Des del moment en què es va fabricar gas per a l’enllumenat va sorgir el problema de com calcular-ne la utilització per part de l’usuari. Primer la facturació es feia per hores de llum utilitzable, que eren les hores de nit. Però aquest sistema perjudicava l’usuari, si encenia els seus llums per sota de la mitjana, i perjudicava l’empresa si l’usuari els posava al seu màxim lumínic.
L’expressió comptador de gas és francesa, però foren els anglesos els qui trobaren el sistema de calcular el gas utilitzat, bé per conèixer la producció del gas en una fàbrica, bé per conèixer el volum utilitzat per cadascun dels clients de l’empresa gasista.
Els comptadors inicials eren uns aparells de ferro, amb caixons de ferro galvanitzat, dintre dels quals girava una roda. L’aparell era cobert d’aigua fins al cilindre que feia girar la roda. El gas entrava a l’aparell per la part inferior, feia girar el caixó i la roda i sortia seguidament per un conducte de sortida a la part superior. Si es coneixia la capacitat de cada caixó i la quantitat de voltes que donava la roda era possible conèixer el gas consumit.
El primer fabricant de comptadors a Catalunya i a l’estat espanyol va ser un anglès que es deia William Richards, el 1855. Tenia el taller a Barcelona, al carrer de Santa Helena, núm. 4. El 1860 va presentar-los a l’Exposició Industrial de Barcelona.
El 1861, l’anglès va traspassar el seu negoci a Frederic Ciervo i Pérez. No en sabem la procedència, però el seu nom i les seves activitats fan pensar en un origen andalús. La seva esposa era anglesa, Catalina Sinclair i Green. Es possible que treballés en el mateix taller de Richards. Estava “educado en los grandes centros de Europa”. {Diario de La Exposición Universal de Barcelona 1888, pàg. 276).
Ciervo donà un gran impuls a la fàbrica de comptadors de gas. Primer al taller del carrer del Nord a la Barceloneta, prop de la vella plaça de braus, i després, dintre del mateix barri barceloní, al carrer de Ginebra, núm. 69 al 75. Tot i que els comptadors eren el seu producte estrella, aquest no era l’únic. Ciervo era un metal·lúrgic i sabia treballar el ferro fos. Construí també cuines econòmiques, que funcionaven amb carbó de coc, fanals de gas, estufes, etc.
Publicitat al Diari de Barcelona, febrer del 1886. Frederic Ciervo donà un gran impuls a la fàbrica de comptadors de gas creada a Barcelona per l’anglès Richards. Durant tota la segona meitat del segle XIX va ser l’únic industrial espanyol a fabricar aquest producte.
El 1872, tenia una sucursal a Sevilla, al carrer de Sierpes, núm. 24. La seva vinculació andalusa es reforça amb l’existència d’una empresa que es deia Ciervo y Compañía, a San Femando, Cadis, (vegeu l’esquela de la viuda de Federico Ciervo, Catalina Sinclair, al Diari de Barcelona, juny del 1989, pàg. 9 038).
El 1886 entrà a la companyia el seu fill, Josep Ciervo i Sinclair.
Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona 1’empresa va fer una exhibició dels seus productes. Segons ells hi havia 60 000 comptadors de gas Ciervo funcionant a tot l’Estat i havien fabricat i venut més de 7 000 cuines econòmiques.
Construí, també, els comptadors de fabricació per a la Catalana de Gas. Eren els més grans fabricats a Espanya, amb una capacitat d’enregistrar 30 000 metres cúbics de gas al dia.
Frederic Ciervo va morir el mes d’octubre del 1905 amb prestigi ben guanyat d’haver estat el primer fabricant de comptadors de gas, tot i que, de fet, heretà el primer taller. Durant tota la segona meitat del segle XIX va ser l’únic industrial espanyol que utilitzava un privilegi de fabricació i que no tenia competència clara.
L’empresa va continuar durant tota la primera meitat del segle XX. Primer a nom de Fills de Frederic Ciervo, després com a Fill i nét de Frederic Ciervo. Sempre a la Barceloneta i sempre amb els seus comptadors de gas, que ara ja no eren els únics al mercat, als quals s’havien afegit aparells extintors d’incendis.