Resultats de la cerca

Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el…

Estudià a les universitats de Bolonya i Pàdua, on es graduà com a magister l’any 1409 El 1422 fou nomenat professor de matemàtiques i astronomia en aquesta mateixa universitat Escriví vuit tractats de teoria musical Els més importants són dos comentaris sobre el tractat de Jean des Murs amb els títols Expositio tractatus practice cantus mensurabilis 1404 i Tractatus practice cantus mensurabilis 1409, el Tractatus practice cantus mensurabilis ad modum ytalicorum , el Parvus tractatum de modo monocordum dividendi i, finalment, el Tractatus musicae speculative , on polemitza amb…

Les dedicatòries dels seus llibres de madrigals permeten conèixer dades de la seva vida que corresponen al període comprès entre el 1611 i el 1619, durant el qual fou actiu a Sicília, concretament a Palerm El 1615 fou nomenat director de música dels jesuïtes de Salemi De la seva producció destaca especialment Il pastor fido, secondo libro de’ madrigali 1619 S’hi pot observar l’estil depurat del compositor, com també l’habilitat i el virtuosisme en l’estil concertat Per la seva escriptura i expressivitat, Pari ocupa un lloc d’honor entre els millors madrigalistes sicilians de l’…

El 1780 anà a París, i l’any següent debutà al Concert Spirituel Nomenat primer corn de l’Òpera 1786, ocupà aquesta mateixa posició a la capella reial de Berlín i realitzà nombroses gires per Alemanya i els Països Baixos Vers el 1800 tornà a París, on, segons algunes referències, se suïcidà Lebrun fou un dels principals intèrprets de trompa del seu temps en millorà considerablement la tècnica d’execució i fins i tot en canvià el disseny per tal que, eliminant les rugositats de la tubuladura amb un recobriment de laca, produís un so més nítid Escriví també concerts i peces per a…

Estudià musicologia amb R Lach, G Adler i E Wellesz, a més de folklore, antropologia, filosofia, psicologia i fonètica a la Universitat de Viena El 1958 fou nomenat mestre de conferències i el 1962, professor assistent a la Universitat de Berlín Entre el 1957 i el 1963 prengué la direcció dels arxius d’enregistraments de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, que feu créixer i expandir substancialment La seva recerca es basà en un concepte antropològic de la música, seguint la línia de R Lach Igualment, intentà definir les característiques del so mitjançant el mètode espectrogràfic,…

El 1662 fou nomenat organista de la catedral d’Ely, càrrec que exercí fins a la seva mort malgrat la ceguesa que li sobrevingué el 1677 La família Ferrabosco gaudia de protecció reial i ho prova el fet que John aconseguís el títol de doctor en música per la Cambridge University el 1671, per disposició expressa de Carles II Les obres vocals de John Ferrabosco, quasi totes arribades fragmentàriament, són religioses i es conserven, en manuscrits de l’època, a la mateixa catedral d’Ely El corpus encara existent consta de dotze anthems , alguns fragments de serveis…

La seva formació musical es desenvolupà en el Conservatori i després a la Schola Cantorum de París, on s’especialitzà en orgue Ben aviat s’interessà pel cant eclesiàstic, sobre el qual feu una important i profunda investigació que li proporcionà diversos premis i mencions Fou un dels primers musicòlegs que posaren èmfasi en els orígens orientals i hellenístics del cant gregorià El 1905 fou nomenat assistent de la comissió per a la nova edició dels llibres litúrgics del Vaticà Fou, a més, un compositor prolífic de música sacra vocal i coordinà diverses edicions modernes de música…

Promotor del nacionalisme musical cubà, arran de la seva activitat política el 1927 s’exilià a París, on es relacionà amb els surrealistes i escriví llibrets per a Darius Milhaud - La passion noire 1932- i altres compositors De retorn al seu país el 1939, estudià la tradició musical cubana, tasca de la qual resultà La música en Cuba 1946 En implantar-se el règim comunista detingué càrrecs culturals i finalment fou nomenat agregat cultural a França En la seva obra més pròpiament literària són nombroses les referències a la música, particularment en les novelles Los pasos perdidos…

La primera dada coneguda de Zorita és del 1578, any en què vivia a València i fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tarragona Es mantingué en el càrrec almenys fins el 1589 Mentre fou actiu a Tarragona, publicà un llibre amb trenta-dos motets a quatre veus i vint a cinc veus titulat Liber primus Motectorum Barcelona, 1584 Aquesta edició constitueix un dels escassos exemples d’impressió de música a Barcelona i és l’únic llibre de motets publicat durant el segle XVI en aquesta ciutat També se n’han conservat altres obres en versions manuscrites, un credo a quatre veus i…

Estudià dret i filosofia a la Universitat de Madrid i es doctorà en ambdues matèries Compaginà la seva formació universitària amb els estudis musicals El 1904 fou nomenat president del departament musical de l’Ateneu de Madrid, on feia classes sobre diverses matèries musicals que organitzava ell mateix El 1906 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Fou principalment actiu com a crític musical en la revista "La época" També publicà obres com Ilustraciones del Quijote los instrumentos y las danzas 1905, La evolución de la música 1906, Las sonatas para piano de…