Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
Joan Boscà i Almogàver
Portada de la primera edició de les obres de Joan Boscà i Almogàver (1543)
© Fototeca.cat/IMHB
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…
,
Concepció Badia i Millàs

Concepció Badia i Millàs
© Fototeca.cat
Música
Soprano i professora de cant, coneguda per Conxita Badia.
Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…
,
Vinyet Panyella i Balcells
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Bibliotecària i escriptora.
Formació i activitat professional en biblioteconomia Diplomada en biblioteconomia i documentació 1975 i llicenciada en filologia catalana 1977 En 1976-83 fou directora de l’Arxiu Històric de Sitges, i posteriorment cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya 1983-89 Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya 1989-90, gerent 1990-96 i directora 2000-04, inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca Fou sòcia fundadora de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i la seva primera secretària 1985-89…
,
Els Capdevila i La Reformada, a Sant Joan les Fonts
Anunci de la Reformada, la fàbrica de paper continu de Joan Capdevila Raurich España Comercial e Industrial , 1902 Joan Capdevila, fill de Pere, convertí la fàbrica en una gran empresa serà La Reformada Pere Capdevila s’establí com a paperer el 1841 en l’anomenat Molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, que tenia un bon salt d’aigua sobre el Fluvià El complement de la fàbrica era un despatx i magatzem a Barcelona, que estava inicialment al carrer de Flassaders, després al carrer de la Palma de Sant Just i, finalment, al carrer de la Lleona, núms 8 i 10 La seva primera especialitat van ser els…
Jaume Roures i Llop

Jaume Roures i Llop
© Mediapro
Ràdio i televisió
Cinematografia
Editorial
Empresari de mitjans de comunicació i editorials.
Durant la seva joventut fou un actiu militant trotskista, afiliat els primers anys setanta a la Lliga Comunista Revolucionària , i fou empresonat diverses vegades Exercí com a periodista per a l’agència de notícies britànica Visnews a l’Amèrica Central Incorporat a la naixent Televisió de Catalunya , des del 1984 en fou cap del departament de notícies 1983-86 i de produccions esportives 1986-89, i combinà ambdues tasques fins al 1991 Fou responsable d’operacions especials de la FORTA Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmiques, on coordinà in situ els equips d’aquesta emissora…
, ,
Sitzgras
Santuari
Cristianisme
Santuari de la Moràvia meridional (Txèquia), prop de la frontera amb Àustria, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, amb una imatge d’aquesta advocació semblant a les que, en la primera meitat del segle XVII, eren venerades a Viena, Bezdez i Hirschenberg.
Salvador Sanpere i Miquel
Historiografia catalana
Historiador i polític.
Vida i obra Fou un intellectual polifacètic que es comprometé amb la política Durant el Bienni Progressista s’implicà en el moviment revolucionari i presidí una societat secreta a Barcelona El 1860 s’enrolà voluntari a la guerra d’Àfrica Es coneix que des del 1863 era francmaçó i que participà en el moviment revolucionari del 1868, formant part de les juntes revolucionàries de Barcelona i Martorell Fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona el 1871 Ocupà un escó al Congrés dels diputats per la demarcació d’Igualada 1872-73 i 1873-74, durant la Primera República, on portà a terme una…
Ferruccio Dante Michelangiolo Benvenuto Busoni
Música
Compositor i pianista italogermànic.
Vida Fill d’una parella de músics el pare era clarinetista i la mare pianista, ben aviat mostrà tenir una gran facilitat per a la música A vuit anys oferí el seu primer concert públic La seva trajectòria, com a compositor i com a pianista, la desenvolupà en terres alemanyes Anton Rubinstein parlà d’ell molt efusivament i també ho feu E Hanslick, després d’escoltar-lo en el concert que oferí a Viena quan tan sols tenia deu anys El 1876 es traslladà a Graz, on inicià estudis amb W Mayer Fou en aquesta ciutat on realitzà les seves primeres composicions, entre les quals un Stabat mater , i les…
centre de documentació musical
Música
Entitats públiques o privades dedicades a la recopilació, conservació, ordenació, classificació, investigació i difusió de fonts musicals de naturalesa variada, tant impreses com manuscrites, sonores, visuals i també d’altres menes de material gràfic.
Aquests centres sovint s’encarreguen també de la programació d’activitats musicals diverses, la realització d’exposicions o l’organització de congressos Fou al segle XVIII que els governs es començaren a preocupar per la conservació del patrimoni cultural del país El 1789 es crearen els Arxius Nacionals Francesos, i des de llavors molts països han dut a terme una tasca de recopilació, catalogació, estudi i difusió de material dispers Entre els arxius més notables hi ha el Deutsches Musikgeschichtliches Archiv Kassel, Alemanya, la Library of Congress Washington capital federal, els Arxives…
Toscana
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia peninsular, que s’estén des del vessant occidental de la serralada apenina fins a les costes de la mar Lígur i la Tirrena.
La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…