Resultats de la cerca
Es mostren 1567 resultats
Toscha Seidel
Música
Violinista nord-americà d’origen jueu rus.
Començà els estudis de violí molt jove amb Max Fiedelmann, a Odessa, i els continuà amb Alexander Fiedelmann a Berlín Fou deixeble de Leopold von Auer al Conservatori de Sant Petersburg Feu el primer concert professional a Oslo el 1915, i tres anys després debutà als EUA amb un concert al Carnegie Hall El 1924 adoptà la nacionalitat nord-americana Aconseguí gran notorietat amb nombroses gires de concerts per Amèrica, Europa i Austràlia El 1938 fixà la seva residència a Califòrnia, on treballà per a diferents estudis cinematogràfics com a intèrpret de moltes bandes sonores Fou professor del…
José Mariano Elízaga Prado
Música
Compositor, teòric, pianista i organista mexicà.
Considerat un nen prodigi de la música, estudià al Colegio de Infantes de la catedral de Mèxic i posteriorment tornà a la seva ciutat natal, on fou alumne de José María Carrasco L’any 1799 obtingué la plaça de tercer organista al Colegio de San Nicolás El 1823 publicà una reeixida obra didàctica, Elementos de música , un dels primers textos didàctics del Mèxic independent L’any següent fundà, juntament amb José Antonio Gómez, la Sociedad Filarmónica Mexicana, des d’on promogué la música de Mozart i Beethoven arreu del país L’any 1826 obrí la primera impremta de música profana de Mèxic Entre…
Guido Papini
Música
Violinista i compositor italià.
Estudià a l’Istituto Musicale de Florència amb Ferdinando Giorgetti Debutà com a concertista a l’edat de tretze anys, i ben aviat centrà bàsicament la seva activitat en la música de cambra Fou director de la Società del Quartetto de Florència Després de tocar per Itàlia, França i Portugal, el 1874 s’installà a Anglaterra, on participà en els concerts de la Musical Union de Londres com a líder del quartet A causa de problemes de salut, els últims anys de la seva vida els dedicà exclusivament a la docència i a la composició Així, del 1893 al 1896 fou professor de violí a la Royal Irish Academy…
Pietro Nardini
Música
Violinista i compositor italià.
Probable alumne de P Tartini a Pàdua, del 1736 al 1744 apareix com a violinista en la festa de la Santa Croce a Lucca El 1760 era a Viena, i entre el 1762 i el 1765 a Stuttgart com a primer violí de l’orquestra dirigida per N Jommelli, on conegué Leopold Mozart El 1766 tornà a Liorna i collaborà amb F Manfredi, GMG Cambini i L Boccherini en el Quartetto Toscano El 1770 era director de les músiques de la cort ducal de Florència, càrrec que mantingué durant més de vint anys, fins a la seva mort Gairebé tota la producció musical de Nardini és violinística i es caracteritza pels elements…
François-Antoine Habeneck
Música
Violinista, director i compositor francès.
Era fill d’un músic alemany amb qui estudià violí abans d’entrar al Conservatori de París Allí estudià amb PMF Baillot, i el 1804 guanyà el primer premi de violí Després de treballar a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París, el 1817 va esdevenir violí principal de l’orquestra d’aquest darrer teatre Del 1821 al 1846 va convertir-se en director d’aquesta agrupació, realitzant moltes estrenes d’òperes de G Rossini, G Meyerbeer i H Berlioz, entre d’altres Durant els últims anys de la seva vida, fou un personatge clau del món musical parisenc fou l’introductor i el més fervent partidari de la música…
Susana Regüela Saez

Susana Regüela Saez
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Formada a la UGE Badalona, desenvolupà la major part de la seva carrera al FC Barcelona i els últims anys a l’Oviedo Atletismo En llançament de pes, fou tres cops campiona de Catalunya a l’aire lliure 1989, 1991, 1992 i en pista coberta 1992, 1993, 1994, i una en els llançaments d’hivern 1994 En Campionats d’Espanya guanyà una medalla de plata 1990 i una de bronze 1989 Des del 1990 millorà quatre vegades el rècord català Es passà al llançament de martell quan aquesta prova esdevingué oficial i fou quatre cops campiona de Catalunya 1994-97, sis dels Campionats de Catalunya d’hivern 1994-98,…
Palanques
Municipi
Municipi dels Ports, situat a l’extrem nord-occidental del País Valencià.
El terme és tallat transversalment de S a N per la vall del Bergantes, que deixa a ponent la serra de la Menadella límit amb Aragó i a llevant la mola de Palanques 776 m alt L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums Hi ha horta en petits bancals vora el riu Al terme hom explotava una mina de guix La pobresa dels recursos locals ha fet que l’emigració, ja present des del començ del s XX, s’hagi precipitat durant els últims anys Una gran part de les terres van restant, així mateix, abandonades El poble 29 h…
ritornello
Música
Paraula italiana, diminutiva de ritorno, que significa ’petita tornada’ i que s’aplica, en particular, al tutti d’una ària o d’un concert.
Al segle XIV, el terme designà, en el madrigal o la caccia , els dos últims versos del poema Aquests rebien un tractament musical diferenciat de la resta i, consegüentment, assumien una funció de coda no de tornada Durant el segle XVII, s’anomenà ritornello la curta conclusió instrumental que podia aparèixer al final de cada estrofa o simplement com a conclusió final d’una ària o de formes vocals similars Tanmateix, aquesta secció instrumental podia repetir-se, assumint la funció de tornada C Monteverdi Orfeo , Pròleg de la Música o no repetir-se i, per tant, no tenir funció de tornada H…
giradiscs

giradiscs
Electroacústica
Aparell destinat a fer girar els discs fonogràfics al voltant del centre, a la velocitat apropiada i generalment en un pla horitzontal.
Un giradiscs consta essencialment d’un plat de gran massa accionat per un motor elèctric Els giradiscs porten controls per al canvi de velocitat de gir, que pot ésser de 45 o 33 1/3 rpm La velocitat de 78 rpm ja no s’utilitza actualment Aquestes velocitats poden ésser ajustades molt exactament mitjançant l’ajut d’estroboscopis El sistema d’accionament del plat giratori és més perfecte com més qualitat té el giradisc N'hi ha tres sistemes bàsics l’arrossegament per politja, per corretja i directe Aquests dos últims són els emprats en sistemes de qualitat normal i alta, essent el primer un…
la Canyada de Biar
Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la vall de Biar, als corredors longitudinals del Sistema Prebètic valencià, disposat transversalment a la depressió del Vinalopó.
Baixa des dels 900 m de la Replana del Morro, al N, fins als 500 m del pla del riu, desviat al S pels esperons de la serra de Sant Cristòfol Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis Hi predomina el conreu de secà, principalment d’oliveres i vinya Al regadiu, alimentat per les aigües de la vall de Beneixama i les del Vinalopó, destaquen les pomeres i les pereres, a més de l’ordi i les hortalisses, limitades per les glaçades, que es prrollonguen fins a l’abril La població —els últims catalanoparlants en aquesta latitud— es troba estabilitzada demogràficament El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina