Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Antoni de Vallmanya
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era notari de professió i coneixedor dels clàssics La seva producció literària consta de vint-i-quatre poesies, i se situa entre els anys 1454, aproximadament, i 1486, però amb un silenci de quinze anys entre el 1459 i el 1474, un altre de dotze anys entre el 1459 i el 1474, i un altre també de dotze anys entre la poesia del 1474 i les dues del 1486 Els temes de les seves composicions són, segons les rúbriques, queixes contra la fortuna, lamentacions contra l’amor, acusacions de desconeixença, tot això amb constants referències a personatges mitològics i de l’antiguitat clàssica…
,
Antoni Utrillo i Viadera
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, amb Antoni Caba, i pensionat a París 1886, on treballà als tallers dels pintors Coutois i Colin Participà en diverses exposicions barcelonines Partí d’un simbolisme social, però derivà cap a un convencionalisme, del qual tanmateix, cal destacar alguns retrats Amadeu Vives , 1893 Mercè Jaumandreu , Torras i Bages i Pius X Fou cofundador i formà part de la primera junta directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc 1893, entitat amb la qual exposà sovint, i de la junta permanent de la Unió Catalanista 1898 Dedicat també al cartellisme Art Nouveau, fundà i dirigí la litografia…
Miquel Utrillo i Morlius
Pintura
Publicacions periòdiques
Promotor artístic i pintor.
Enginyer, exercí la professió fins que, essent a París, s’orientà cap a les activitats artístiques Gran amic de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas, formà amb ells el nucli més representatiu del Modernisme plàstic a Catalunya Passà un quant temps als EUA 1893-94 Hi ha obra pictòrica seva a El Cau Ferrat de Sitges i al Museu d’Art Modern de Barcelona Amb Ramon Casas, promogué la revista d’art i cultura Pèl i Ploma , en la qual la part de text anava, en una bona part, a càrrec d’ell Adoptà una actitud d’eclèctica modernitat que defensà alguns noms joves, entre els quals el de l’…
Pere Tarrés i Claret
Pere Tarrés i Claret
© Fototeca.cat
Cristianisme
Metge i eclesiàstic.
Fill d’obrers, alternà l’estudi de la medicina amb una forta activitat dins la Federació de Joves Cristians de Catalunya , de la qual fou dirigent del 1931 al 1936 Com a vicepresident del consell federal participà en tota mena d’assemblees de l’entitat i escriví nombroses Glosses al setmanari Flama Exercí de metge a Avinyó i a Monistrol de Calders fins que s’establí a Gràcia Malgrat que durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola fou perseguit per la seva militància cristiana i hagué de viure amagat, al maig del 1938 fou mobilitzat en un cos de sanitat fins a la fi de…
Manuel Trens i Ribas
Art
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador de l’art.
Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista vilafranquina d’…
Àngel Tarrach i Barrabia
Font d'Àngel Tarrach i Barrabia a la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Bailèn de Barcelona (1923)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill de l’escultor marbrista Josep Tarrach, que féu treballs per a la cúpula de la catedral de Barcelona Format a Llotja, fou deixeble de Rafael Atché i més tard de Josep Clarà i Aristides Maillol Estudià, posteriorment a Madrid i París Formà part del Grup de les Arts i els Artistes sota el guiatge de Francesc Pujols, on hi havia artistes com Gargallo, Picasso i d’altres Féu diverses exposicions a Barcelona De la seva obra a Catalunya destaquen la font de la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Bailèn 1923, l’estàtua del Míliu 1935, a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona,…
Castell d’Anglesola
Art romànic
El primer esment conegut del lloc i el castell d’Anglesola data del 1079, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II feren donació a Berenguer Gombau i a la seva muller Sança del castell d’Anglesola, situat al comtat d’Osona, al costat del terme de Tàrrega Aquest matrimoni fou el fundador del cèlebre llinatge dels Anglesola, senyors del castell i la baronia del mateix nom, que tingué un paper molt destacat en la història de Catalunya durant l’edat mitjana Els Anglesola es dividiren al segle XII en tres branques la línia de Vallbona, la línia de…
Sant Miquel d’Artesa (Artesa de Lleida)
Art romànic
La població actual d’Artesa de Lleida és situada a uns 10 km a l’est de Lleida, sobre una petita elevació que neix del pendent del marge esquerre de la vall de la Femosa Segons JR Gallart, la primera menció de l’indret data de l’any 1159, en una acta testamentària per la qual un tal Ramon Arnau deixà al seu fill el castrum d’Artesa Molt probablement la fortalesa d’Artesa, inclosa dins el terme de Castelldans, passà aviat sota el domini de la comanda templera de Gardeny, i amb la dissolució d’aquest orde militar a l’inici del segle XIV, s’incorporà al Gran Priorat de Catalunya, de…
Sarcòfag Amatller de Barcelona
Fragment de sarcòfag amb la representació de la curació de l’hemorroïsa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag va ser descobert l’any 1924 al carrer de Manresa de Barcelona, en un terreny propietat de Teresa Amatller, la qual, uns anys més tard, el va cedir al Museu Arqueològic de Barcelona, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm d’inv 19918 Fa 1,17 × 0,41 × 0,46 m i és de marbre blanc Hom el data vers els anys 315-335 Aquesta peça, segurament destinada a un infant ateses les seves dimensions, és decorada d’esquerra…
Pau Alsina i Rius
Història
Dirigent obrer.
Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868 figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer diputat que…