Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
Gansu
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest, que limita amb Mongòlia.
La capital és Lanzhou El 1954 li fou annexada la província de Ningxia 66 400 km 2 És una regió muntanyosa de clima continental, amb hiverns molt rigorosos i amb precipitacions escasses, que disminueixen de SE a NW Hom hi distingeix diverses regions l’oriental, que s’estén pel curs mitjà del Huang He, formada per altiplans de loess , on hom conrea blat, arròs, mill, cotó i tabac i on hi ha Lanzhou, actiu centre comercial que es beneficia de la carretera que des de Mongòlia es dirigeix al Tibet i l’occidental, regió semidesèrtica que s’estén al peu de les muntanyes de Nan Shan, amb rics oasis…
trànsit
Astronomia
Pas d’un dels planetes inferiors per davant del disc solar.
Durant el trànsit hom veu el planeta des de la Terra com un punt negre que creua lentament el disc solar en el sentit EW En el cas de Venus hom pot veure el trànsit a ull nu amb l’únic ajut d’algun dispositiu per evitar que la llum solar no lesioni la vista, però en el cas de Mercuri sempre cal un telescopi El trànsit es presenta durant una conjunció del planeta Mercuri o Venus amb el Sol, però no té lloc sempre a cada conjunció, perquè normalment el planeta és al N o al S del Sol i, per tant, no passa per davant del seu disc cal que la conjunció es produeixi mentre el planeta és a les…
reiteració dels angles
Geografia
Mètode emprat en topografia per a mesurar l’angle entre dues direccions, i que consisteix essencialment a fer diverses mesures d’aquest angle sobre arcs distints però situats en posicions equidistants sobre el limbe.
Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer, amb un mètode convencional, el valor de l’angle AOB, essent A i B dos punts situats sobre aquestes direccions i O el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Si després hom desitja efectuar reiteracions, fa girar el cercle graduat de l’aparell de mesura un angle q , que és el nombre enter que resulta de dividir 180° per n Per fer això, després de la primera mesura hom inverteix la ullera per portar-la a la seva posició inicial, i a continuació hom dóna a la seva part…
signatura
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Dret
Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc, per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present.
És anomenada també firma Indicà de primer el senyal autògraf creu, rúbrica, anteposat a la subscripció i que sovint la substituïa, però que a partir de l’ús del segell s XII caigué en desús Designà després la marca professional del notari, basada en el signe de la creu o monograma basat en la S de subscripsi, que hom anà adornant fins a arribar a dibuixos complicats s XIII-XIV anomenats signe major , als quals, per facilitar-ne la identificació, hom afegia, en cursiva, algunes lletres del nom o tot el nom, seguides de la rúbrica o signe menor, origen de la signatura actual Des d’un punt de…
serra de Mariola
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alcoià, que culmina al Montcabrer (1 389 m alt.), la més important de la comarca.
És constituïda en gran part per calcàries del Cretaci mitjà, i forma un anticlinal orientat ENE-WSW, amb el flanc septentrional bolcat cap al N cavalca sobre les margues burdigalianes, mentre que el flanc meridional és fitat per afloraments del Triàsic El costat de llevant és tallat quasi en sec per una falla transversal i un abaixament brusc de l’eix cara a Cocentaina i Muro Hi neix el Vinalopó, i la serra és abundosa en fonts, gràcies a l’alta pluviositat Tenen fama, recollida per Cabanilles, les seves espècies aromàtiques romaní, sàlvia, “te de Mariola”, timó, etc hi ha pinedes, alzinars o…
Punt
Geografia històrica
Antic país que la majoria d’investigadors situen a l’actual Somàlia i altres a la costa sud d’Aràbia i a Somàlia i alguns, finalment, a la frontera entre el Sudan i Etiòpia.
Les relacions entre el Punt i els egipcis, interessats en els seus productes exòtics mones, pells de pantera, diverses classes de fustes, etc i, sobretot, en la mirra, daten del Regne Antic ~2686-2181 aC A partir de la dinastia VI ~2345-2181 aC, els contactes amb el Punt semblen haver estat ja regulars Durant el Regne Mitjà 2040-1786 hi ha documentades tres expedicions, organitzades per Mentuhotep III, Ammenemhat II i Sesostris II A començament del Regne Nou 1567-1085 Hatšepsut hi envià una gran expedició 1496 o 1495 aC, descrita amb molt de detall en els relleus del seu temple de Day al-…
consagració
Religió
Acció per la qual una persona o cosa passa de l’ús profà a l’ús sagrat.
Hom creu que la distinció entre profà i sagrat és el fet bàsic de la religió per això la consagració de persones o objectes té tanta importància en les diverses religions Entre els romans, la consecratio consistia en un acte públic en virtut del qual l’amo d’una cosa la destinava al culte dels déus en temps de l’Imperi hom elaborà tota una litúrgia per a la consagració de l’emperador, manllevada als pobles de l’Orient Mitjà A Israel hi havia tant la litúrgia pública de consagració de persones pontífex i de coses temple com la dedicació privada de persones nazireat La litúrgia catòlica manté…
central elèctrica

Esquema d’una central d’acumulació, equipada amb un grup reversible turbina-bomba
Tecnologia energètica
Conjunt d’instal·lacions destinades a produir energia elèctrica a partir d’una altra forma d’energia (mecànica, tèrmica, etc.).
Segons el tipus de font d’energia emprat, les centrals elèctriques seran, fonamentalment, hidroelèctriques , tèrmiques , nuclears i, menys correntment, eòliques , solars , geotèrmiques , mareomotrius i hidrotèrmiques Segons llur servei, les centrals poden ésser de base, de punta, de reserva o d’acumulació Central de base és la que forneix l’energia corresponent al consum mitjà sense admetre grans variacions d’aquest central de punta és la prevista per a cobrir els moments de màxim consum treballant intermitentment en parallel amb una de base central de reserva és la prevista per als casos d…
avaluació
Educació
Etapa del procés educatiu que té per finalitat comprovar de quina manera s’han assolit els objectius pedagògics proposats.
Pot ésser interna, realitzada per l’alumne —ja sigui individualment o en grup—, o externa, feta pel docent Una segona divisió més conceptual diferencia entre el plantejament positivista i el cognoscitivista Des del primer, l’avaluació atén exclusivament els resultats obtinguts en el procés d’aprenentatge Des del segon, l’avaluació considera els resultats obtinguts i també l’adequació dels processos seguits en l’acció educativa i és concebuda, per tant, com un mitjà de l’ensenyament i no pas com una finalitat D’acord amb aquesta visió, es distingeixen tres tipus d’…
coeficient d’activitat
Química
Quantitat γ per la qual cal multiplicar les pressions gasoses o les concentracions per a obtenir les activitats.
Amb les convencions usuals respecte als estats de referència, γ = a/P en el cas dels gasos i γ = a/c en el cas de les solucions Segons que la concentració sigui expressada en fracció molar, molalitat o molaritat, el valor numèric de γ varia L’interès dels coeficients d’activitat resideix en el fet que varien molt més lentament que les activitats i es presten millor, per tant, a les interpolacions i extrapolacions En el cas dels electròlits forts, com que és impossible calcular les activitats individuals dels ions, hom introdueix un coeficient d’activitat mitjà γ ± , deduïble de mesures, el…