Resultats de la cerca

Vida Començà els seus estudis amb J Ferrés a Barcelona i els continuà amb J Domènec a Berga, on la seva família s’havia installat durant la guerra del Francès El 1814 retornà a Barcelona, i tingué com a mestres F Queralt i de M Ferrer Aviat començà a destacar com a compositor, primer d’obres religioses com la Missa pastoril , que estrenà el 1828 Aquesta fou, pel que sembla, una de les seves obres de més anomenada i, segons J Llongueras, encara s’interpretava a Barcelona al principi del segle XX El 1829 anà a estudiar a Milà, on, com recull la premsa de l…

Durant el seu regnat es feren progressos territorials notables, que assenyalen l’inici de la conquesta de la vall de l’Ebre, i que acabaren els seus fills Pere I i Alfons I d’Aragó , i els comtes reis Ramon Berenguer IV i Alfons el Cast Per la dreta del Cinca s’ocuparen Muñones 1076, Graus 1083 i Secastilla 1084 per l’esquerra, el seu fill Pere, fet comte de Ribagorça amb Sobrarb 1085, conquerí Estada 1087, Montsó 1089, Albalat de Cinca, Saidí 1092 i Almenar 1093 en el sector de Las Bardenas, sobre Tudela, Sanç III ocupà Arguedas 1084 i bastí El Pueyo de Sancho, i pel curs del Gállego s’…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…

El lloc de Beranui és conegut des de l’any 871, en què és documentat com a centre de la vall homònima drenada per l’Isàvena Una interpretació estricta de les notícies històriques situaria la creació i organització d’aquest castell entre el 1054 i el 1059, car en la primera data Ramir I d’Aragó i de Ribagorça bescanvià amb Eisolina les viles de Veranui i Pardinella per la meitat de Castelló de Tor, mentre que un diploma del 1059 reporta la donació que féu el mateix rei als germans Bernat i Amat Ricolf, fills d’Eisolina, del castell anomenat de Beranui, amb la seva vila, de la vila de…

Inicià els seus estudis musicals a Nàpols amb L Hérold i amb Panseron, formació que continuà sota el mestratge del seu pare, que a cinc anys ja l’havia feta aparèixer en l’escena Debutà com a solista el 1825 a Londres en el paper de Rosina, d' El barber de Sevilla Es convertí en un dels mites del segle XIX FJ Fétis i G Verdi la consideraren inigualable La seva veu posseïa una extensió enorme, un timbre personal i una tècnica molt depurada, que assolí sota el mestratge rigorós i exigent del seu pare en aquest sentit, fou hereva de la tècnica de García A tot això cal afegir-hi una capacitat…

Bé que el Nou Testament n'aplicà el concepte a tots els fidels a causa de la configuració amb Crist pel baptisme, aviat el mot designà els qui en portaren a terme l’exigència moral El primitiu culte dels màrtirs màrtir a partir del s IV començà d’estendre's a d’altres sants, començant pels confessors confessor La seva canonització, a l’occident, no fou reservada al papa fins al s XII D’entre tots, la Mare de Déu rep un culte especial anomenat d'hiperdulia Vénen després els apòstols i evangelistes, els màrtirs i els confessors, les verges i les santes dones, que hom commemora amb culte de…

Fou rehabilitat el 1930 per Ramon de Dalmases i Villavecchia , segon titular

Fill segon de Sanç Ramírez i de la segona muller d’aquest, Felícia de Roucy, heretà, per mort prematura del primogènit Ferran, el regne de Navarra, i en morir Pere I d’Aragó sense descendents en fou elegit rei Es casà amb Urraca , filla d’Alfons VI de Castella, ja vídua de Raimon de Borgonya Esmerçà la seva vida a guerrejar constantment contra sarraïns i cristians, amb èxit i sense tingué ben merescut el sobrenom amb què el conegueren ja els historiadors antics, el Bataller Bé que al començament del seu regnat perdé alguns territoris del Cinca, Alfons reaccionà ben aviat El 1106 s’acostà a…

La constitució Estatuts i Reglament del Banc del Foment de Barcelona, 1882 Es creà el 30 de novembre de 1881 L’objectiu social era, com sempre, amplíssim “ Realizar en España, Ultramar o el Extranjero toda clase de operaciones agrícolas, industriales, comerciales, hasta inmobiliarias, y toda empresa de obras públicas ” Els estatuts dediquen tretze apartats a concretar operacions, que van des de l’execució de les ordres de Borsa que els confiïn els clients, fins a la creació de tota classe d’empreses, passant pel descompte de lletres i de pagarés D’acord amb aquest objectiu, el capital és…