Resultats de la cerca

Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona  1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…

Fill de Ramon de Vilanova, castellà de Morella, i de Sibilla Fou conseller de Jaume II i majordom i marmessor de la reina Blanca Bon diplomàtic, fou enviat a França 1304 i en nombroses ambaixades a la cort pontifícia Primer anà a Perusa, on, en morir Bonifaci VIII, feu homenatge a Benet XI per la senyoria nominal de Sardenya i Còrsega i demanà ajut per a l’adquisició efectiva de les illes Aconseguí l’interès del papa en els tractes matrimonials de Sanç I i Sança de Mallorca amb Maria de Nàpols i Robert, duc de Calàbria, respectivament 1303-04 A Avinyó, visità Climent V 1309 i després hi…

Vida Treballà al cinema, al teatre i feu doblatge A tretze anys començà fent funcions d’aficionats i a disset anys feu el seu primer càsting cinematogràfic, mentre debutava als escenaris professionals amb les companyies d’Enric Guitart i Antonia Herrero S’inicià en el doblatge el 1936 als Estudis Metro-Goldwyn- Mayer, i durant anys treballà en diversos estudis posant la veu a actrius famoses Al mateix temps, debutà al cinema amb Los héroes del barrio 1936, Armando Vidal i al teatre, sollicitada pel sindicat de l’espectacle SIE/CNT En el cinema, el seu primer paper protagonista el tingué a…

Vida Fill de l’actor i director Ramon Quadreny i Orellana, entrà al món del cinema sota el guiatge d’aquest com a muntador del seu film La alegría de la huerta 1940, amb la collaboració de José Luis Valcárcel Després feu d’auxiliar de rodatge d’ Una chica de opereta 1943 i La chica del gato 1943, tots dos de R Quadreny pare, i de Rosas de otoño 1943, Juan de Orduña Aprengué l’ofici de muntador al costat d’Antoni Graciani i el 1947 muntà els dos títols amb els quals Ricard Gascon inicià la seva etapa a la productora PECSA Cuando los ángeles duermen i Conflicto inesperado Després començà una…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Seikei 1977, fou alguns anys executiu a la indústria siderúrgica El 1993 fou elegit diputat a la Cambra de representants pel Partit Liberal Democràtic  PLD, càrrec que revalidà en les eleccions subsegüents Ocupà diversos càrrecs en el partit, i en els governs de Yoshirō Mori i de Junichiro Koizumi El 2003 fou nomenat secretari general del PLD El setembre del 2006 succeí Koizumi com a primer ministre del Japó quan aquest es retirà a mig mandat Després que el PLD perdés la majoria absoluta al Senat, dimití el càrrec 2007, que ocupà Yasuo…

En morir Vítiza 710, la seva vídua i una part dels notables del regne intentaren de fer-lo succeir pel seu fill Àkhila, encara molt jove Una altra part dels notables, reunits a Còrdova, elegiren rei el duc de la Bètica, Roderic Aquest es dirigí tot seguit contra el seu rival, establert a Toledo Requesèn, tutor d’Àkhila, li sortí a l’encontre i fou derrotat i mort Llavors Àkhila es retirà a la part oriental de l’estat visigòtic, mentre Roderic estenia la seva dominació pel centre i l’oest Àkhila governà llavors la Narbonesa, la major part de la Tarragonesa i la Cartaginesa marítima, des de…

Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva 1903 En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona 1905 i diputat per Santa Coloma de Farners del 1907 al 1923 Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga membre de la comissió d’acció política, fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme…

Provinent d’una família d’emigrants sirians, de molt jove es convertí al catolicisme Es graduà en dret l’any 1955 per la Universitat de Córdoba Membre del Partido Justicialista , un any després de l’enderrocament de Juan Domingo Perón pels militars fou arrestat per incitar a la insurrecció El 1957 fundà en la clandestinitat les joventuts peronistes de la província de La Rioja, organització que liderà El 1963 fou nomenat president del Partido Justicialista de la província Tot i guanyar aquest any l’acta de diputat, el seu nomenament fou invalidat poc després per un nou cop militar Legalitzat…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922 Treballà a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan Fou cap de servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1935 Durant el seu temps de cap de la Caixa de Previsió de Socors des del 1929, i després, durant la Guerra Civil de 1936-39, desenvolupà un procediment de tractament de les fractures obertes, que exposà en l’obra El tractament actual de les fractures de guerra S’exilià el 1939 i, invitat pels caps del servei de defensa passiva de la Gran Bretanya, s’installà a Oxford…

Encara no acabats els estudis, de primer a Perpinyà i després a l’École Politechnique de París, hom l’agregà al Bureau des Longitudes i el nomenà secretari de l’observatori de la capital francesa Biot i ell obtingueren l’encàrrec de prosseguir el mesurament de l’arc del meridià de París, interromput per la mort de l’astrònom Méchain a Castelló de la Plana Del 1806 al 1808, amb la collaboració dels erudits del país, recorregué el País Valencià La intervenció napoleònica el sorprengué al Puig de Galatzó Mallorca, on residia Per tal com era agent del govern francès i duia a terme, a més, una…