Resultats de la cerca
Es mostren 3591 resultats
Prolapse genital
Patologia humana
Definició És anomenada prolapse genital la caiguda cap a una posició inferior d’algun dels òrgans genitals femenins localitzats a l’interior de la pelvis —de vegades acompanyada de la davallada d’algunes vísceres properes— a conseqüència d’una debilitat en els teixits que els sostenen en la seva posició normal, i que en grau extrem causa la sortida a l’exterior d’una part d’aquests òrgans per fora de la vulva Tipus L’alteració més habitual és el prolapse uterí , és a dir, la davallada de l’úter, que fa protrusió en un grau menor o major per l’interior de la vagina, ja que la porció inferior…
Resorció i secreció tubular
Fisiologia humana
La càpsula de Bowman desemboca directament en el sistema de conductes que constitueix el túbul renal, de manera que la filtració glomerular formada en el corpuscle renal és abocada a aquest sistema, que la fa arribar a la pelvis renal Tanmateix, però, en el recorregut pels túbuls renals, els 180 l de filtració glomerular produïts diàriament són transformats solament en 1,5 o 2 l d’orina, que s’aboquen a la pelvis renal i posteriorment són evacuats a l’exterior Aquesta transformació de la filtració glomerular en l’orina definitiva es realitza mitjançant dos processos que tenen lloc al túbul…
Singlot
Patologia humana
Definició Hom anomena singlot un trastorn molt habitual que consisteix en una contracció involuntària i espasmòdica del diafragma que provoca una inspiració brusca seguida per un tancament sobtat de la glotis que obstrueix el pas de l’aire i origina un so gutural que n’és característic Se sol tractar d’un trastorn banal que es repeteix amb una freqüència variable durant alguns minuts, per bé que de vegades pot tenir causes més greus, i també pot repetir-se durant períodes prolongats Causes L’origen del singlot és variat, per bé que el mecanisme de producció és semblant en tots els casos…
Dolor cervical, torticoli i neuràlgia cèrvico-braquial
Patologia humana
Definició És anomenat dolor cervical el dolor, degut a causes molt diverses, que es localitza a la regió cervical de la columna vertebral El torticoli consisteix en la fixació del cap i el coll en una posició anòmala deguda a la limitació que afecta els moviments musculars de la zona La neuràlgia cèrvico-braquial , d’altra banda, és el nom que rep el dolor localitzat al coll, a la part superior de l’esquena i al llarg d’una extremitat superior que és degut a la compressió d’algunes de les arrels nervioses dels segments cervicals de la columna vertebral…
Piga i nevus
Patologia humana
Definició Nevus és la denominació genèrica de qualsevol trastorn circumscrit del desenvolupament de la pell que genera una màcula o una tumoració persistent Normalment són congènits, però també poden aparèixer al llarg de la vida Aquesta denominació inclou diversos trastorns cutanis, però, si hom no hi especifica res més, el terme és utilitzat per a fer referència als més habituals, els nevus pigmentaris El nevus pigmentari consisteix en un augment localitzat de la pigmentació cutània per una acumulació anormal de melanòcits o de nevòcits Entre els diversos tipus de nevus…
Tinya (dermatofitosi)
Patologia humana
Definició Les tinyes o dermatofítosis són infeccions degudes a fongs que afecten la capa còrnia de la pell, les ungles o els pèls Hi ha diversos tipus de tinya segons l’espècie de fong que n’és responsable i la localització de la infecció Causes Les tinyes són causades per una infecció deguda als dermatòfits, un grup de fongs microscòpics molt comuns que inclou tres gèneres Microsporum , Trichophyton i Epidermophyton Els dermatòfits poden viure als teixits de l’organisme humà o dels animals, o al terra La infecció es pot contreure quan la pell entra en contacte amb…
Majestat de les Planes (les Planes d’Hostoles)
Crist Un detall de la imatge conservada al Museu Episcopal de Vic, on és inventariada amb el núm 83 J Vigué Amb aquest nom és coneguda una bonica talla del Crist crucificat que es conserva al Museu Episcopal de Vic, on ingressà abans de l’any 1893, perquè figura ja en el Catàlogo del Museo Arqueológico Artístico Episcopal de Vic , publicat aquest any Es inventariada amb el núm 83 La Majestat era coneguda amb el nom de Majestat de Lluçà perquè, segons explica R Bastardes 1978 figurava com a procedent del monestir de Santa Maria de Lluçà Miquel Oliva va trobar unes postals que demostraven que…
Santa Margarida de Bianya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Bianya des de llevant, amb la capçalera a primer terme, amb l’absis central, l’element més ben conservat foto J M Melció F Tur L’església de Santa Margarida de Bianya és la del poble homònim, que és situat al cantó de ponent de Sant Andreu de Socarrats, a la Vall de Bianya, a la riba dreta i vora el torrent de Santa Margarida, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont Mapa 256M781 Situació 31TDG543731 Hom hi pot arribar per la carretera que va d’Olot a Sant Pau de Seguries A l’altura del punt quilomètric 66,5 surt, a mà dreta, una…
Joan Brossa
No tenia raó Joan Brossa quan deia que no era artista, sinó només poeta Ha estat un dels artistes plàstics més excels de la Catalunya del segle XX tot i que no hagi posat mai els dits en un pot de pintura Els historiadors de l’art el reivindiquem com a nostre de la mateixa manera que ens apropiem de Kurt Schwitters quan recitava la Ursonata el 1932 de Raul Hausmann o de Tristan Tzara Joan Miró descrivia el 1960 arran del que ell en deia els seus poemes plàstics « No s’havia arribat mai a un tant alt grau de puresa, de despullament i de rigor En Prats us degué parlar de l’afinitat amb coses…
De la vela al vapor
Vapor General Armero, SFarriols, sd MMB El darrer terç del segle XVIII representà l’inici d’una nova etapa per a la navegació, esperonada pel desenvolupament de les relacions comercials amb Amèrica Això és particularment palès en el cas de Catalunya En efecte, la fixació de contactes amb els mercats colonials de la Península Cadis i Gibraltar, essencialment facilità l’avenç d’una flota adreçada a connectar els mercats català i ultramarí, la qual cosa incrementà notablement els efectius navals Les dades són clares segons Josep Maria Delgado, al voltant del 1765 la flota catalana era composta…