Resultats de la cerca
Es mostren 1009 resultats
cinquanta
El nombre cinquanta, 50.
Els numerals cardinals compresos entre cinquanta i seixanta són cinquanta-un, cinquanta-una , 51 cinquanta-dos, cinquanta-dues , 52 cinquanta-tres , 53 cinquanta-quatre , 54 cinquanta-cinc , 55 cinquanta-sis , 56 cinquanta-set , 57 cinquanta-vuit , 58 cinquanta-nou , 59 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són cinquanta-u, cinquanta-dos, cinquanta-tres , etc
semivocal
Fonètica i fonologia
Articulació intermèdia entre vocal i fricativa que es produeix durant l’emissió del segon membre tancat d’un diftong.
Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxima obertura, vocàlic, i un de màxim tancament, consonàntic per exemple, i en gaire gáire, u en moure móure, etc Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és primer membre d’un diftong, o sia semiconsonant per exemple, W en igual igwál
acomodació
Fonètica i fonologia
Forma d’ assimilació
fonètica en virtut de la qual un fonema s’adapta parcialment a les característiques articulatòries i acústiques d’un altre, sense prerdre els seus trets distintius que permeten d’identificar-lo com a tal.
L’encadenament fònic de la parla normal presenta ben sovint fenòmens d’aquesta mena el fonema k del català s’acomoda a i químic , a a cap i a u cup palatalitzant-se, medialitzant-se i velaritzant-se, respectivament De manera particular és palesa l’acomodació de k davant la a palatal del mallorquí casa, capell
principi de Maupertuis
Física
Forma simplificada del principi de Hamilton de la mecànica analítica que permet de trobar la trajectòria d’una partícula sense cap referència al temps, posat que la funció de Hamilton de la partícula no depengui explícitament del temps.
Enunciat primitivament per Maupertuis, de qui pren el nom, fou establert en forma matemàtica per Euler i Lagrange finalment, Jacobi el posà en la forma , on m és la massa de la partícula, E l’energia total, U l’energia potencial, quan la partícula és sotmesa a forces conservadores, i dl un element de longitud de la trajectòria
Jovan Dučić
Literatura
Poeta serbi.
Representant del simbolisme serbi i defensor de l’art pur, els seus poemes es caracteritzen per l’intimisme i un delicat psicologisme Escriví llibres de viatges, assaigs filosòfics, morals i estètics Són obres seves Pesme ‘Poesies’, 1901, 1908, 1911, Pesme u prozi Plave leguende ‘Poesies en prosa Llegendes blaves’, 1908 i Gradovi i khimere ‘Ciutats i quimeres’, 1930
Damasci
Filosofia
Filòsof neoplatònic.
Darrer director de l’escola d’Atenes, clausurada per Justinià 529 El seu pensament gira entorn de les relacions entre l’u i el múltiple i s’orienta alhora cap al misticisme i l’escepticisme Escriví una Vida d’Isidor, filòsof, Dubtes i solucions sobre els primers principis i Dubtes i solucions al “Parmènides” de Plató
vuitanta
Gramàtica
El nombre vuitanta, 80.
Els numerals cardinals compresos entre el vuitanta i el noranta són vuitanta-un, vuitanta-una, 81 vuitanta-dos, vuitanta-dues , 82 vuitanta-tres , 83 vuitanta-quatre , 84 vuitanta-cinc , 85 vuitanta-sis , 86 vuitanta-set , 87 vuitanta-vuit , 88 vuitanta-nou , 89 Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són vuitanta-u, vuitanta-dos, vuitanta-tres , etc
potencial centrífug
Física
Potencial degut al moment angular orbital de la partícula incident amb relació al nucli blanc.
Analíticament, es representa per l’expressió V c e n t r í f u g r,l = h 2 ll+1/ 2 μ r 2 , on l és el nombre quàntic de moment angular orbital, h la constant reduïda de Planck, μ la massa reduïda del projectil i del blanc, i r la distància entre el projectil i el blanc
distribució F
Matemàtiques
Distribució de probabilitat contínua.
Si U i V són dues variables aleatòries independents de distribució x 2 amb m i n graus de llibertat, respectivament, aleshores la distribució de la variable aleatòria rep el nom de distribució F i, a l’igual que les distribucions N 0,1, X 2 i t n , es dóna per mitjà de taules La funció de densitat és
quetòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets de la subclasse dels poliquets errants, de la família dels quetoptèrids, amb el prostomi petit, sense antenes, amb cirrus tentaculars i amb el cos diferenciat en dues o tres regions.
Habiten fons marins arenosos, tancats dins un tub en forma de U, de natura quitinosa i laminar Alguns segments transformats en paletes fan entrar l’aigua, de la qual l’animal extreu l’origen i les partícules alimentàries necessàries, per l’obertura del prostomi i la fan sortir per l’altra Emeten un moc lluminós Són comuns a les costes dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina