Resultats de la cerca
Es mostren 3099 resultats
Archivo de Filología Aragonesa
Publicació periòdica de la Institució Fernando el Católico, de Saragossa, dedicada a estudis d’investigació lingüística i història literària, principalment d’Aragó, però també dels territoris limítrofs, entre ells els dels Països Catalans (parlars fronterers, penetració del català en el domini gascó, et.
Teatre Principal de València
Teatre
Teatre de València, situat al carrer Barques, que té el seu origen en un privilegi del lloctinent comte d’Aitona concedit a l’hospital de la ciutat (1582) pel qual rebia el monopoli de les representacions teatrals a benefici de la institució.
Anomenat Casa de l’Olivera 1618, de tipus italià, fou ampliat el 1715, però hagué de tancar a mitjan segle XVIII per la prohibició que obtingué l’arquebisbe Mayoral de fer representacions teatrals al Regne de València Un cop derogada, el 1771, l’hospital de la ciutat projectà la construcció d’un nou edifici, amb plànols de l’italià Filippo Fontana, com a mitjà d’obtenir recursos, però les obres no foren iniciades fins el 1808 —ja a l’indret actual— Suspeses tot seguit a causa de la guerra del Francès, foren represes el 1831, sota la direcció de J Marzo, simplificant el projecte més ambiciós…
,
Museu Social
Museu
Institució creada a Barcelona el 1909 per la diputació i l’ajuntament per tal d’estimular i de fomentar les iniciatives i les activitats destinades a millorar les condicions generals de producció i les condicions de vida de les classes amb menys recursos.
Fou dirigida per Josep Maria Tallada , Josep Ruiz en fou secretari, i Cebrià de Montoliu bibliotecari Organitzà exposicions Exposició d’Economia Social i d’Higiene i Seguretat del Treball, 1911 Exposició del Treball a Domicili, 1915, una biblioteca, conferències, cursos i servei d’estadística estadístiques de subsistències, de salaris, de vagues i edità llibres, fullets i revistes Al seu redós hom creà una borsa de treball 1911, el Grup Català de l’Associació Internacional per a la Protecció Legal dels Treballadors 1911, la primera cooperativa catalana de cases barates 1911, la societat…
Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià
Institució creada a la ciutat de València, el 1976, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica.
En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un Estatut d’Autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’amnistia Els…
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…
Antoni Igual i Úbeda
Historiografia catalana
Historiador i novel·lista.
Format com a historiador de l’art sota el mestratge del marquès de Lozoya, guanyà una beca del Centro de Estudios Históricos de Madrid 1930 per a estudiar els escultors valencians a la cort al s xviii Encara que l’obra trigà molt a publicar-se per la delicada situació institucional que es trobà, amb la proclamació de la Segona República, la seva estada madrilenya li permeté d’entrar en contacte amb personatges que influirien molt en la seva carrera, com Elies Tormo i Monzó o Ramón Menéndez Pidal Llavors, era un jove esquerrà i blasquista ple d’inquietuds, que ja havia creat uns Estudis…
Tulio Halperin Donghi
Historiografia catalana
Historiador argentí.
Vida i obra És un dels analistes del passat argentí i de l’Amèrica Llatina més destacats Ha dedicat la majoria dels seus treballs a la història argentina del s xix, i les seves anàlisis incorporen punts de vista tan diversos com la historiografia, la història rural, la història econòmica i la història del pensament Cursà estudis de química i posteriorment abandonà aquesta disciplina i ingressà a la Facultat de Dret i Ciències Socials 1950 i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires 1952-54 El 1952 es graduà en dret poc temps després, el 1954, inicià la docència…
Antoni Elias i de Molins
Historiografia catalana
Erudit, bibliògraf i arqueòleg.
Vida i obra Era germà de l’advocat i economista Josep Elias i de Molins Barcelona 1848 – Blanes 1928 i fill del jurista Antoni Elias i d’Aloy Arenys de Mar 1877 – Barcelona 1881, un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí…
estat
Política
Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
L’estat, com a formació social, és una estructura d’elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d’elements de nova creació Durant segles, la monarquia la seva institució central i creadora mantingué els trets teocràtics del despotisme oriental i del papat, el cesarisme romà i la dominació patrimonial del feudalisme, de la mateixa manera que la tradició estamental, corporativa i municipal de l’edat mitjana limità extraordinàriament sobretot a la península Ibèrica el poder dels monarques absoluts, i s’arribaren fins i tot a constituir petits estats republicans en…
col·legiata de Mur

Vista exterior de l’absis de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà)
© C.I.C. - Moià
Canònica augustiniana (Santa Maria de Mur) situada prop del castell de Mur al municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà).
L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es…