Torre de Sant Iscle d’Empordà (Serra de Daró)

Situació

Torre de Sant Iscle d’Empordà. Una vista de la torre.

J. Bolòs

Al poble de Sant Iscle d’Empordà, situat al cim d’un turó, hi ha diverses construccions defensives. A la part sud-oest del planell superior del puig de Sant Iscle hi ha una torre de planta circular. Aquesta torre era en relació amb la muralla del poble.

Mapa: 296M781. Situació: 31TEG045535.

Seguint la carretera de Parlavà a Torroella de Montgrí, cal pujar al poble de Sant Iscle, a mà esquerra. En entrar al poble, a mà dreta hi ha una torre de planta circular que és al mig d’una esplanada, isolada de totes les construccions modernes. (JBM)

Història

Quan l’any 1133 fou consagrada l’església de Sant Iscle, el nom del lloc ja coincidia amb l’advocació de l’església. Un segle més tard ja hi ha documentats uns possibles senyors d’aquest indret. Tal com apareix en el Cartoral de Carlemany, l’any 1228 un Ferrer de Sant Iscle féu homenatge al bisbe Guillem de Girona per la meitat del delme d’aquesta localitat del comtat d’Empúries. Al mateix cartoral, hi ha un nou homenatge, aquest cop de l’any 1256, retut per Arnau de Sant Iscle al bisbe Pere de Girona. El 1264, hi ha documentat encara un Arnau de Gualta, fill de l’Arnau de Sant Iscle del document precedent, el qual fa homenatge al mateix bisbe Pere. S’ha conservat també un testament de Berenguer de Sant Iscle, de l’any 1268, pel qual s’establí la creació d’un benefici a l’església de Sant Iscle.

En un document de l’any 1271 és esmentada per primer cop l’existència de la força de Sant Iscle, al mateix temps que és mencionada l’església del lloc (“forcia et ecclesia intitulata de Sancto Acisclo”). És un conveni signat entre el bisbe de Girona i el comte d’Empúries, pel qual el comte es comprometia a compensar els danys causats per l’existència d’aquest castell. En un document de jurament de fidelitat poc posterior, del 1275, trobem novament aquesta força de Sant Iscle.

El castell de Sant Iscle fou donat pel comte Ponç V d’Empúries com a garantia, en acordar el casament del seu fill Ponç VI Malgaulí amb la princesa Elisabet, filla de Frederic de Sicília; al mateix temps també donà Empúries, Bellcaire, Ullastret, la Tallada, Sant Pere Pescador i Siurana. Les noces se celebraren l’any 1313.

L’any 1315, tal com apareix en el Cartoral de Carlemany, Guillem de Sant Iscle, fill del cavaller Dalmau de Sant Iscle, reté homenatge al bisbe de Girona per les rendes que rebia al castell de Rupià i en d’altres llocs.

Segons Francesc Monsalvatje, l’any 1316 el comte Ponç VI Malgaulí enfranquí del pagament del bovatge el lloc i la parròquia de Sant Iscle.

El 1325 s’extingí la primera casa comtal d’Empúries. Hug de Cardona i d’Empúries bescanvià el comtat d’Empúries amb l’infant Pere, comte de Ribagorça i fill de Jaume II, en canvi, d’unes senyories al País Valencià. Segons Joaquim Miret i Sans, l’any 1326, Ramon, fill natural d’Hug (o Huguet) d’Empúries —comte de Squillace i germà de Ponç V i de fra Ramon— aconseguí d’aquest oncle Ramon, que havia estat prior de Catalunya de l’ordre de l’Hospital, 50 000 sous, per poder comprar el castell de Sant Iscle a l’infant Pere. En vida, Ramon tingué el castell de Sant Iscle en feu del seu oncle Ramon d’Empúries, que volia recuperar el control sobre el comtat.

L’any 1447, el castell de Sant Iscle ja pertanyia a la família Margarit. El 1462, era en mans de Bernat de Senesterra. (JBM)

Torre

És una torre de planta circular que té una alçada d’uns 13,5 m i un diàmetre a l’interior de 2,80 m. El gruix de les parets és d’uns 100 cm. Al cim, és coberta amb una cúpula, feta amb carreus ben escairats.

La porta, acabada amb una llinda rectangular, té una alçada de 2,90 m i una amplada de 0,80 m. Aquesta obertura d’entrada és situada a uns 2,10 m del nivell actual del sòl, exterior. A l’interior dels muntants de la porta hi ha encara els forats o pollegueres per a la porta de fusta i els encaixos per a la barra.

Al nivell inferior, el mateix de la porta, hi ha tres espitlleres, una davant l’entrada i les dues restants a banda i banda. Tenen una alçada de 75 cm i una amplada de 60 cm, a l’interior. A fora fan només 10 cm d’ample.

A l’interior, a una alçada d’uns 10 m, hi ha, a tot el voltant del mur, una sèrie de 7 mènsules, que devien servir per a aguantar un trespol de bigues i llates.

Els carreus que formen les parets d’aquesta torre són força ben escairats i treballats i tenen unes mides de, per exemple, 25 cm d’alt per 35 cm de llarg. Les pedres són unides amb morter de calç.

En aquesta torre, la porta era orientada cap a tramuntana. Això és força sorprenent. De fet, però, cal tenir present que aquesta torre formava part d’una muralla, la qual, com encara podem veure a l’exterior de la torre, a banda i banda de la porta, era adossada en aquest edifici. Aquesta muralla devia tenir un gruix d’uns 80 cm.

Al sud-est de la població de Sant Iscle hi ha una altra torre, escapçada. Aquesta segona torre és feta amb uns carreus ben escairats i treballats i té a la part inferior una socolada.

A part aquestes dues torres de la muralla, sembla que encara n’hi havia una de tercera, situada a l’extrem nord-oest, que fou enderrocada ja fa força anys.

La torre del sud-oest, la més ben conservada, pot ésser datada cap al segle XIII. Aquest edifici —que podem posar en relació amb les torres cilíndriques romàniques, ja que en segueix clarament la tradició— segurament pertany a un moment força tardà, quan molts d’aquests pobles empordanesos es van tancar rere les muralles. L’únic fragment de muralla conservat, a prop de l’absis de l’església, ja és molt més tardà. (JBM)

Bibliografia

Bibliografia sobre la història

  • Joaquim Botet i Sisó: Cartoral de Carles Many. Índex Cronològich del Cartoral de la Cúria Eclesiàstica de Gerona, anomenat de Cario Magno, Barcelona 1905-09, pàgs. 49, 108, 114 i 116.
  • Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas del condado de Besalú, Olot vol. XVI, pàg. 263.
  • Joaquim Miret i Sans: Les Cases dels Templers i Hospitalers en Catalunya, Barcelona 1910, pàg. 404.
  • Tomàs Noguer i Musqueras: Transcripción de las rúbricas del Cartulario “De Rubriciis Coloratis” del Archivo Diocesano de Gerona, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, vol. I, Girona 1946, pàg. 143.
  • Santiago Sobrequés i Vidal: Els barons de Catalunya, ed. Vicens Vives, Barcelona 1957, pàgs. 85 i 86.
  • Pere Català i Roca: Els castells catalans, vol. II, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1969, pàgs. 761-766.
  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 391-392. (ISB)

Bibliografia sobre la torre

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 391-392.