Resultats de la cerca

Fets en motlle i decorats exteriorment amb figures en relleu, amb una textura externa molt fina al tacte i d’aspecte brillant, aconseguida amb una mena de vernís, dins les modalitats del marrò vermell i que duen impresa la marca sigillum del ceramista La decoració externa, feta també en motlle o aplicada amb tampó, és d’origen oriental apareix ja a Mègara Fou la primera ceràmica signada amb el nom del ceramista o del taller i amb altres motius, com ara xifres, figures, etc La signatura, en capital quadrada i algun cop en cursiva, és inscrita al fons del vas, sovint repetida…

La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre nominal , que és…

Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana, etc Fenomen molt…

La cantata aparegué, com l’òpera i l’oratori, al començament del s XVII, quan s’imposà la monodia acompanyada Llur origen comú fou l’adopció, vers el 1600, del nou estil anomenat rapresentativo , conjuntament amb el baix continu Però la cantata es distingeix dels dos altres gèneres per la seva destinació peça de concert o d’església, mai de teatre i pel seu caràcter líric Els florentins Caccini Nuove musiche , 1602 i Peri Varie musiche, 1609 foren els primers a conrear-la D’antuvi consistí en una curta escena fragmentada i un sol personatge Combattimento di Tancredi e Clorinda , de…

Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups d’alzines,…

Situació L’antic pont, avui enrunat, fou construït sobre el riu Anyet, a poca distància aigües avall del veïnat de Vilartolí, poblat que es troba a 2 km a tramuntana de Sant Climent Sescebes Mapa 220M781 Situació 31TDG982935 Hom pot arribar a Vilartolí des de Sant Climent Sescebes, per un camí de terra El veïnat, de cases i masos que no s’agrupen en un nucli compacte, s’escampa pels vessants i turons situats a la dreta del riu Història Vilartolí és un lloc documentat entre les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes la segona meitat del segle X anys 974, 982 i 990 L’any 989, en el seu…

Casa L'excavació del 1983 A dalt, un aspecte dels murs descoberts durant la campanya A baix, imatge dels treballs I Ollich L'excavació tingué lloc a l’indret on actualment hi ha el restaurant “La Taula” La casa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,3 31 tdg 384423 Pel maig del 1982 vam realitzar la primera excavació urbana al nucli antic de Vic, en avisar-nos els propietaris d’un local que en el curs de les obres de reforma havien aparegut unes arcades de mig punt i molta ceràmica de diversos…

Situació Vista aèria de l’estratègica situació d’aquest castell, sobre un esperó rocós que domina la vall del Segre Al fons, el pantà d’Oliana ECSA - M Catalán Els vestigis d’aquest castell es troben situats sobre una elevació eminent al costat dret del Segre, en un lloc que resulta inexpugnable i que, amb el castell d’Oliana, dominava el pas natural de la vall del Segre cap als Pirineus, a l’anomenat Grau d’Oliana Mapa 34-12291 Situació 31TCG586608 Per a arribar-hi, cal prendre primer la carretera que condueix a Peramola, la qual agafarem a 3 km d’Oliana passat el pont del Segre Fets 4,5 km…

Situació Un aspecte de les escasses ruïnes d’aquest castell ECSA – A Villaró L’anomenat castell de Montan és situat a la part alta del pla de Montan Mapa 34–11253 Situació 31TCG674780 Del quilòmetre 119 de la C-1313 surt una costeruda carretera que, en 12 km, arriba a l’altiplà de Montan Aquest poble és dividit en tres nuclis El castell es troba en un serrat damunt el barri que hi ha a l’esquerra de la pista, sota de cal Castell Història No es coneixen notícies històriques d’aquesta fortalesa, veïna de la torre de Montan, tot i que Montan és una de les parròquies esmentades en l’…

Situació Vista de llevant del santuari, amb l’absis encaixonat entre els murs laterals de la nau Arxiu Gavín El santuari de la Mare de Déu del Soler és situat al marge dret del riu Noguera Pallaresa, a uns 7 km al sud de Sort, per la carretera de la Pobla de Segur Mapa 33-10214 Situació 31TCG455953 Just davant de la cruïlla amb la carretera que va a Malmercat, hi ha el corriol que, en 200 m, porta a l’església JAA Història L’esment més antic conegut de l’església de la Mare de Déu del Soler és de l’any 1244, quan Guillem, capellà de Montardit, feu diverses donacions al monestir de Gerri,…