Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
associació d’estels
Astronomia
Agrupació d’estels d’un mateix tipus espectral en una zona relativament reduïda de l’espai.
Aquest concepte és degut a l’astrofísic Ambartsumian, que descobrí, el 1947, que gairebé tots els estels coneguts del tipus T Tauri es troben en dues regions molt reduïdes Taurus-Auriga i Àguila-Serpentari Més endavant observà que els estels del tipus O i B estels calents també tendeixen a agrupar-se, i descobrí més de 20 grups d’aquesta mena Les associacions estellars difereixen radicalment dels conglomerats la densitat d’estels en un conglomerat és molt superior a la mitjana del camp estellar que l’envolta contràriament, la densitat d’una associació és petita comparada amb la…
Agenda 2000
Economia
Programa de reforma de polítiques comunitàries per a l’ampliació de la Unió Europea
.
El 26 de març de 1999, el Consell Europeu de Berlín arribà a un acord polític per tal d’establir les prioritats comunitàries durant el període 2000-06 amb l’objectiu d’adaptar les polítiques comunes al nou entorn i establir un marc financer que preveiés l’ampliació de la UE Els aspectes fonamentals de l’agenda tenen a veure amb les reformes de les polítiques agràries, l’augment de l’eficàcia dels fons estructurals Fons Estructurals de la Unió Europea i de cohesió, i el reforçament de les estratègies encaminades a enfortir els països candidats a adherir-se a la UE La reforma de la política…
Excavacions a Vic
A la ciutat de Vic, les campanyes d’excavació arqueològica són relativament recents des de l’any 1982, amb el suport del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, hem organitzat una recerca sistemàtica a nivell d’arqueologia urbana, dirigida per D Molas i I Ollich Al nucli antic de la ciutat, que queda encerclat per les muralles, hom ha vist la necessitat de potenciar una política preventiva, amb una planificació d’acord amb arquitectes urbanistes i tècnics municipals Si no és així, la revalorització del sòl, la reutilització, adaptació i modernització de cases antigues, fa que…
Fortificació de la Costa del Boix (Oliola)
Art romànic
Situació Escassos testimonis vistents d’aquesta fortificació ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació situades al cim d’una petita serra o costa que s’estén per la riba dreta de la vall de Famides Hi havia comunicació visual amb el castell de Ponts, amb la fortificació de Valldans o amb la Força d’Estany Mapa 34-13329 Situació 31TCG483392 Des de la carretera de Ponts a Artesa, cal agafar la carretera que va a Oliola A 1 km del trencall, per un camí carreter que hi ha a mà dreta, s’ha d’anar fins a la masia del Boix, des de la qual hom s’enfila, cap al S, fins al cim de la petita serra o costa…
Vilatge del Convent (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest despoblat que es troba a 1 285 m d’altitud, abandonat probablement al final de l’edat mitjana V Roca Les restes de construccions del poble abandonat anomenat el Convent són situades en un serrat, a 1 285 m d’altitud a la riba dreta del Rialb, a la capçalera del terme de la Baronia de Rialb i damunt de l’església de Sant Salvador, edifici de tradició romànica però construït en època molt més tardana Aquest poble era al costat del camí vell que anava de la Rua fins a la Conca de Dellà, al Pallars Mapa 34-12291 Situació 31TCG474644 Des de la carretera que…
Torre de Lleger (Sant Jaume Dels Domenys)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta torre després de l’ensulsiada que patí el 1941 ECSA - J Bolòs És situada al poble de Lleger, al cim d’una petita elevació de la plana del Penedès, i en estreta relació amb d’altres torres semblants i properes, com les del Papiol, Banyeres, Llorenç, etc Mapa 35-17447 Situació 31TCF812725 La torre resta tancada dins d’un clos privat Es pot veure, però, des del carrer, molt a prop de l’església JBM-RMUC-JARN Història Lleger era una antiga quadra que sembla que pertanyia al terme i la jurisdicció de Castellet Als segles X i XI era senyor de Castellet Odger,…
Charles-Emmanuel Dufourcq
Historiografia catalana
Medievalista francès.
El fet de néixer a la ciutat nord-africana d’Alger a l’inici del s xx condicionà força l’orientació de les seves investigacions La mateixa heterogeneïtat dels seus ascendents pare d’origen navarrès i mare d’origen genovès li donà una certa visió cosmopolita que l’ajudà a comprendre el món islàmic Passà la infantesa a Algèria, on feu els estudis secundaris i superiors i on obtingué l’agregació en història el 1937 Traslladat a Tunísia, inicià els seus estudis sobre les relacions econòmiques entre Catalunya i el Magrib a l’època medieval i feu aportacions importants en el camp de l’expansió…
Àlvar Santamaria i Arández
Historiografia catalana
Medievalista.
Vida i obra El 1942 es llicencià en història a la Universitat de València,on fou professor auxiliar1942-43, i el 1948 obtingué el grau de doctor per la Universitat de Madrid amb El levantamiento foráneo de Mallorca El 1943 es traslladà a Palma, on es dedicà a l’ensenyament de la geografia i la història com a catedràtic d’institut fins el 1971 També collaborà amb el CSIC 1944-63, investigant sobre l’aixecament forà a Mallorca i sobre l’època de Ferran el Catòlic al Regne de Mallorca El 1967 s’incorporà a la Secció Delegada de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona,…
Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Revista trimestral publicada a València entre el 1926 i el 1931, com a òrgan de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, una institució vinculada als jesuïtes.
Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats foren de…
Lola Badia i Pàmies

Lola Badia i Pàmies
© Narpan
Història
Lingüística i sociolingüística
Filòloga medievalista.
És filla de l’escriptor Alfred Badia Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, hi obtingué el doctorat en filologia romànica el 1977 sota la direcció de Martí de Riquer El 1983 guanyà la càtedra de literatura catalana a la Universitat de Barcelona Ha exercit també la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Girona, i ha fet estades al Warburg Institute de la Universitat de Londres, al Raimundus Lullus Institut de la Universitat de Friburg de Brisgòvia i al Pontifical Institute of Mediaeval Studies de la Universitat de Toronto Des del…
,