Resultats de la cerca
Es mostren 3004 resultats
Castell d’Altés (Bassella)
Situació Minses restes del que fou un notable castell en època medieval ECSA - V Roca Situat en un turó, al marge esquerre de la Ribera Salada, hi ha Altés A la part més alta del poble, a la rectoria, trobem uns panys de paret que donen testimoni del seu castell Mapa 34-12291 Situació 31TCG610535 Per arribar a Altés cal sortir de Bassella per la carretera de Solsona A 2,5 km, a mà dreta, un trencall portarà a Altés, que és a 500 m MTV-VRM Història La seva església, dedicada a sant Pere, era la de l’antic castell d’Altés, i és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de la…
Castell i portal de Vilademuls
Situació Portal romànic de Vilademuls, que algú ha pretès remuntar a l’època romana, erigit probablement al segle XIII, i que és la part més vistent de l’antiga fortificació de la vila F Tur El poble de Vilademuls s’agrupa al cim d’un turó, al voltant de l’església parroquial El portal és situat a l’in terior de l’actual població, a la banda de llevant de l’església antigament devia formar part d’un conjunt de muralles i devia ésser l’entrada al poble Es pot deixar l’automòbil a la carretera, a la part baixa del poble actual, i pujar a peu com si anéssim a l’església Abans d’arribar en aquest…
Sant Miquel del Pui o de Segur (la Pobla de Segur)
Art romànic
Situació Interior de l’absis, d’aquest temple, convertit en una ruïna consolidada gràcies a una restauració recent ECSA - JA Corbella L’església de Sant Miquel, recentment restaurada, és situada al cim d’un petit turó que domina la riba esquerra del riu Flamicell, a uns 2 km a ponent de la Pobla de Segur, des d’on s’arriba per una carretera que segueix el marge esquerre del Flamicell JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG314815 Història Aquesta església fou el temple parroquial del primitiu emplaçament de la Pobla de Segur, anomenat simplement Segur Els primers esments coneguts del lloc de Segur…
Sant Joan d’Orcau (Isona)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est de l’església, on s’evidencia la cura amb què va ser tractat l’aparell dels absis i la façana sud, on es troba la porta ECSA - JA Adell L’antiga església de Sant Joan, recentment restaurada i dignificada, és situada en el nucli del poble vell d’Orcau, ubicat al costat mateix del poble actual, a l’altre costat del barranc que baixa del turó del castell JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG333701 Història No ens han pervingut notícies documentals relatives a aquesta església, motiu pel qual sols podem establir la hipòtesi que, malgrat que era l’església del nucli…
Sant Esteve, abans Santa Maria, de Vilella (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església ECSA - J Marrot Vilella és un petit nucli amb una traça medieval, encinglerat damunt un turó, a l’esquerra del riu Bellera, sobre el poble de Sarroca de Bellera L’església de Sant Esteve és emplaçada al sud del nucli, al marge esquerre del carrer emporxat que creua el centre del poble Mapa 33-10 214 Situació 31TCG256925 S’hi arriba per la carretera comarcal 144 de la Pobla de Segur al Pont de Suert, de la qual surt una carretera que va a Sarroca de Bellera Des d’aquest poble arrenca una pista sense asfaltar que cal seguir 2 km fins arribar a un trencall…
Castell de Perellós (Òpol i Perellós)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquesta fortalesa medieval, la més septentrional de les terres catalanes, al costat de l’església de Sant Miquel ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquest castell destaquen en el poblet deshabitat de Perellós, escrit Perillós almenys des del segle XVIII i antigament Perellons És al cim d’un serrat de les Corberes serra de Perellós, als contraforts del Montoliu de Perellós i la serra de la Gran Cremada, extrem de tramuntana del terme d’Òpol És el castell medieval situat més al nord de les terres catalanes Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 53’ 55,2” N - Long 2° 50’ 49,2” E Des del…
Vila fortificada de Baixàs
Art romànic
Situació Una de les torres cilíndriques que defensaven els antics portals de la vila, corresponent al segon recinte dels segles XIII-XIV ECSA - A Roura El poble de Baixàs és situat al sector nord-oest de la plana rossellonesa, entre l’Agli i la Tet, a 11 km de Perpinyà Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 45’ 7,8” N - Long 2° 48’ 33,6” E Hom pot arribar a Baixàs per la carretera D-614 PP Història Baixàs Baixanum, Baixanos, 843 Baixianos, 925Bexas, Bexans , 988, deu el seu nom al fet de ser edificat dins una depressió natural El seu territori era a la fi del segle IX una possessió de Lindoí ex-…
Museu d’Història de Barcelona
Museu
Museologia
Museu municipal de Barcelona, creat el 1943 amb el nom de Museu d'Història de la Ciutat, sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere.
Té la seu principal a la casa Padellàs segles XV i XVI, antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu Aquest emplaçament originari actualment MUHBA Plaça del Rei consta d’un àmbit subterrani d’uns 1500 m 2 i un recorregut de 150 m lineals, amb les restes de la ciutat de Bàrcino segles III i IV, vestigis de la basílica i del baptisteri paleocristians, i altres elements d’època romana tardana i…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
Llíria
Vista panoràmica de Llíria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Camp de Túria, que ocupa una gran part de la comarca, al camp de Llíria, al seu sector nord-occidental.
És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix…