Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
Frederic Ciervo. Comptadors de gas
Des del moment en què es va fabricar gas per a l’enllumenat va sorgir el problema de com calcular-ne la utilització per part de l’usuari Primer la facturació es feia per hores de llum utilitzable, que eren les hores de nit Però aquest sistema perjudicava l’usuari, si encenia els seus llums per sota de la mitjana, i perjudicava l’empresa si l’usuari els posava al seu màxim lumínic L’expressió comptador de gas és francesa, però foren els anglesos els qui trobaren el sistema de calcular el gas utilitzat, bé per conèixer la producció del gas en una fàbrica, bé per conèixer el volum…
flaix sincronitzat
Fotografia
Sistema de flaix que se sincronitza amb l’obturador de la càmera fotogràfica perquè emeti la llampada en el moment en què les cortines són completament obertes i, per tant, la llum procedent de l’aparell de flaix arribi a la totalitat del fotograma.
Actualment hi ha sistemes de flaix estroboscòpic que es poden utilitzar a velocitats d’obturació molt altes, encara que les cortines no estiguin completament obertes
enllumenat
Enllumenat d’un camió
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de llums que duu un vehicle a fi d’il·luminar el seu camí (fars), indicar la seva posició (llums de posició), advertir d’alguna maniobra que hom vol efectuar (llums intermitents, de marxa enrere, etc), il·luminar una part del vehicle (llum de matrícula), etc.
quimioorganotròfia
Biologia
Tipus d’heterotròfia dels organismes que sintetitzen llur material cel·lular per reducció de matèria orgànica procedent del medi, mitjançant electrons i energia, ambdós obtinguts de l’oxidació de matèria orgànica obtinguda del medi, i sense cap mena d’intervenció directa de la llum solar.
quimiolitotròfia
Biologia
Tipus d’autotròfia dels organismes que sintetitzen llur material cel·lular per reducció de matèria inorgànica procedent del medi, mitjançant electrons i energia, ambdós obtinguts de l’oxidació de matèria inorgànica obtinguda del medi, i sense cap mena d’intervenció directa de la llum solar.
angle límit
Angle límit Esub1 entre dos medis d’índex de refracció n i n' ( n>n' ; per a angles d’incidència E > Esubl hi ha una refracció total
© fototeca.cat
Física
En passar la llum d’un medi d’índex de refracció n
a un altre d’índex menor n´
(cas, p ex, de l’aigua a l’aire), valor mínim de l’angle d’incidència a partir del qual té lloc la reflexió total
.
D’acord amb la llei de la refracció resulta que sin ε 1 = n'/n Un raig que incideixi amb un angle menor és refractat, mentre que si no ho fa amb un angle més gran és reflectit, i actua així la interfície com a un mirall
angle d’extinció
Mineralogia i petrografia
Angle que formen, en observar una placa mineral anisòtropa a través d’un sistema òptic amb nicols encreuats, la línia de referència de la placa i els reticles de l’aparell en el moment que hi ha el mínim de llum que travessi el sistema.
Com a línia de referència hom sol prendre una línia d’exfoliació de la placa o una cara del cristall Si l’angle d’extinció és de 0° o de 90° hom diu que hi ha extinció recta si els fils del reticle són les bisectirius de l’angle de les línies de referència, hi ha extinció simètrica si no és cap d’aquests dos casos, hi ha extinció oblíqua L’angle d’extinció té molta relació amb els elements geomètrics del cristall de la placa D’altra banda, depèn també de la composició química, i revela clarament la presència de macles en placa examinada
antiheli
Meteorologia
Imatge difusa del Sol que apareix alguna vegada en un lloc oposat al Sol i a la mateixa altura sobre l’horitzó, motivada per la reflexió de la llum solar en les cares de minúsculs cristalls hexagonals de glaç en suspensió a l’atmosfera.
El primer art romànic
L’arquitectura romànica a Catalunya , obra de Puig i Cadafalch, que va comptar amb la collaboració d’A de Falguera i J Goday, i publicada entre els anys 1909 i 1918, va suposar un treball de primera mà de catalogació, reconeixement i ordenació que va permetre escriure una història coherent Aquesta obra esdevindria la pauta per a futures investigacions i a la vegada un catàleg monumental de l’arquitectura romànica catalana des dels orígens fins ben entrada l’Edat Mitjana Amb un mètode comparatiu, i seguint el positivisme històric del moment, Puig i Cadafalch definia l’arquitectura del primer…
Lluís Graner i l'espectacle total
Una figura prou significativa de l’etapa que ens ocupa és la del pintor i empresari Lluís Graner i Arrufí Nascut a Barcelona l’any 1863, va destacar notablement en la seva faceta de pintor Però, més enllà del vessant plàstic, cal considerar la seva aportació al món de la creació artística des d’una perspectiva molt més àmplia i descobrir una personalitat que, per la seva singularitat, es manifestà absolutament moderna L’espectacle pictòric La vocació artística de Lluís Graner fou una mica tardana Després d’una estada per terres americanes, retornà a Barcelona als vint anys i inicià la seva…