Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València
Historiografia catalana
Institució creada per un decret del Consell de Castella, el 5 de març de 1776.
Desenvolupament enciclopèdic Aviat, però, sorgí un conflicte entre la Societat i el Consell per l’àmbit d’actuació, que aquest volia restringir a la ciutat de València, en contra de la proposta de la Societat Finalment, el Consell imposà uns estatuts calcats de la Societat Econòmica de Madrid, que es convertí en el model oficial, aprovats el 18 de novembre de 1784 Nombrosos membres es donaren de baixa de la institució, entre els quals Gregori Maians Les principals preocupacions foren clarament econòmiques i polítiques La historiografia tingué un interès secundari, tot i que entre els seus…
Bibliografia
Basalla, G La evolución de la tecnología , Crítica, Barcelona 1991 Bernal, JD Historia social de la ciencia , Península, Barcelona 1979 Clark, N The Political Economy of Science and Technology , Blackwell, Oxford 1985 David, PA Technical Choice, Innovation and Economic Growth , Cambridge University Press, 1975 Dosi, G Technical Change and Industrial Transformation , MacMillan, Londres 1984 Ernst, P O’Connor, D Technologie et competition mondiale Un défi pour les nouvelles économies industrialisées , Centre de Développement de l’OCDE, París 1989 Freeman, Ch La Teoría Económica de la Innovación…
Els Salvadó, a Puigcerdà
La Cerdanya posseïa la seva tradició de treballadors i d’artesans de la llana com totes les comarques pirinenques que tenien ben a prop la primera matèria També allí arribà el cotó al començament del segle XIX i arraconà relativament la llana, com a la resta de Catalunya Però per a l’administració, la Cerdanya i totes les comarques frontereres significaven contraban, abans que indústria És evident que la població va trobar una nova font d’ingressos des del moment en què els aranzels espanyols es proposaven de frenar les importacions del país veí a base d’augmentar-ne el preu en passar la…
Els Gorina, a Sabadell
Joan Gorina i Morató a l'esquerra, l'iniciador de la indústria llanera familiar Josep Gorina i Pujol a la dreta, fill del fundador, amplià la fàbrica i construí la seva residència al costat Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Joan Gorina i Morató 1814-1886 inicià una indústria llanera a Sabadell, que tindrà diverses branques representades per diferents membres de la família i diverses generacions que busquen la seva autonomia, però sempre dintre dels mateixos gèneres els draps de llana i les novetats Nascut a Sabadell, Joan Gorina inicià les seves…
rànquing
En el camp de la política, de la indústria, del comerç, etc, allò que és més cotitzat o que més ha reeixit en cada sector.
central sindical
Política
Sociologia
Organització obrera formada per l’agrupació de diversos sindicat corresponents tant a organitzacions de tipus territorial com a les diverses branques industrials (sindicats d’indústria).
Es coordinen d’acord amb uns mateixos principis ideològics i una estructura organitzadora comuna sindicalisme
dibuix lineal
Disseny i arts gràfiques
Educació
Sistema de representació de plans, de seccions, alçats, plantes, esquemes, etc, generalment a escala, emprat correntment en arquitectura, construcció i en la indústria (dibuix industrial).
És efectuat mitjançant el regle i el compàs, i hom l’anomena així per oposició al dibuix artístic
barril
Física
Unitat de volum emprada als EUA, especialment per la indústria del petroli, de valor igual a 158,988 dm3 o 34,97 galons imperials.
taller
Tecnologia
Subdivisió d’una indústria, generalment en un edifici separat d’aquesta, on són efectuades operacions ben determinades del procés de producció, eventualment subdividida en seccions.
ficina
Bioquímica
Enzim proteolític que hom obté del làtex de diverses figueres tropicals, emprat en la determinació del factor Rh i en la indústria de la pell.