Resultats de la cerca

El Liceu de València 1836-63 constitueix un bon exponent del tipus d’institucions culturals que van acompanyar i impulsar la consolidació del règim polític liberal, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Aquest tipus d’associacions —que a Europa s’anomenaren, genèricament, associacions voluntàries— representaren l’alternativa burgesa i liberal a les velles institucions culturals de l’antic règim Al mateix temps, com en el cas del Liceu de València, podien arribar a ser contrapunts associatius a les tertúlies i societats de caràcter radical, politicopatriòtic, dels anys més…

Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…

Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia , pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…

Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1962, s’hi doctorà el 1967 amb una tesi sobre la qüestió rabassaire publicada el 1969 amb el títol El problema agrari a Catalunya, la qüestió rabassaire de 1890 a 1936 Anteriorment, el 1964, ja presentà una tesina la primera referida al segle XX realitzada al Principat de Catalunya sobre El sindicalisme a Barcelona de 1916 a 1923 , que fou publicada el 1965 i rebé el premi Nova Terra Amb aquestes dues obres definí una de les principals temàtiques que ha tractat al llarg de la seva prolífica producció l’anàlisi dels moviments socials contemporanis…

M de Unamuno a Salamanca, J Aguiar García, 1935 MCU / Oronoz Des de molt aviat la Segona República va ser qualificada com la dels intellectuals, en sentit admiratiu o pejoratiu segons d’on provingués l’expressió I és veritat que l’intellectual va tenir un fort protagonisme polític, com es pot constatar repassant la llista de noms que va des de la presidència del Govern fins als integrants de les Corts Constituents El fenomen, però, no era nou, perquè durant la Dictadura de Primo de Rivera ja havien ocupat un espai preeminent la novetat era que ara ocupaven llocs de poder, mentre…

La constitució La Banca Mas Sardà, com altres bancs comercials, també intentà crear el seu propi banc industrial o de negocis Ho féu tard i quan aquesta figura començava a difuminar-se per l’acció legislativa, que apropà les distintes modalitats financeres, i per la crisi industrial, més present a Europa que a Espanya en un primer moment Però no ho féu com a Banca Mas Sardà, sinó a través d’uns quants dels seus accionistes i empresaris més representatius, que hi prengueren una participació Els components del primer Consell d’Administració 1975 del Banc d’Expansió Industrial foren President –…

Vida Nascut en una família aristocràtica, el seu avi Francesco 1824-87 fou compositor d’òperes, i el seu pare, pianista i director La separació dels seus pares feu que es traslladés amb el seu pare a Trieste, Berlín i Viena, on estudià al conservatori en 1898-99 Aquest mateix any retornà a la casa materna a Venècia, on rebé classes de contrapunt al Liceo Musicale amb Marco Enrico Bossi 1899-02 i, més tard, anà a Bolonya 1904-05 En aquest temps, Malipiero inicià una important recerca musicològica amb la transcripció de les obres d’importants compositors barrocs, com C Monteverdi, G Frescobaldi…

Disposà de les seccions d’excavacions, laboratori, biblioteca especialitzada, publicacions i museu El SIP i el seu Museu de Prehistòria de València esdevingueren dues entitats inseparables L’integraren Lluís Pericot, aleshores catedràtic a la Universitat de València, com a sotsdirector, F Ponsell, M Jornet i G Viñes, a més de S Espí, com a capatàs reconstructor Inicialment, s’installà en uns locals del Palau del Temple, llavors seu de la Diputació Al final del 1927 es traslladà a les sales daurades del Palau de la Generalitat, fins el 1950 Les excavacions arqueològiques començaren en llocs…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona l’any 1951, poc després d’haver entrat en contacte amb Jaume Vicens i Vives, de qui esdevingué deixeble, i s’especialitzà en història agrària Inicià la seva tasca investigadora, com a collaborador de Vicens i Vives, en la revista Índice Histórico Español i al Centre d’Estudis Històrics Internacionals CEHI Del 1953 al 1954 feu estades a França i Anglaterra per ampliar-hi estudis El curs 1954-55 fou lector de castellà a Durham, Gran Bretanya En tornar a Catalunya, Vicens i Vives l’encaminà cap a la docència…