Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Carles V de França
Història
Rei de França (1364-80).
Primogènit i successor de Joan II primer delfí de França 1349 Assumí el govern després que Joan II fou fet presoner pels anglesos a Poitiers 1356 Superà amb habilitat el moviment vers un control de l’administració propugnat des del 1356 pels estats generals de la llengua d' oïl , dirigits per Robert Le Coq i Étienne Marcel amb la convinença de Carles II de Navarra Dominà la insurrecció comunal de París d’Étienne Marcel i la revolta camperola de la Jacquerie 1358 Preparà, a Brétigny, la conclusió del tractat de Calais 1360, que permeté el retorn de Joan II Rei el 1364, derrotà Carles III de…
Lluís de Requesens i Joan de Soler
Història
Alt funcionari reial.
Fill del governador Galceran de Requesens i de Santacoloma, de qui havia heretat la baronia de Molins de Rei Fou fidel partidari de Joan II durant la guerra civil i declarat enemic de la terra per la generalitat 1462 El 1468 era conseller del príncep de Girona Ferran Entrà el 1472 a Barcelona després de la capitulació de la ciutat i el rei el nomenà governador general de Catalunya, càrrec que exercí fins que morí i en moments difícils com la segona guerra remença Vivia a l’antic palau menor de Barcelona, on el 1479 posà la capella ardent de Joan II La seva fidelitat fou…
Giovanni Bellini

Madonna i infant (1485), de Giovanni Bellini (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor italià, dit Giambellino.
Deixeble del seu pare Iacopo i del seu cunyat Mantegna, fou influït també per la pintura flamenca i per Antonello da Messina Treballà al taller de Squarcione, a Pàdua Fou collaborador del seu pare i del seu germà Gentile Entre les seves obres de joventut hi ha la Transfiguració Civico Museo Correr, Venècia i L’oració a l’hort National Gallery, Londres Pintà també diverses Pietà i nombroses Madonne , tema que conreà tota la vida Diverses vegades treballà en la decoració del palau ducal de Venècia A partir del 1500, bé que sense abandonar la pintura religiosa Madonna de San…
Joan Baptista Lambert i Caminal
Música
Músic.
Format com a escolà de la catedral de Barcelona, a dotze anys començà a estudiar composició, orgue i piano Més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Felip Pedrell i Enric Morera Ben aviat sobresortí com a compositor Fou director de diferents bandes musicals, com la dels Mossos d’Esquadra 1928-31, i de la temporada de Teatre Líric Català al Teatre Tívoli barceloní, on estrenà l’òpera Joan de Serrallonga Escriví obres escèniques Donzella que va a la guerra , 1906 El foc de Sant Joan , 1907 i sarsueles, de les quals destaca Por una mujer 1922…
,
Castell de Sant Mori
Art romànic
L’actual castell palau gòtico-renaixentista de Sant Mori no és anterior al segle XV El lloc de Sant Mori és esmentat, com a límit del territori monàstic, en l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià, l’any 1066 El castell de Sant Mori és documentat l’any 1149, en el testament sacramental de Guerau de Rupià, fet amb motiu de “ pergere ad Ispaniam” , en què deixà alous al seu fill Guillem L’any 1286 el cavaller Bernat d’Aiguaviva llegà al seu nebot Dalmau de Creixell el castell de Sant Mori i la vila de Vilaür Guillem de Creixell, fill de Dalmau, fou…
Sant Miquel de Montornès (Vallromanes)
Art romànic
La capella i el terme del castell de Montornès, dit també castell de Sant Miquel per raó de la capella, es troben en un contrafort de la serra de Sant Mateu el límit entre els municipis de Montornès i de Vallromanes passa a frec de la torre bé que tradicionalment es diu que el castell pertany a la demarcació de Vallromanes El castell és documentat el 1109 quan Bernat Ramon el va llegar a la seva filla Estefania L’any 1122 en la donació d’un alou de Martorelles i de Palau d ‘Almanla a la seu de Barcelona, se cita com a límit la serra on hi ha la capella de Sant Miquel, que ha d’…
Castell de Claravalls (Areny de Noguera)
Art romànic
Fins a mitjan segle XII el lloc de Claravalls formà part del castell d’Areny D’ençà i a partir de l’empenta del llinatge senyorial que prengué el seu nom, és quan es troben citats el castell i el terme de Claravalls Segons M Iglesias, el lloc passà dels Claravalls als Pellicer i després als Calassanç 1448, que en portaren el títol baronial i tenien representació pròpia a les corts del regne Els Calassanç foren personatges cèlebres del seu temps havien fet fortuna com a partidaris dels Antequera i gairebé monopolitzaren el càrrec de conseller general del quart comtat de Ribagorça al llarg del…
Leonardo Fernández de Ávila
Música
Orguener andalús.
Exponent de l’orgueneria barroca, fou orguener de la capella reial, "Profesor de Matemáticas y Maquinaria Armónica" a la cort, conseller tècnic d’Esteban de Terreros en la redacció dels termes organístics en el Diccionario castellano ed 1786 i mestre de músics i orgueners, com ara Antoni Soler, Jordi Bosc i de Verí, Francisco Antonio Díaz o Joseph García Les seves obres cabdals foren els orgues de l’epístola i de l’evangeli de la catedral de Granada 1744-49, instruments que amplià posteriorment 1765-66, i el de la capella del Palau Reial de Madrid 1756-71 Morí mentre feia la…
Jaume Febrer
Música
Orguener mallorquí.
Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma 1494, de Muro 1495, de la seu, del palau de l’Almudaina 1498 i 1506 i el primer orgue de Sóller 1499 Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina 1510 L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns…
Francesc Pi de la Serra i Valero
Música
Cantant català.
Vida Entrà als Setze Jutges el 1962, amb cançons iròniques Les corbates , influïdes per G Brassens i escrites inconfessadament per la seva tia Paulina Aviat incorporà elements jazzístics a la seva música, i el seu humor derivà cap a la sàtira i la denúncia L’home del carrer , Fariseus , fins a arribar a la brutalitat Spot , Fills de Buda Publicà alguns àlbums Triat i garbellat , 1971 No és possible el que visc , 1974, etc, on jugava hàbilment amb el llenguatge La cultura , Un dia gris a Madrís , fregant sovint el surrealisme Ulls tancats , La meva estrella Bon guitarrista i artista…