Resultats de la cerca
Es mostren 5346 resultats
al-‘Ubaid

Estàtua de Kurlil, trobada a al-‘Ubaid i actualment en el Museu Britànic (període dinàstic arcaic III, 2500 a.C.)
akhenatenator (CC0)
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Jaciment prehistòric de l’Iraq, a 6 km d’Ur, al NW.
Excavat per H RHall i L Woolley, hi fou trobada una típica ceràmica feta a mà decorada amb dibuixos simples pintats amb un pigment negre El seu posterior descobriment en altres jaciments, sobretot del S de Mesopotàmia Èridu, Ur, Qal’at Ḥaǧǧi Muhammad, etc, féu que hom donés el nom d’al-'Ubaid no solament a aquesta ceràmica, sinó també a la cultura de la qual formava part ~4300-3500 aC Malgrat que durant aquest llarg període s’hi produïren una sèrie de canvis, hom pot citar, entre les seves principals característiques, l’ús de la ceràmica ja esmentada —la qual en els últims temps era feta, com…
Apocalipsi
Representació de l’Apocalipsi en una miniatura del Beatus de la Seu d’Urgell
Museu Diocesà de la Seu d’Urgell
Escrit profètic de l’evangelista sant Joan, enviat en forma de carta a les esglésies de la província romana d’Àsia.
Segons la tradició dels segles II i III aquest Joan era apòstol, autor també del quart evangeli segons la mateixa tradició Treta la salutació i la conclusió en forma de carta, l’opuscle es divideix en dues parts desiguals La primera es refereix a la situació present de les comunitats cristianes d’Àsia la segona, a una persecució insidiosa i sagnant, que era a punt de començar Totes dues parts es proposen de mantenir la fidelitat dels creients, anunciant-los el desenllaç darrer d’aquella història El sentit del llibre sembla impenetrable, però queda clar quan hom pren com a clau l’ús que feia…
Sant Cristòfol de Tavertet
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Cristòfol de Tavertet des del costat de ponent, amb el campanar J Vigué L’església parroquial de Sant Cristòfol de Tavertet es troba ubicada al costat de llevant d’una plaça vora l’entrada a la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 322-M781 x 52,0 —y 49,6 31 tdg 520496 Hom hi va per la carretera BV-5207, que surt de l’Esquirol i segueix en sentit a llevant, la qual amb 12 km hi porta MAB Història Aquesta església es troba situada dins l’antic terme…
Dipòsit de bronzes del Collet de Sant Antoni
Conjunt de peces que encara es conserven, procedents de la troballa casual de l’any 1897 Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas El mes de novembre de l’any 1897, amb motiu dels moviments de terra efectuats en la construcció de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Palamós, es va fer una excepcional troballa casual, al lloc anomenat Collet de Sant Antoni Calonge Baix Empordà, concretament prop del mas Cabrera, edifici que ocupa el vell priorat de monges benedictines construït a mitjan segle XIV en aquell indret La troballa va consistir en un lot de bronzes, un total de dinou…
Vicenç Baldellou i Martínez
Arqueologia
Història
Arqueòleg i museògraf.
Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i…
basílica del Bovalar
Basílica paleocristiana excavada a la partida del Bovalar, del municipi de Seròs (Segrià), a la riba esquerra del Segre.
És un temple de tres naus, amb baptisteri de piscina quadrada cobert amb cimbori, que és al Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs La construcció original és del s IV i perdurà fins al VIII Dins el temple hi ha nombrosos enterraments contemporanis de l’època del culte, amb sarcòfags de pedra Han estat trobades, malmeses, diverses peces litúrgiques de bronze, del s VII Les excavacions desenvolupades entre el 1982 i el 1987 sota la direcció de Pere de Palol i Salellas han permès descobrir la totalitat de la basílica paleocristiana i un petit poblat agrícola que s’estenia al costat…
la Bastida de les Alcusses
Poblat ibèric en terme de Moixent (Costera), un dels més ben coneguts del País Valencià.
Excavat en bona part 1927-28 sota la direcció de Lluís Pericot i d’Isidre Ballester i Tormo, pot ésser pres com a prototip de la primera fase ibèrica ss V i IV aC fou destruït i abandonat a la segona meitat del s IV aC Entre les troballes més importants, conservades al Museu de Prehistòria de València, cal destacar el plom de la Bastida , placa amb inscripció en alfabet ibèric meridional o subibèric, dit també turdetà, cas molt rar en territori valencià Des del 1990 s’hi realitzaren treballs importants de consolidació i restauració També s’hi dugueren a terme alguns sondatges que…
fullonica
Arqueologia
Establiment d’època romana dedicat a rentar i a tenyir roba.
El procediment de rentat en aquestes bugaderies antigues requeria tot un seguit de piles específiques per a cadascuna de les fases del rentat Unes servien per a mesclar la roba amb cendres, que actuaven com a detergent i, sobretot, amb orina, que s’emprava com a àcid per a dissoldre les taques Després, els teixits es blanquejaven amb calç, s’esbandien bé amb aigua clara, es deixaven assecar, es perfumaven amb essències oloroses i es planxaven En el subsol del Museu d’Història de Barcelona s’han trobat les restes d’una fullonica segle II dC de l’antiga Bàrcino , constituïda per…
Llotja de Mallorca
Mallorca Interior de la Llotja de Palma de Mallorca
© Fototeca.cat
Edifici gòtic de Palma (Mallorca), obra de Guillem Sagrera, duta a terme entre el 1426 i el 1447.
De planta rectangular, les sis columnes helicoidals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a simple…
Castres
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al departament de Tarn, França, vora el riu Agot.
La seva proximitat amb regions de ramaderia d’ovins ha afavorit el desenvolupament d’una important indústria tèxtil ja des de l’edat mitjana, actualment completada amb indústries annexes colorants químics, maquinària tèxtil, aprests A la casa de la ciutat, installada a l’antic palau episcopal obra de Mansart, 1666, hi ha el Museu de Castres o Goya , que conté pintures La junta de la Compañía de Filipinas i tres retrats i gravats de Goya Antic castra romà, la ciutat es formà al voltant d’un monestir benedictí fundat al mateix indret Després de la croada albigesa hom hi establí un bisbat 1317…