Resultats de la cerca

Situació El poblet d’Espinavessa és prop de la riba esquerra del riu Fluvià i del punt on conflueix la riera de Sant Jaume, al sector meridional de l’extens terme municipal de Cabanelles L’església parroquial de Sant Llorenç és al bell mig del reduït nucli d’Espinavessa, agrupat al seu entorn Mapa 258M781 Situació 31TDG872710 El camí d’Espinavessa s’agafa des de la carretera local de Figueres a Banyoles Aquesta carretera surt de la comarcal de Figueres a Besalú i Olot, a l’indret de l’Hostal d’en Vilà Si hom pren la direcció de Banyoles, abans d’arribar a Crespià, trobarà a mà esquerra el…

Situació Vista exterior de l’edifici des de llevant, amb la capçalera, únic element simple i auster, que resta d’època romànica F Tur El veïnat de Santa Eugènia és situat a 1,5 km vers migjorn d’Avinyonet, en un sector pla, vora el marge dret del riu Manol Mapa 258M781 Situació 31TDG933766 Per anar-hi, venint de Figueres per la carretera de Besalú, cal passar de llarg el trencant d’Avinyonet i, un cop passat el pont sobre el riu Manol, agafar un camí de terra, a l’esquerra La capella de Santa Eugènia és a uns 600 m d’aquesta carretera Hom pot demanar la clau a la masia veïna, o bé al poble d’…

Situació Torre de Sant Iscle d’Empordà Una vista de la torre J Bolòs Al poble de Sant Iscle d’Empordà, situat al cim d’un turó, hi ha diverses construccions defensives A la part sud-oest del planell superior del puig de Sant Iscle hi ha una torre de planta circular Aquesta torre era en relació amb la muralla del poble Mapa 296M781 Situació 31TEG045535 Seguint la carretera de Parlavà a Torroella de Montgrí, cal pujar al poble de Sant Iscle, a mà esquerra En entrar al poble, a mà dreta hi ha una torre de planta circular que és al mig d’una esplanada, isolada de totes les construccions modernes…

Situació Un aspecte del basament de la torre F Tur Restes d’una torre de guaita anomenada Torre de Can Colom, o Torre Ferrera, situades al cim d’un pujol, al vessant nord-oriental del puig de Cucala Es troba a la zona de contraforts de les Gavarres, a migdia del nucli de Mont-ras, formant part del barri de Cucala Mapa 334M781 Situació 31TEG115395 El poble de Mont-ras es troba a la carretera C-225, de Girona a Palamós Si hom ve de Girona, després del trencall que porta a Palafrugell, un cop situats a les primeres cases de Mont-ras en el reduït veïnat que té en aquesta carretera, cal agafar, a…

Situació Interior de la nau de l’església des de llevant vers ponent, amb la porta d’entrada, oberta a aquesta façana J A Adell L’antiga Església Vella de Sant Andreu es troba al poble de Vila-robau, situat vers l’extrem nord-oest del municipi de Ventalló, al cim d’un tossal de poca elevació i prop de la riba dreta del Fluvià Mapa 296M781 Situació 31TEG008683 Per anar-hi hi ha un camí de terra que cal agafar a la carretera de Sant Miquel de Fluvià a Sant Mori, un cop passat el pont sobre el Fluvià, a mà esquerra Un altre camí hi porta des del poble de Ventalló L’església és de propietat…

La geografia És emplaçada al centre d’una àmplia badia migpartida pel tómbol del mont Urgull , del qual ocupa l’istme, construït per materials aportats pel riu Urumea, que desguassa a la semibadia del NE, dominada pel mont Ulia El port de pescadors inicial s’estengué per la semibadia del SW La Concha, protegida de les galernes pel mont Urgull i l’illa de Santa Clara La situació vora la vall del riu Oria, ruta de penetració de l’Estat francès a Castella i del golf de Biscaia a Pamplona, la convertí en port de Navarra i empori comercial Incendiada l’any 1813, més tard s’industrialitzà El 1864…

L’ús del pseudònim, als Països Catalans, cristallitzà sobretot al s XVII amb el Rector de Vallfogona Vicenç Garcia i els imitadors el Rector de Bellesguard J B Gualbes, el Rector dels Banys Joaquim Vives, el Rector de Pitalluga Manuel Vega, i altres També fou propi d’alguns erudits illustrats emprar diversos pseudònims Gregori Maians, per exemple, n'emprà almenys set i Antoni de Capmany cinc Alguns pseudònims arribaren a ocultar el nom real, com Alí Bei Domènec Badia Al s XIX proliferaren els de ressonàncies medievals o trobadoresques per influència del Romanticisme l’iniciador…

Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…

Llicenciat en filologia romànica el 1981 amb la tesi Per un’edizione critica del trovatore Bernart Martí per la Universitat de Roma La Sapienza, on es doctorà el 1987 amb la tesi Le Vite di Sant’Alessio Studio sulla letteratura religiosa in versi francesi fra XI e XII secolo , ha estat professor de la Universitat de Roma Tor Vergata 1989-2000 i professor visitant a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra en 1994-99 i el 2000 Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor d’estudis sobre èpica, novella i hagiografia francesa, sobre lírica trobadoresca i italiana…

Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits a la…