Resultats de la cerca

La primera notícia documental que es té de La Barre fa referència a un viatge realitzat a Espanya en qualitat de flautista per a un noble Fou membre de l’Académie Royale de Musique, segons consta a la portada de Le triomphe des arts 1700, la seva primera opéra-ballet El 1704 ocupà el lloc del flautista Antoine Piesche a la formació Gaites i Oboès de Poitou i l’any següent fou nomenat músic de la cambra reial Segons C Parfaict, La Barre era considerat el millor flautista del seu temps i fou particularment lloat per les seves expressives interpretacions Escriví diverses suites per…

Estudià piano i composició amb el seu pare, el compositor Henri-Joseph Rigel El 1784 ingressà com a alumne a l’École Royale de Chant, on l’any següent, a només tretze anys, esdevingué professor assistent, tasca que realitzà fins el 1797, quan l’escola ja havia esdevingut conservatori A partir del 1787 i fins el 1791 s’estrenaren al Concert Spirituel les seves cantates Gédéon , Judith i Le retour de Tobie Les seves primeres obres publicades foren les Tres sonates per a piano , opus 1 1794 El 1798 marxà amb Bonaparte a Egipte, on dirigí l’orquestra del Teatre Francès del Caire i…

Es formà a la catedral de Florència, de la qual esdevingué mestre de capella l’any 1512 A partir del 1514 estigué actiu a Roma com a cantor de la capella dels papes Mèdici Escriví una collecció de responsoris de Setmana Santa, arranjaments polifònics de canzonette i ballate estròfiques profanes i alguns madrigals que poden considerar-se uns dels primers del segle XVI i que, en essència, ja contenen les principals característiques del madrigal italià que es desenvolupà alguns anys més tard Una de les seves produccions més interessants és la collecció de madrigals Musica sopra le…

Començà a estudiar música de molt jove i ben aviat mostrà una clara preferència per la direcció El 1776 formava part del personal del teatre de Maastricht Es traslladà a Brusselles el 1780 per dirigir l’orquestra del Théâtre de la Monnaie Del 1782 al 1783 fou director musical i de l’orquestra del teatre de Gant, el 1786 treballà a Lieja i el 1787 ho feu a Amsterdam A partir del 1790 tornava a ésser a Brusselles Quan el 1794 les tropes franceses ocuparen aquesta ciutat, la companyia del teatre s’exilià a Ham burg El 1799 fixà la seva residència a Sant Petersburg, on dirigí a la cort i també la…

Inicià els seus estudis musicals al monestir de Montserrat amb Joan Bap tista Guzmán Més tard ingressà al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on fou alumne de Benvingut Socias El 1898 es traslladà a França, on fou director d’una companyia d’òpera, amb la qual realitzà diverses gires Amb aquesta companyia viatjà a Mont-real el 1901, on s’establí A més de compondre, es dedicà a la direcció d’orquestra, oferí concerts de piano i exercí com a crític musical Al llarg dels anys estrenà nombroses obres, com ara la Messe Solennelle 1904, l’òpera A Million Dollar Girl 1915, l’opereta …

Estudià anàlisi amb Claude Ballif, composició amb Olivier Messiaen i contrapunt amb Alain Weber al Conservatori de París, on guanyà el primer premi en anàlisi i composició També es graduà en literatura a la Sorbona Fou resident a la Casa Velázquez de Madrid del 1979 al 1981 Posteriorment ha ensenyat anàlisi al Conservatori de París i ha rebut molts encàrrecs com a compositora El seu repertori inclou quatre òperes la Péniche Opéra li encarregà Un signe dans l’espace , 1990 En Métèores i Les jeux de Protée mostra una escriptura que treballa la matèria sonora amb lentes transformacions En …

Inicià els estudis musicals al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona i després els prosseguí a Siena i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma El 1980 fou convidat per S Ozawa al Festival de Tanglewood Massachusetts, en el qual dirigí l’Orquestra Simfònica de Boston Entre el 1987 i el 1991 estigué al capdavant de l’Orquestra Solistes de Catalunya en els cicles Mozartiana del Palau de la Música Catalana El 1990 dirigí el Rèquiem de WA Mozart al Machu-Picchu, amb 400 veus i 200 músics Collaborador habitual en el Festival Internacional de Música Castell de Peralada, on el 1987 presentà l’…

La seva vigorosa personalitat i l’amplitud dels seus interessos influïren gairebé en tots els camps de la cultura italiana del seu temps, i la música no en fou una excepció Melòman amb una profunda comprensió de l’art musical, fou dels primers que acceptaren sense reserves l’obra de Claudio Monteverdi i Richard Wagner, i dedicà dos dels seus Laudi a V Bellini i G Verdi Escriví els llibrets de nombroses òperes, sovint adaptacions de drames seus La figlia di Iorio , d’Alberto Franchetti, 1906 Fedra , d’Ildebrando Pizzeti, 1909 Le martyre de Saint Sébastien , de Claude Debussy,…

Es formà inicialment a l’església de Saint Sauver de la seva ciutat natal Palesà la seva capacitat compositiva ja de ben jove a deu anys compongué un Motet à grand choeur , i a dotze, una missa solemne El 1760 es traslladà a París, on anà guanyant fama i èxit per les seves composicions religioses motets, misses, concerts espirituals També fou famós per L’union de l’Amour et des arts 1773, una opéra-ballet que es representà una seixantena de vegades El 1774 esdevingué violista de l’Òpera de París Més tard viatjà a Itàlia a Nàpols estudià composició i harmonia amb Nicola Sala, passà una…

Rebé la primera formació musical del seu pare, un professor de música alemany A quinze anys es traslladà a Viena per continuar els seus estudis amb I Moscheles piano i EA Förster composició Després anà a Itàlia per estudiar amb V Fioravanti a Roma i amb NA Zingarelli a Nàpols El 1821 es traslladà a Ginebra, on ensenyà piano A partir del 1823 visqué a París i es dedicà, sense gaire èxit, a la composició d’òperes Posteriorment desvià la seva atenció cap a la música vocal religiosa i tornà a obrir l’escola fundada per A Choron el 1817, ara amb el nom d’École Niedermeyer Entre els seus professors…