Resultats de la cerca
Es mostren 1325 resultats
Museu Comarcal de l’Anoia
Museu
Institució creada el 1982 a Igualada que aglutina el Museu de la Ciutat i Comarca, creat el 1979, el Museu de la Pell, inaugurat el 1954, el Museu Tèxtil, fundat l’any 1955, i també l’antiga adoberia de Cal Granotes, del s XVIII.
El Museu de la Pell, el més destacat del conjunt, és el primer de l’Estat espanyol i el tercer d’Europa en el seu gènere S'hi expliquen les diverses fases de l’elaboració de la pell i les seves aplicacions Des del 1990 disposa d’una secció, notable per la seva espectacularitat, on s’explica el sistema primitiu de fabricació d’adobs L’any 1993 el museu obrí al públic, a l’antiga fàbrica de cal Boyer d’Igualada, l’espai destinat a presentar la màquina de vapor Al maig del 1995 hom inaugurà el nou muntatge del Museu de la Pell que, amb un plantejament universalista, mostra el sentit cultural i…
Petro Mohila
Història
Metropolita de Kíev (1634-46).
Fill d’un gospodar de Valàquia i Moldàvia, estudià a Moldàvia i a L’viv El 1627 es féu monjo de la Pečers'kaja Lavra de Kíev, on esdevingué arximandrita i on fundà 1631 una escola que esdevingué després l’acadèmia eclesiàstica de Kíev Lluità contra els abusos Treballà per enfortir l’Església ortodoxa enfront del catolicisme i del protestantisme a la Ucraïna occidental, aleshores sota Polònia-Lituània Bon coneixedor del llatí llengua en què ensenyava a la seva escola i de l’escolàstica occidental, concordava en molts punts amb la teologia catòlica, tot i ésser un defensor de la fe ortodoxa La…
Jonqueres
Monestir
Monestir femení (Santa Maria de Jonqueres) fundat el 1214 a Sant Vicenç de Jonqueres, dins el terme de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, a la dreta del Ripoll.
Sembla que primitivament seguia una regla de tipus benedictí El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell, on no prosperà, fins que trobà una installació definitiva a la ciutat de Barcelona, el 1293, prop de l’antiga muralla, a l’actual carrer de Jonqueres Ací adoptà la regla de l’orde militar d’Uclés o de Sant Jaume de l’Espasa, i prosperà molt com a recer de filles de la noblesa, sota la direcció d’una priora o comanadora Arribà a superar la xifra de 25 comunitàries Subsistí fins el 1820, que el monestir fou requisat i fou convertit en hospital militar Més tard fou destinat a…
dret mallorquí
Dret balear
Dret especial vigent a Mallorca, contingut, juntament amb el dret menorquí i l’eivissenc, en la Compilació del dret civil especial de Balears, aprovada el 1961.
L’ordenació jurídica de Mallorca, feta arran de la conquesta 1229, coincidí amb dos fets importants l’expansió del dret municipal enfront del dret feudal i la reintroducció del dret romà a l’Europa meridional El dret municipal tingué la seva expressió, a Mallorca, amb la Carta de franquesa de Jaume I 1230, que comprenia tot el territori de l’illa i suposava una derogació explícita dels drets feudals que signifiquessin una dependència personal o donessin lloc a exaccions tributàries En canvi, establí que en matèria penal regirien els Usatges de Barcelona Aquesta Carta de franquesa rebé la…
datiu
Gramàtica
Cas del paradigma de la flexió nominal d’algunes llengües indoeuropees.
Aquest morfema gramatical fou introduït pels grecs, que tenien del funcionament de la llengua una concepció condicionada per diverses realitats extralingüístiques, i el definiren a partir de la consideració dels “significats” que completava L’anomenaren dotikḗ o bé epistaltikḗ , és a dir, el cas que regien els verbs relacionats amb els conceptes donar o dirigir En el llatí, Varró li donà el nom casus dandi ‘el cas de donar’ Fonamentalment, el datiu servia per a designar la unitat gramatical que completava el nucli del predicat, indicant-ne la direcció o la destinació, però…
Costums de Girona
Dret català
Compilació privada del dret gironí
que abastava, a més dels simples costums, altres fonts de dret.
