Resultats de la cerca
Es mostren 8044 resultats
Tuvalu 2010
Estat
Al mes de setembre, es van escollir els 15 escons del Parlament unicameral, al qual els aspirants es presentaven a títol individual perquè no hi havia partits polítics, i dues terceres parts dels candidats hi van mantenir el seu escó El governador general, Iakopa Italeli Taeia, va nomenar per segona vegada com a primer ministre Maatia Toafa, succeint en el càrrec Apisai Ielemia, que, el 2006, havia estat precisament el seu successor i que, ara, esdevenia president del Parlament El nou Govern va entrar en funcionament al final de mes, amb el carismàtic Enele Sopaga a la cartera d’…
Costa Rica 2009
Estat
Per afrontar els efectes negatius de la crisi internacional, el president Arias va endegar al començament d'any un programa de reactivació econòmica que estimulava la despesa en obres públiques, incentivava les petites i mitjanes empreses i oferia un ventall de mesures de protecció social Els partits de l'oposició i dels sindicats van criticar aquest programa des de perspectives i sentits ben diferents mentre que els primers el van considerar excessiu i perillós a causa de l'augment del deute, els segons van posar l'accent en les previsions, insuficients per a la despesa social…
comtat de Trastàmara
Història
Títol concedit l’any 1325 a Álvar Núñez Osorio, senyor de Cabrera i Ribera, cambrer i majordom major d’Alfons XI de Castella.
Li fou confiscat per traïdor Fou concedit de nou en data incerta, per aquell monarca, al seu fill bastard Enric després rei Enric II, però el seu germà, el rei Pere I, l’hi confiscà el 1366 per concedir-lo a Fernando de Castro y Ponce de León, majordom major seu Enric II l’hi confiscà el 1369, encara que, sense dret, l’havia concedit, el 1366, al conestable Bertran Du Guesclin El 1371 fou atorgat de nou per Enric II al seu nebot Pedro de Castilla, conestable de Castella mort el 1400, fill natural del mestre de Sant Jaume Fadrique de Castilla El succeí el seu fill Fadrique de Castilla y de…
El Telégrafo
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Barcelona l’1 de novembre de 1858, creat i dirigit per Ferran Patxot.
A la fi del novembre apareixia ja en edició de matí i de nit A la mort de Patxot, aquest fou subtituït per Marià Flotats Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà El Principado , i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original Prohibit de nou, aparegué La Imprenta que per uns quants dies hagué de sortir refosa dins La Crónica de Cataluña , que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les…
batalla de Pavia
Història
Militar
Combat entre els exèrcits de Carles V i de Francesc I de França a Pavia (Llombardia) la nit del 23 al 24 de febrer de 1525 durant la guerra pel predomini europeu.
L’exèrcit de Francesc I, format per uns 20 000 infants i uns 1 500 cavallers, assetjà per l’octubre del 1524 la ciutat, defensada per una guarnició imperial comandada per Antonio de Leiva mentrestant l’exèrcit imperial comandat pel marquès de Pescara i per Charles de Lannoy s’uní amb els lanquenets del conestable de Borbó i inicià l’atac el 24 de febrer Malgrat la inicial feblesa de la cavalleria del marquès de Pescara, la situació fou salvada pels arcabussers —primera vegada que les armes de foc prenien un paper predominant en una batalla— i després per la irrupció dels homes de la guarnició…
Sennàquerib
Història
Rei d’Assíria (704-681 aC).
Fill de Sargon II d'Assíria , traslladà la capital de Khorsābād a Nínive Arran d’una revolta de Luli, rei de Sidó, i d’Ezequies, rei de Judà, ajudats pel faraó Shabako, prengué Sidó, Ascaló, Accaró i altres ciutats de Síria-Palestina, però es retirà de davant Jerusalem després de cobrar tribut 702 aC En l’altiplà iranià, sotmeté els medes, actius ja des del regnat de Šamši-Adad V Dugué a terme contra Babilònia ajudada per Elam quatre campanyes Al començament del seu regnat ~704, baté Marduk-apal-iddina Merodak II a la plana de Kish, prengué Babilònia, sotmeté les tribus aramees,…
‘Umar Ḫayyām
Astronomia
Literatura
Matemàtiques
Poeta, matemàtic i astrònom persa.
Visqué a la cort del seljúcida Malik Šāh , el visir del qual, Niẓām al-Mulk, li encomanà la creació i la direcció d’un observatori astronòmic a Merv Reformà el calendari iranià reduint l’antic any solar persa al lunar musulmà És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques mètode per a l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, classificació d’equacions de segon i de tercer grau segons el nombre dels termes que contenen —bé que no arribà a resoldre ni les imaginàries ni les negatives—, etc Assolí, però, la màxima fama com a poeta És…
Santa Maria de Fondarella
Art romànic
Aquesta església, parròquia del poble de Fondarella, va pertànyer en un primer moment al bisbat de Vic i al final del segle XVI passà al bisbat de Solsona, on encara roman La parròquia de Fondarella és esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Guillem d’Anglesola, senyor del lloc, inicià l’any 1252 tot un seguit de plets contra el bisbe de Vic sobre el dret de patronat d’algunes esglésies, entre les quals hi havia la de Fondarella El rector de Fondarella contribuí amb 45 sous a la dècima papal de l’any 1279 i…
Santa Maria de Gimenells (Gimenells i el Pla de la Font)
Art romànic
El nucli medieval de Gimenells, amb el seu castell, es trobava a uns 3 km aproximadament al nord de l’actual poble de Gimenells, en un tossal que neix del vessant occidental de la serra del Coscollar La primera menció de Gimenells és de l’any 1092, en què apareix com un dels límits del terme del castrum de Montsó De fet, era un dels nuclis situats estratègicament sobre la falda oest de la serra del Coscollar, com Almacelles, Sucs, Raïmat
Segons aquest mateix document, Pere I d’Aragó es retingué “ meum alaudem Gemenels ”, entre altres nuclis La conquesta definitiva d’aquest sector sembla que…
Ferran Agulló i Vidal

Ferran Agulló i Vidal
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Poeta, periodista i comediògraf.
Es llicencià en dret, carrera que no exercí, a Barcelona El 1883 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber 1893 i president 1932 Fidel a la convenció jocfloralesca, publicà Espurnes Poesies 1886, Llibre de versos 1905, De tot temps Poesies 1918, Corrandes 1880-1924 1924 i Ponentines 1925 Va escriure peces teatrals discretes, entre les quals cal destacar Lo sometent de Girona 1895 i La farola 1925 Participà com a actor en les estrenes de Galla Placídia i Judit de Welp , de Guimerà, exercí la crítica teatral a La Renaixença i feu…
,