Resultats de la cerca
Es mostren 13401 resultats
cerambícids
Quatre espècies diferents de la família dels Cerambícids: de dalt a baix, i d’esquerra a dreta: exemplars mascle i femella d’Ergates faber; exemplar de Spondylis buprestoides; exemplar de Purpuricenus budensis i exemplars mascle i femella del banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo ssp mirbecki)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família de coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans amb el cos allargat i estret i de coloració variable, segons les espècies.
En algunes, els colors són uniformes i apagats negre, bru, etc, i en unes altres són vius i fan contrast groc, vermell, blau, verd, etc Presenten un parell d’antenes molt llargues d’ací ve que rebin també el nom de longicornis , el rostre és proveït de mandíbules fortes amb les quals roseguen la fusta dels troncs, i les potes són ben desenvolupades En el protòrax hi ha els èlitres, que en general són llargs i parallels i cobreixen completament les ales, ben desenvolupades i aptes per a volar Els individus adults presenten un cert dimorfisme sexual, que es manifesta en la longitud de les…
espectre d’emissió
Tres espectres d’emissió ; de dalt a baix: espectre continu obtingut emprant la radiació emesa per una làmpada d’incandescència; espectre continu damunt el qual s’ha superposat un espectre de ratlles, i que és degut a la radiació emesa per fluorescència; i espectre de ratlles, que és l’espectre d’arc dels ferro
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa per una substància.
Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora
rellotge de quars
Esquema d’un rellotge de quars analògic, amb el mecanisme de correcció de l’hora embragat (a dalt) i d’un rellotge digital (a baix)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge electrònic que utilitza un oscil·lador de cristall de quars.
El nucli d’un rellotge de quars comercial és un barreta de cristall de quars tallada de manera convenient habitualment en forma de diapasó per tal que, en aplicar-li un corrent altern, vibri amb una freqüència de 32 768 oscillacions per segon 2 1 5 Un circuit integrat és capaç de generar una freqüència similar a fi de provocar l’oscillació de quars i estabilitzar-la amb la freqüència pròpia del cristall a través d’un mecanisme de retroalimentació La freqüència estabilitzada és desmultiplicada pel mateix circuit, el qual, en el cas d’un rellotge analògic, envia un impuls elèctric polaritzat…
reacció
Diagrames entàlpics de dues reaccions directes, una d’exotèrmica (a dalt) i una d’endotèrmica (a baix): l’energia de reacció, mesurada per la variació de l’entalpia ∆H, és negativa en el primer cas i positiva en el segon
© Fototeca.cat
Química
Cadascun dels processos mitjançant els quals una o més substàncies, simples o compostes, es transformen en unes altres.
Són excloses d’aquesta definició aquelles transformacions nuclears en les quals un element es converteix en un altre reacció nuclear Des del punt de vista del nombre de passos implicats, les reaccions són classificades en elementals, quan transcorren en un sol pas, i complexes En un sentit microscòpic, la reacció elemental és un procés químicament irreduïble, en el qual ocorre un canvi concertat, mitjançant el qual es passa directament d’un estat estacionari a un altre, sense la intervenció de cap intermedi D’altra banda, les reaccions complexes poden sempre descompondre's en una successió de…
excèntric | excèntrica
Exemples de mecanismes d’excèntrica segons la llei del moviment (a dalt) i segons el contacte entre els elements conductor i conduït (a baix)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dit de qualsevol peça que gira al voltant d’un eix que no passa pel seu centre.
diagrama de Venn
Representació de la intersecció dels conjunts A i B (a dalt) i de l’aplicació del conjunt M en el conjunt N (a baix) per mitjà de diagrames de Venn
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Diagrama emprat amb fins didàctics per a representar gràficament conjunts i estudiar les relacions i operacions entre conjunts.
Aquests diagrames foren introduïts pel matemàtic i lògic anglès John Venn 1834-1923 Els conjunts són representats mitjançant cercles o corbes tancades qualssevol Cal no confondre un diagrama de Venn amb la regió del pla limitada pel diagrama És conegut també com a diagrama d’Euler-Venn
espart
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, cespitosa, rizomatosa, alta de 60 a 100 cm, amb fulles linears llargues, glabres, convolutes i molt tenaces.
Fa una panícula dreta, laxa i groguenca Es fa en terrenys esteparis secs Amb l’espart hom fa cordes, cabassos, catifes, etc, i també paper A l’època romana s’anomenà Campus Spartarius , per l’abundor d’espart, la zona compresa entre la badia de Santa Pola Baix Vinalopó i el riu d’Almanzora Andalusia i, cap a l’interior, fins a l’altiplà de la Manxa Hom creu que l’aprofitament de l’espart a gran escala fou degut als cartaginesos, i les fonts històriques esmenten ja el Camp Espartari a mitjan s III aC El centre comercial era Cartago Nova Cartagena, la qual a vegades era anomenada també Carthago…
Vicent Pellicer i Ollés
Vicent Pellicer i Ollés
© Mercè Sebastià Gilabert
Literatura
Fotografia
Escriptor, fotògraf i activista cultural.
Des de nou anys viu a Jesús Baix Ebre Exerceix de professor de català per a adults Ha esdevingut un dels divulgadors destacat i polifacètic de les Terres de l’Ebre a través de llibres, exposicions, conferències, poemes, narracions, llibres d’itineraris i fotografies També és actiu com a guia de natura Ha publicat els volums de narracions Contes del bosc 1996, premi Ramon Salvador Montoriol 1995, Morret pelut de rabosa 1998, premi Ramon Salvador Montoriol 1996, Contalles del Port 2000, Port endins 2009, El mas de la Franqueta 2012 i Diari de natura 2016, premi Joan Cid i Mulet 2014 Ha…
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
dessecament
Geografia
Història
Conjunt de treballs mitjançant els quals hom treu l’aigua de determinats terrenys per tal d’ésser aprofitats.
El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de…