Resultats de la cerca
Es mostren 852 resultats
Frederick Carlo Hviid Köhler

Frederick Carlo Hviid Köhler
CN Sabadell
Natació
Nedador.
Començà a nedar al CN Metropole de Las Palmas abans de fitxar pel CN Sabadell, el 1998, club en què aconseguí els seus millors èxits També competí per l’American University nord-americana durant la seva carrera universitària Considerat un dels millors fondistes i estilistes de la natació estatal, firmà vint rècords d’Espanya trenta-sis títols de campió estatal 200, 400, 1500 m lliure 200, 400 m estils una medalla d’or i tres de plata als Campionats Europeus de piscina curta una d’or i una de plata als de piscina llarga, i una de bronze als Mundials de piscina curta Competí en els…
José Villó Ruiz
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat amb grau en dret civil i canònic 1864, el 1866 impartí l’assignatura d’història universal a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid L’any següent es doctorà en aquesta mateixa universitat amb un treball titulat Juicio crítico sobre el reinado de San Fernando i també fou nomenat catedràtic supernumerari de la Facultat de Filosofia i Lletres de València, poc abans que esclatés la “primera qüestió universitària” Durant el Sexenni Democràtic, s’identificà plenament amb l’opció política que representava el republicanisme de Castelar i…
Ferran Llorca i Die
Història
Periodisme
Periodista i erudit.
Doctor en història i llicenciat en dret, collaborà a El Pueblo Dirigí després El Noticiero Sevillano , i fou redactor 1902-07 d' El Liberal de Madrid Fou gerent de l’Editorial Española y Americana i director de l’Editorial Prometeo de VBlasco i Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà el 1911 Fou professor a la Universitat de València, i entre les seves obres cal destacar La Escuela Valenciana de Arquitectos 1932 —discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Sant Carles—, Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre 1462-1477, San Juan del Hospital de…
Santiago Montserrat i Esteve
Psiquiatria
Psiquiatre.
Format a Barcelona, confirmà la seva vocació a Viena Després de la guerra civil de 1936-39 organitzà i dirigí el Dispensari de Medicina Psicosomàtica i Psiquiatria de la Clínica Universitària de Pedro i Pons, en el Tratado de Patología del qual collaborà Formà el primer grup interdisciplinari de científics interessats per la cibernètica, de la qual fou capdavanter a Catalunya Creà una veritable escola de psicologia i psiquiatria Fidel a l’esperit —clínic— de l’escola de Barcelona, fomentà la investigació psicofarmacològica i psicofisiològica i divulgà també a nivell docent les “…
Clara Sánchez
Literatura
Escriptora castellana.
Es traslladà de jove a València i posteriorment a Madrid, on cursà filologia hispànica a la Universitat Complutense i on resideix Després d’exercir la docència universitària uns quants anys, es dedicà exclusivament a la literatura Participà també en un programa sobre cinema de Televisión Española i collabora a la premsa El País Ha publicat les novelles Piedras preciosas 1989, No es distinta la noche 1990, El palacio varado 1993, Desde el mirador 1996, El misterio de todos los días 1999, Últimas noticias del paraíso premi Alfaguara 2000, Un millón de luces 2003, Presentimiento…
Fundació Rubió i Tudurí
Fundació cultural privada creada el 1987 pel mecenes Ferran Rubió i Tudurí, químic i farmacèutic menorquí, fundador i propietari dels laboratoris Andrómaco.
La dirigí fins a la seva mort i la féu hereva dels seus béns, els més importants dels quals són el patrimoni artístic i la finca rural de Mongofre, on residia La finalitat de la Fundació és vetllar per la cultura menorquina, mitjançant diferents activitats i serveis, com ara la Biblioteca-Arxiu Ferran Rubió i Tudurí —biblioteca universitària formada per més de 5 000 volums, entre els quals destaquen el llegat de Pons Capella i el seu fons personal— la Filmoteca de Menorca, que té la missió de conservar, catalogar i difondre el patrimoni cinematogràfic que faci referència a…
Associació Europea d’Universitats
Organisme creat el 31 de març de 2001 a Salamanca com a resultat de la unió de la Conferència de Rectors Europeus (CRE) i de la Confederació de Conferències de Rectors Europeus.
La finalitat d’aquesta unió fou l’establiment dsun únic representant de la comunitat universitària europea La seva funció és promoure el desenvolupament d’un sistema coherent de l’ensenyament universitari i la recerca europeus, mitjançant l’enfortiment del paper que tenen les universitats en els nous espais europeus d’educació superior i de recerca, la realització de projectes conjunts i polítiques comunes que potencien la qualitat, l’afavoriment de fluxos d’informació a través de reunions, trobades i publicacions periòdiques, i el suport i l’assessorament actius dels seus…
Samuel Negrete Woolcock
Música
Compositor xilè.
Començà a estudiar arquitectura a la universitat, però abandonà la carrera per dedicar-se a la música Es graduà com a professor de teoria de la música, harmonia i composició al Conservatori Nacional, on més tard impartí classes de teoria i solfeig Posteriorment ocupà la càtedra d’harmonia i composició al mateix conservatori i el 1944 fou nomenat director del centre Fou un compositor molt influent en la vida musical xilena, des de la seva càtedra universitària i també com a membre de l’Associació Nacional de Compositors Entre les seves obres cal destacar Escenas Sinfónicas , per a…
Percy A lfred Scholes
Música
Musicòleg i enciclopedista britànic.
Titulat en música a la Universitat d’Oxford, fou mestre en aquest centre i a les universitats de Cambridge i Londres Des del 1912 visqué a cavall entre la Gran Bretanya i Suïssa, dedicat al periodisme i a la docència universitària Fou crític musical de l'"Evening Standard" 1913-20 i "The Observer" 1920-25, i editor de "Radio Times" 1926-28 Es doctorà en lletres a la Universitat de Lausana 1934, ciutat on creà la Confederació Angloamericana per l’Educació Musical És autor d’un popular diccionari musical The Oxford Companion to Music Londres, 1938 El 1948 publicà un estudi sobre el…
Partido Obrero Revolucionario (Trotskista)
Partit polític
Partit que seguí les orientacions de J. Posadas, líder del Buró Llatinoamericà de la IV Internacional, quan aquest trencà amb el Secretariat (1961) i creà seccions pròpies en la perspectiva de construir una nova Internacional amb partits antiimperialistes, més en diàleg amb les experiències del Tercer Món que amb la russa.
Propugnà la construcció d’un partit proletari basat en els sindicats i la instauració d’un govern obrer i camperol Sorgit a Barcelona el 1967, fou desmantellat el 1969 per la policia i reprengué l’activitat amb Ramon Ferri a partir de la Federación Universitaria Democrática Española FUDE i d’algunes grans empreses del metall El 1971 participà en la constitució de l’Assemblea de Catalunya i proposà a les altres forces d’esquerra construir un front comunista trotskista No ha concorregut a cap convocatòria electoral i ha donat un suport sistemàtic al Partit Socialista Unificat de Catalunya i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina