Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
Llop
El llop Canis lupus , el més gran dels cànids, es troba extingit als Països Catalans Té la cua normalment més curta que la meitat de la llargada del cap i el cos junts, que sempre sobrepassa els 90 cm L’alçada a la creu és superior a 45 cm Té la pupilla rodona i la llargada de la dent carnissera inferior és superior als 27 mm Les apòfisis postorbitals convexes sobresurten per damunt del crani Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Té l’aspecte d’un gos de grans dimensions, de color gris brunenc a les parts posteriors i gris blanquinós a les inferiors La longitud del cap i cos és de 90-130 cm la de la…
Vladimir I. Vernadski: la biosfera i el cosmos
A la seva obra “ La biosfera ”, Vernadski s’expressa amb un lirisme i una precisió científica remarcables La seva concepció de la biosfera com a mecanisme “alhora còsmic i terrestre” demostra una amplitud de visió poc comuna Per primera vegada en la història de les idees es pren en consideració de manera completa i rigorosa l’“energètica de la vida, emmarcada en el Cosmos” —segons l’havia formulat uns anys abans 1924 en la seva obra “ La biogeoquímica ”— no hi ha cap ombra de misticisme eteri en aquesta termodinàmica planetària que obrí camí a l’ecologia global contemporània “De fet la…
revestiment
Tecnologia
Pel·lícula, capa tènue de metall amb la qual hom cobreix una superfície, metàl·lica o no, per tal de protegir-la contra l’acció de determinats agents, de millorar-ne l’aspecte, de permetre’n un ús determinat, etc (metal·lització).
reeducació
Psicologia
Terme que designa el conjunt de tècniques psicopedagògiques aplicades a solucionar diversos problemes escolars (trastorns del càlcul i la lectura, descens del rendiment, etc) o fins i tot d’aspecte més general dins l’àmbit de la psicologia infantil.
palma
Palmes
Etnografia
Cristianisme
Fulla de palmera, engroguida a l’arbre com els palmons i treballada segons l’art de cistelleria per tal de donar-li un aspecte decoratiu, que hom acostuma a dur en la benedicció dels rams el diumenge de Rams.
Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà en el sector…
organolèptic | organolèptica
Farmàcia
Dit de les propietats d’un medicament que afecten les impressions sensorials, principalment les relatives a les característiques de sabor i olor i, també, en menor extensió, a l’aspecte visual (com color, brillantor) i tàctil (com llis, rugós).
dracena
dracena Dracaena fragans
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere que aplega unes 150 espècies d’arbusts o d’arbres xerofítics, de la família de les agavàcies, d’aspecte molt divers, generalment de tronc únic, simple o ramificat, baix o arborescent, que pot atènyer grans proporcions i longevitat.
Les fulles són lanceolades o ensiformes, disposades en plomall a l’extrem de les branques, les flors blanques, aplegades en panícula, i els fruits en baia Les espècies més destacades considerades a voltes integrants de la família de les liliàcies són Ddraco drago, Dfragans , Dumbraculifera i Dcinnasari , pròpies de països tropicals, i força apreciades com a plantes d’interior
semasiologia
Lingüística i sociolingüística
Part o aspecte de la semàntica que estudia els significants o conceptes dels signes lingüístics a partir de llurs significats, en oposició a l’onomasiologia, que tracta dels significants o denominacions que es poden atribuir als conceptes o significats.
En el procés de comunicació entre interlocutors, l’emissor del signe lingüístic, en un procediment onomasiològic, parteix del concepte o significat i cerca el significant que més bé hi correspon El receptor del signe, en un procediment semasiològic, parteix del significant i l’interpreta per arribar al significat o concepte Antigament, fins a MBréal final del s XIX, semasiologia designava el que avui hom anomena semàntica
circell
Anatomia vegetal
Òrgan vegetal amb aspecte de tija molt prima, d’origen foliar o caulinar, que gràcies al seu acusat haptotropisme s’arrapa a qualsevol suport i s’hi cargola en hèlix, permetent, així, a la planta d’enfilar-s’hi.
Les escrofulariàcies
Escrofulariàcies 1 Matacabrit Chaenorhinum minus aspecte de la planta x 0,5 2 Euphrasia stricta aspecte de la planta x 0,5 3 Veronica persica aspecte de la planta x 0,5 4 Conillets Antirrhinum majus a detall de la flor amb la corolla personada x 1 b fruit capsular amb dehiscència poricida x 2 5 Múria Verbascum sinuatum a detall de la flor pentàmera, gairebé actinomorfa x 1 b flor seccionada longitudinalment x 1 6 Violeta de pastor Linaria supina a flor de corolla personada amb un llarg esperó x 2 b fruit…