW fins a arribar a Dinamarca i Holanda, i pel SW fins a arribar a la península Ibèrica Els moviments colonitzadors…