Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
cariofil·làcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufrutescents de tiges nuoses, pròpies principalment dels països de clima temperat.
Presenten fulles, moltes vegades estipulades, oposades i generalment enteres i sovint estretes les flors són actinomorfes, generalment pentàmeres, amb el periant diferenciat en calze i corolla o bé simple i sepaloide, de vegades proveït fins i tot d’un involucre d’hipsofilles per sota del calze les inflorescències solen ésser cimoses Algunes cariofillàcies, com els clavells, són conreades com a ornamentals Cariofillàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Agrostemma githago niella, clavell d’ase, clavell de blat Arenaria sp arenària Cerastium sp pelovella…
Les fàbriques de vidre de Mataró
Acció de La Unión 1891, fàbrica de mig cristall a Mataró A la ciutat de Mataró també hi va haver tradició vidriera La fàbrica més important fou La Unión, constituïda en forma de societat anònima el 1856 i que es mantingué fins el 1892 Era situada al carrer de Sant Bonaventura i era la continuadora d’un forn de vidre creat al començament de segle per Lluís Oms Dissolta La Unión, la indústria continuà en mans de Josep Subirà, però per pocs anys més Era una fàbrica de mig cristall La segona empresa tindrà titulars ben diversos Tots ells dintre del període comprès en la segona part del segle XIX…
heterosporiosi
Fitopatologia
Malaltia de les plantes produïda per fongs demaciacis del gènere Heterosporium
.
Ataca entre altres plantes el clavell i algunes bulboses
els Molins
Barri
Barri de Mataró (Maresme), situat al N de la ciutat, a la primera línia de turons.
La seva urbanització començà els anys cinquanta amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix els Molins Baixos i cases autoconstruïdes per immigrants Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l’extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell
claveller

Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes…
General Ginestà i Punset
Literatura catalana
Dramaturg, novel·lista i periodista.
Des d’abans del 1915 residí a Cuba, on edità les publicacions “El Eco de Mayar” i “Emancipación” i impulsà “Correu de Catalunya” Publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa El guardador del Bruc 1899, estr 1896, Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres actes Les aurenetes estr 1907, El primer amaràs a Déu sobre totes les coses 1910, Flor muntanyenca 1915, Sant Eudald Màrtir i de l’òpera Sigiberta 1921 Escriví també les novelles de costums La pubilleta del Molins 1896…
clavellina

Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en…
La Troba Kung-Fú

La Troba Kung-Fú
© Àlex Carmona
Música
Grup de música popular fundat el 2005.
Fou creat per Joan Garriga després de la dissolució de Dusminguet Integren el grup, a més de Garriga cantant i acordió, Miguel Serviole guitarra, Pep Terricabras bateria, Elidys Vega piano elèctric, Antoni Carbonell guitarra, Marià Roch baix elèctric i Flor Inza percussió Destaquen per les seves originals versions de la rumba, que combinen amb altres estils, entre els quals el dub variant electrònica del reggae , la cúmbia i altres músiques caribenyes, el blues i el rock El 2006 publicaren el primer disc, Clavell morenet , i posteriorment iniciaren una gira per Catalunya i…
compostes

Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…
La Roqueta
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en català apareguda l’u de gener de 1887 a Palma (Mallorca), per iniciativa de Pere d’A. Paña.
Continuadora —en fons i forma— de La Ignorància 1879-83, hi collaboraren molts dels mateixos escriptors i n'incorporà també de nous, especialment Miquel dels S Oliver Clavell de moro, Borino Ros , etc Una primera etapa arribà fins al desembre del 1887 tornà a aparèixer del 4 d’agost de 1889 al 31 de desembre de 1892, molt similar a la primera època, i de nou de l’u d’octubre de 1898 al març del 1901 En aquesta tercera època, sota la inspiració de Miquel dels S Oliver, deixà una mica de banda el seu caràcter purament literariocostumista per a incloure articles més d’acord amb el…