Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Líbia 2009
Estat
El país va continuar el seu projecte de rehabilitació davant la comunitat internacional després de llargs anys d'aïllament, des que el 1988 va ser acusat d'estar darrere de l'atemptat de Lockerbie Parallelament, el règim va continuar mostrant la seva particular manera de conduir la política exterior Tanmateix, els interessos de tot tipus, que el món occidental, i molt especialment Europa, té en aquest país, com energia, immigració i lluita contra el terrorisme, donen al règim d'Al-Gaddafi un alt marge de maniobra Al principi d'any, la responsable de Relacions Exteriors de la Comissió Europea…
Albert Costa i Casals

Albert Costa i Casals (2006)
© Clive Rose/Getty Images for Laureus
Tennis
Tennista.
S’inicià al Club Tennis Urgell i el 1989 fou campió d’Espanya en categoria infantil El 1992 fitxà pel Reial Club de Tennis Barcelona Debutà com a professional el 1995 El mateix any guanyà el seu primer torneig de l’ATP, a Kitzbühel El 1996 aconseguí tres títols Gstaad, San Marino i Bournemouth L’any 1997 s’imposà als torneigs de Marbella i Comte de Godó de Barcelona El 1998 guanyà dos torneigs, Hamburg i Kitzbühel, i l’any següent tornà a imposar-se a Kitzbühel i a Gstaad i vencé en el torneig d’Estoril Fent parella amb Àlex Corretja i Verdegay , guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics…
,
Bielorússia 2009
Estat
L’alt representant de la Unió Europea, Javier Solana dreta, es va trobar amb el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko esquerra, a Minsk per a refer relacions institucionals © Consell de la Unió Europea Aparentment, el bloqueig internacional al qual el país es veu sotmès des de fa anys es va distenent molt gradualment Al febrer del 2009, Javier Solana va visitar Minsk per intentar refer els vincles entre la UE i Bielorússia En canvi, la comissària d'Afers Estrangers, Benita Ferrero-Waldner, va haver de suspendre la seva visita al país davant l'evidència que el president…
Reial Club de Tennis Barcelona-1899
Pista central del Reial Club de Tennis Barcelona-1899
© Fototeca.cat
Tennis
Club de tennis de Barcelona.
Fou fundat l’any 1899 amb el nom de Barcelona Lawn Tennis Club per ciutadans anglesos residents a Barcelona, entre els quals hi havia Kendall Park o els germans Witty Fou el primer club de tennis de l’Estat i un dels principals impulsors del I Concurs Internacional de Lawn-Tennis 1903 i de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona 1904 L’any 1905 es fusionà amb el Catalunya Lawn-Tennis Club tot i que mantingué el nom original El 1913 la Casa Reial li concedí el títol de reial i adoptà ja la denominació actual Deu anys després collaborà en l’organització dels Campionats del Món de Tennis en…
,
Jaume Pahissa i Jo
Jaume Pahissa i Jo
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Fill de Jaume Pahissa i Laporta Després d’haver fet estudis d’arquitectura i de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, estudià piano amb Francesc Laporta i composició amb Enric Morera Marxà a Brusselles, on amplià els seus estudis musicals 1910-11 Es donà aviat a conèixer com a músic compositor a Barcelona El seu catàleg comprèn obres simfòniques, com les obertures El combat 1900, En les costes mediterrànies 1904 i El rabadà 1917, els poemes simfònics De les profunditats a les altures i El camí 1909, dues simfonies 1900 i 1921, una Sinfonietta 1921 i tres obres orquestrals, en les…
Jaume Plensa i Suñé

Jaume Plensa
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Abandonà els estudis de belles arts a Barcelona i continuà formant-se de manera autodidàctica La seva obra escultòrica es caracteritzà els primers anys per les construccions aèries i lineals, bàsicament de ferro oxidat, que en la sèrie Personatges 1983 denoten un contingut agressiu Posteriorment passà a treballar amb el ferro colat en escultures monumentals de motius antropomòrfics, després incorporà l’alumini en les seves peces i, més tard, la resina sintètica També afegeix texts en les superfícies d’algunes obres, amb referències literàries a autors clàssics La seva obra reflexiona sobre l’…
Títols nobiliaris atorgats pels Borbó a Catalunya
Casa del fabricant d’indianes JP Canals, baró de Vallroja, Barcelona, ASallent, 1783 MHCB / GS Els monarques de la dinastia dels Borbó, fins al rei Carles III inclòs, van concedir quaranta-un títols del regne a Catalunya vint marquesats, dos comtats, disset baronies i dues grandeses d’Espanya per a unir a títols del regne ja concedits De la mateixa manera que Felip II, de la dinastia dels Àustria, amb motiu de les Corts del 1599 va fer una copiosa promoció en els distints graus de nobles del Principat, també Felip IV després Felip V d’Espanya ascendí a la categoria…
tennis

Partit de dobles femení de tennis del XI Concurs Internacional de Lawn Tennis de Barcelona el 1913
AF CEC / CO DE TRIOLA
Tennis
Esport de pilota en què s’enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors i que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa.
La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre…
marquesat de la Floresta
Història
Títol concedit per Felip V el 1703 a Antoni de Potau-Moles i Ferreró-, únic titular, sobre les seves possessions de vil·la Floresta i de l’hospital d’Ardèvol de Tàrrega, conegut modernament amb el nom de Casa dels Marquesos de la Floresta; al s XIX era dels Subies, senyors de Puiggròs.
tennis

Pista de tennis d’individuals i de dobles, raqueta i pilota
© Fototeca.cat
Esport
Joc de pilota que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què dos adversaris (o dues parelles adversàries), col·locats a banda i banda de la xarxa, es llancen la pilota amb la raqueta per sobre la xarxa.
Normes i reglament La pilota pot ésser tornada per l’adversari abans de botar o bé després d’haver botat una vegada És practicat sobre una pista d’herba, terra batuda, ciment, fusta o fibra artificial, que ha de fer 8,23 m d’ample 10,97 per als dobles i 23,77 de llarg La pista és dividida per una xarxa de 0,914 m d’alçada, que és fixada a dos pals d’1,07 m d’alt i distants 12,80 m l’un de l’altre Parallelament a cada cantó de la xarxa, a 6,40 m, hi ha les línies de servei, que determinen la superfície on ha de botar la pilota després del servei Els partits poden ésser simples masculí i femení…