Resultats de la cerca
Es mostren 2403 resultats
Josep de Vilamala, sagristà de Sant Esteve de Banyoles (1710-1714)
El 22 de juliol de l’any 1713, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Fluvià i Aguilar renuncià el càrrec diputat militar Antoni Francesc de Berenguer i de Novell diputat reial Antoni Grases i Des, doctor en dret oïdor eclesiàstic Oleguer de Merlès renuncià el càrrec oïdor militar Francesc Perpinyà Sala i Sasala oïdor reial Tomàs Antic i Saladric, de Tortosa, ciutadà honrat de Barcelona La darrera extracció de la Generalitat històrica es va fer en una evident conjuntura adversa Al juliol del 1713 s’havien de renovar els representats de…
Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabate
© Fototeca.cat
Música
Literatura catalana
Compositor, musicòleg i assagista.
Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera L’último Abenzerraggio —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…
, ,
Entre la crisi econòmica i l’obertura conceptual
La crisi econòmica mundial va dificultar però no va impedir el desenvolupament del disseny Va coincidir amb l’obertura democràtica, que va generar illusió i va donar al país un nou impuls Catalunya i Espanya disposaven de noves institucions, que van ser favorables al disseny El 1977, el BCD presentà la primera exposició a l’estranger El 1980 va ser un any crític, però es va superar gràcies a l’ajut institucional Un cop superada la crisi de l’economia mundial, l’interès pel disseny va créixer considerablement, fins i tot popularment, fins al punt que es pot parlar de boom Al mateix temps es va…
sociologia de l’esport

Un dels temes més estudiats en la sociologia de l’esport són les diferències de gènere en l’accés a l’esport
ERNESTO ARADILLA
Esport general
Ciència que estudia les diverses manifestacions de l’esport en la societat.
En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…
Fons d’art romànic del Museu Diocesà de Tarragona
Art romànic
El museu L’Església ha estat a Catalunya una de les institucions que s’ha preocupat a fons per conservar el seu patrimoni l’actual Museu Diocesà de Tarragona palesa aquesta intenció de salvaguarda i exposició de les seves colleccions, bo i oferint als visitants i els estudiosos les peces més significatives i preuades del seu fons artístic Des del punt de vista històric, cal remarcar que aquesta institució mostra, des dels seus orígens, tot un llarg procés fins a arribar a la formació definitiva del nou museu inaugurat recentment La primera notícia sobre la gestació de colleccions amb caràcter…
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Història
Genealogia
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
Premis Nacionals de Cultura
Entitats culturals i cíviques
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1982 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l’any anterior.
Descripció Són continuadors dels premis que la Generalitat patrocinà entre els anys 1932 i 1938, i són la distinció oficial més important en l’àmbit de la cultura a Catalunya Des del 2009 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA és l’ens que concedeix els Premis Nacionals El jurat és format per una vintena de personalitats dels diversos camps de la cultura El nombre d’àmbits als quals correspon cadascún dels premis ha anat variant al llarg dels anys L’abril del 2013 el govern de la Generalitat de Catalunya aprovà un decret pel qual es modificaven els Premis Nacionals de Cultura…
tipografia

Diverses tipografies
Disseny i arts gràfiques
Art de dissenyar, compondre i imprimir texts mitjançant tipus mòbils.
Des del punt de vista del disseny, la tipografia es distingeix del grafisme tant per la limitació dels seus mitjans signes alfabètics i peces d’ornamentació tradicionals vinyetes, filets, bigotis, florons, culdellànties, etc com per la seva “neutralitat” respecte al text mentre que el grafisme, lligat ordinàriament a una finalitat propagandística, reforça l’impacte psicològic del text mitjançant una gamma molt variada de recursos, la tipografia es limita a vehicular-lo d’una manera totalment imparcial Tot i que el grafisme i la tipografia poden concórrer en el disseny de texts breus etiquetes…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
Felip II de Castella

Felip II de Castella, dibuix publicat a La Ilustració Catalana, inspirat en un quadre de Juan Pantoja de la Cruz.
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella (1556-98), de Catalunya-Aragó (Felip I) (1556-98) i de Portugal (Felip I) (1580-98).
Era el primogènit de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal De caràcter retret i reservat, religiós fins al fanatisme, rebé una educació acurada, però molt centrada en el món castellà, fet que perjudicà la seva comprensió del conjunt complex de països que havia de governar Especialment lamentable fou la seva incapacitat per als idiomes el seu francès deficient i el seu desconeixement del flamenc el perjudicaren en les seves relacions amb els alts dignataris de l’imperi i amb els Països Baixos Carles V li confià aviat una participació en les tasques de govern a setze anys fou regent dels…