Els primers repertoria de texts legals fets pels juristes de Girona daten del s XIV i són coneguts per còpies del començament del s XV el més antic originàriament és inscrit en una miscellània jurídica i en una traducció catalana procedent de Ripoll, i n'hi ha altres versions a Barcelona una adaptació del dret gironí al Ripollès, a París, a El Escorial i a Madrid Sovint hi consta el nom del propietari dels còdexs originaris d’on han estat extretes les versions d’ací ve el nom de costums d’Arnau Soler, Pere Albert que cal no confondre amb el jurista del s XIII, Jaspert Folcrà, Pere Serra,…
Tomàs Mieres
Portada de l’Apparatus, de Tomàs Mieres
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista.
Fill de menestrals S’inicià en el dret amb Narcís de Sant Dionís i Guillem Domenge molt jove es llicencià en decrets a Bolonya, on fou deixeble de Nicolau Tedeschi, i es feu batxiller en dret civil a Montpeller Havent tornat a Girona, es dedicà a l’advocacia i tingué el càrrec de jutge ordinari de la ciutat 1441-43 Nomenat conseller reial 1448, passà a Barcelona i conservà el càrrec, malgrat les seves discrepàncies amb Joan II, fins poc abans de morir El 1430 havia recollit en un sol cos els texts de dret especial gironí que corrien dispersos en llibres de juristes de la ciutat i la vegueria…
polimorfisme
Electrònica i informàtica
Característica d’alguns llenguatges de programació que permet fer declaracions i definicions on, en el lloc de l’especificació d’un tipus, s’hi pugui fer aparèixer l’especificació d’un conjunt de tipus.
El polimorfisme es pot veure com un cas de generalització propietats o operacions similars sobre tipus diferents són en el fons la mateixa propietat o operació aplicada sobre diferents tipus Per exemple, en un llenguatge no polimorf, si es té una pila d’enters i una de cadenes, caldrà tenir una funció d’empilar enters diferent de la d’empilar cadenes en un llenguatge amb polimorfisme n'hi haurà prou d’especificar una sola funció d’empilar, capaç de rebre tant un enter com una cadena El polimorfisme, juntament amb l’herència, la sobrecàrrega i l’…
Museu de Terrassa

Castell cartoixa de Vallparadís, seu del Museu de Terrassa
© Museu de Terrassa
Museu
Conjunt museístic de titularitat i gestió municipal, fundat el 1959 i integrat per cinc seccions que conformen elements i col·leccions del patrimoni local de la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental).
La seu principal és el Castell Cartoixa de Vallparadís segles XII-XV, amb funcions museístiques des del 1959 Des del 1993, acull l’exposició permanent que mostra la història de Terrassa des dels orígens fins a l’actualitat i les exposicions temporals També són seccions la Casa Alegre de Sagrera, Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, secció del Museu de Terrassa © Museu de Terrassa residència burgesa dels segles XVIII i XIX, amb usos museístics des del 1973 la Seu d'Ègara, formada pel conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere…
contrafur
Història
Infracció d’un fur o privilegi per part del poder públic ( greuge
).
El justícia major d’Aragó, que des de mitjan s XIV tenia atribucions per a interpretar els furs, el usos i els privilegis del regne, es convertí en un jutge de contrafur i tenia el poder d’inhibir les actuacions de les diverses autoritats judicials seguint un procediment anomenat per via de contrafur Al Regne de València fou instituïda una junta de contrafurs composta per electes dels tres estaments eclesiàstic, militar i reial que no vacillava a denunciar als lloctinents llurs mateixes infraccions i els donava deu dies per a contestar, passats els quals enviaven ambaixada al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina