Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
escriptura llatina
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles llatins.
Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…
midraix
Judaisme
Comentari homilètic de la Bíblia, verset per verset.
Inclou normes de conducta adaptades a la vida diària N'hi ha de tres formes la halakà, ensenyament de tipus jurídic o ritual, fonamentat sempre en el Pentateuc la haggadà, que comenta el text bíblic o la història sagrada, valent-se fins i tot de llegendes, de paràboles, de poemes, etc i el pesĕt , que actualitza les escriptures profètiques mostrant-ne el compliment en fets històrics
Ramon de Caldes
Dret
Degà de la seu de Barcelona (1162-99) i jurista.
Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya-Aragó ordenà l’arxiu reial, n'escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l’ordenació intelligent de les gairebé mil escriptures que aplegà
acròstic
Literatura
Composició acròstica.
L’ús dels acròstics es troba ja en les sagrades escriptures els salms i algun càntic abecedaris inicien cada versicle o estrofa amb una lletra de l’alfabet hebreu Alguns escriptors grecs i romans compongueren acròstics amb els títols de llurs obres La tradició dels acròstics fou recollida pels monjos medievals i pels grans poetes del Renaixement La literatura barroca els utilitzà abusivament i han arribat fins als temps moderns
escriptura de terç
Dret català
Escriptura en la qual, per tal de donar més força al contracte, hom imposava com a pena, a la part que no complís, el pagament d’una tercera part del deute al fisc.
Així, arribat el cas d’exigir el compliment de l’obligació, si el deutor no la feia efectiva, podia ésser empresonat com a deutor del fisc Habitualment contenia la clàusula dita guarentigia , que facultava els jutges a executar els béns del deutor com si l’obligació provingués d’una sentència ferma Les escriptures de terç havien d’ésser registrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria o del territori baronial
Arxiu del Col·legi de l’Art Major de la Seda
Historiografia catalana
Fons documental del gremi de velluters o seders de València, creat el 1474.
El 1686 adquirí el títol de Collegi de l’Art Major de la Seda, integrant la totalitat dels gremis tèxtils L’arribada a València al llarg del s XV de seders italians, especialment de Gènova i Savona, i el consegüent desenvolupament d’una forta indústria sedera, propicià la creació d’un gremi per a controlar la manufactura dels teixits de seda i la seva comercialització, amb uns òrgans representatius independents del poder municipal La documentació de la institució es remunta al s XV, i està organitzada en tres seccions la primera, una collecció de pergamins que comprèn privilegis reials i…
literatura birmana
Literatura
Literatura escrita en llengua birmana.
Birmània des del s VI rebé, a través de Ceilan, la influència del budisme, que arrelà als monestirs, sobretot a Thaton, on creà una tradició literària en llengua pali, inspirada en la literatura índia Al s XII aparegueren les primeres inscripcions sobre pedra, consistents generalment en dedicatòries de monuments, la més antiga de les quals és la de Myazedi, datada de l’any 1113 Al s XV aparegué l’escriptura sobre fulla de palmera o sobre paper i hom creà una tradició literària en llengua birmana, arrelada als monestirs budistes i a les corts, sota la protecció del monarca Aquesta tradició…
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que li…
teàndric | teàndrica
Cristianisme
Dit d’un ésser o d’un obrar que és alhora diví i humà.
Aplicat d’antuvi a certes accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat, el terme és aplicat també a tots els actes de Crist sense cap excepció, i, per extensió, a les institucions religioses vinculades a ell, com és ara les Sagrades Escriptures, l’Església, els sagraments El mot, creat Θεανδρικαì ‘ενέργειαι pel Pseudo-Dionís, fou utilitzat sovint en sentit monofisita, però Màxim el Confessor el defensà com el terme que expressava millor la unió i interacció de les dues natures de Crist
registre de nomenaments tutelars no testamentaris
Dret civil català
Registre en el qual s’han d’inscriure els nomenaments, substitucions i exclusions de càrrecs tutelars.
Registre de nomenaments tutelars no testamentaris és el nom de l’anterior registre de tuteles i autotuteles Per a poder-se inscriure en l’esmentat registre és necessari que els notaris que autoritzin les escriptures públiques adrecin un ofici directament al registre En aquest ofici s’indicaran totes les dades de l’atorgant, però mai no s’assenyalaran les dades de les persones designades La informació que es demana es facilitarà mitjançant certificat signat pel responsable del registre i amb el vistiplau del director general de dret i d’entitats jurídiques