Resultats de la cerca

La geografia física Cambodja ocupa una antiga depressió tectònica que donà origen a un golf marí, actualment curullat per alluvions terciaris i quaternaris El centre d’aquesta depressió és ocupat per un gran embassament natural, el Tônlé Sab el “Gran Llac”, i pel curs baix del riu Mekong La major part del territori és constituïda per les planes fèrtils que envolten el Tônlé Sab i el Mekong i els seus tributaris Aquestes planes resten enquadrades, al N i al NE, per les Phanom Dongrak, unes muntanyes de gresos i basalts que davallen, al N, vers les planes tailandeses i a l’W, per massissos…

Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…

Els antecedents es relacionen amb les capelles de música de Santa Maria de la Geltrú i Sant Antoni Abat de Vilanova Al segle XVII, les dues parròquies disposaven d’orgue i capella de música independents, i també d’altres agrupacions musicals El 1687, una cobla de Vilanova de Cubelles formada per músics de la capella de Sant Antoni assistí a la festa de Santa Tecla a Tarragona El 1716, Sebastià Guilla construí un orgue nou per a Sant Antoni, que fou substituït el 1865 per un de monumental de Gaietà Vilardebó Aquest orgue, el de Santa Maria de la Geltrú i el de l’església dels Josepets foren…

A ponent aflora de tant en tant el sòcol miocènic format per molasses, amb retalls d’eocènic i de mesozoic La vegetació clímax, d’alzinar, ha estat substituïda per pinedes de pi blanc 142 ha o degradada en brolla 477 ha, però la major part de l’antic bosc ha estat destinada a conreus Al s XVIII eren coneguts el lli i sobretot el cànem, que s’havien estès per l’establiment de sa Marjal, amb la bonificació d’una part de l’albufera d’Alcúdia el 1722 hom havia dessecat 154 ha, distribuïdes en 442 parcelles separades per séquies de drenatge el 1818 hi havia 691 ha de regadiu, però la…

La capital és Shenyang 3 174 000 h 1975 La limita a l’W el Gran Khingan, a l’E les muntanyes de Changpai i l’Ussuri, al N l’Amur i al segle la mar Groga, on forma la península de Liaotung El centre de la regió és una gran plana ondulada, molt fèrtil, regada pel Sungari i el Liao El clima és fred, amb una gran variació entre el N mitjana anual de -4° hi glaça 250 dies i el segle 10° hi glaça 150 dies Les pluges, predominantment d’estiu, disminueixen d’E 750-1000 mm a W 250-500 mm El bosc, principalment de coníferes, cobreix les muntanyes Els principals conreus són el kaoliang un tipus de melca…

Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…

Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…

Situació Façana de ponent d’una església que presenta molts interrogants sobre la seva autenticitat romànica R Viladés L’església de Sant Benet de Vilaplana, dita ara de Casamitjana, es troba vora el mas d’aquest nom, vers la part de migjorn de Borredà i al nord-oest de la riera de Merlès, de la qual és un bon xic apartada El seu entorn és ple d’alzines i pins, bé que l’església és avui al costat d’un camp sense conrear Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 17,2 — y 62,7 31 TDG 172627 Per anar-hi cal…

Situació Vista de conjunt d’aquesta fortalesa defensiva de planta rectangular aixecada probablement al segle XI D Ferran La torre es troba situada dalt d’un cingle, a uns 760 m d’altura, just on s’ajunten la Serra Llarga i la Serra de les Pedritxes La seva posició estratègica li permet dominar tot el sector de l’Obac i també serveix per a observar gran part de les valls de Vacarisses i de Rellinars i, des de més lluny, la serra de Montserrat al sud-oest i el monestir de Sant Llorenç al nord-est Mapa 392M781 Situació 31TDG144089 El camí més fàcil per anar a la torrota és agafant la carretera…

Situació Antiga residència reial i església de Santa Maria, actualment solament hi ha restes de velles edificacions aprofitades com a magatzem o simple barraca Mapa 36-16420 Situació 31TDF893279 És al vessant N de l’extrem NE de la serra de Collserola, sota el coll conegut com el Pas del Rei, no lluny de la carretera de Cerdanyola del Vallès a Horta La masia de Valldaura o Casa Nova de Valldaura és davant el km 8,5 d’aquesta carretera, des d’on és visible Les ruïnes de l’antic casal i capella es troben al Sot de Valldaura a pocs minuts de la nova masia, a l’indret ara clos i ocupat per una…