Resultats de la cerca

Fundat al gener del 1968, fou impulsat entre d’altres per Jaume Puig Jugà a les dependències del Centre Parroquial fins el 1983, any que inaugurà les noves installacions de la Fundació Fèlix Llobet L’equip masculí pujà a divisió d’honor la temporada 1982-83 Les temporades 1986-87 i 1989-90 aconseguí la tercera posició de la categoria i fou campió de Catalunya l’any 1995 Debutà en competicions internacionals la temporada 1989-90 jugant la Copa d’Europa La secció femenina fou creada la temporada 1987-88 i debutà a la divisió d’honor en 1990-91, i la temporada 1993-94 aconseguí la tercera…

Estudià a Würzburg i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler Professor de les universitats de Roma, Friburg de Brisgòvia i Munic, fou encara un romanista integral, i dominà tant la lingüística com la història de la literatura Treballà sobre el francès medieval Altfranzösische Grammatik , 1933, sobre les relacions entre semàntica i teologia Kultsprache und Profansprache in den romanischen Ländern , 1933 i sobre gairebé totes les literatures romàniques Dante Studien 1975, Gabriela Mistral und ihre kosmische Sympathie 1954 i Die Mystik des Raymundus Lullus 1949

L’escriptor castellà Gustavo Martín Garzo, Premio Nacional de narrativa el 1994, guanya el premi Nadal de novella amb l’obra Las historias de Marta y Fernando El premi Josep Pla de prosa en català és guanyat per Francesc Puigpelat amb Apocalipsi blanc Pel que fa al tercer dels premis de la festa literària que el dia de Reis organitza l’editorial Destino, la canària Gabriela Rubio obté l’Apelles Mestres amb Las fotos de Sara , un llibre del qual és autora del text i de les illustracions

Estudià dret a la Pontificia Universidade Católica do Rio de Janeiro, on entrà en contacte amb Carlos Diegues, amb el qual, de manera bàsicament autodidacta, esdevingué un dels principals representants del Cinema Novo , amb pellícules com Ganga Zumba 1963, A Grande Cidade 1966 i Bye Bye Brasil 1979 Fou també autor de les reeixides adaptacions de les novelles de Jorge Amado Dona Flor e Seus Dois Maridos 1976 i Gabriela, Cravo e Canela 1983 que dirigí Bruno Barretto, amb el qual també collaborà en el thriller polític O Que È Isso, Companheiro 1997

Poeta d’avantguarda, escriví, entre d’altres, Poemas nicaragüenses 1933, El jaguar y la luna 1959, Zoo 1962 i Cantos del Cifar 1971 Del seu teatre es destaca l’obra d’intenció política Por los caminos van los campesinos Els anys trenta estigué molt relacionat amb el grup d’intellectuals catòlics espanyols a l’entorn de Rde Maeztu i propugnà un ideal d’Hispanitat d’arrels tradicionalistes Del 1954 al 1998 fou codirector del diari La Prensa Fou membre 1945 i director 1964-2002 de l’Academia Nicaragüense de la Lengua i rebé, el 1991, el premi Gabriela Mistral atorgat per l’OEA

Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València fou redactor polític del diari Los Dos Reinos 1864 Prengué part destacada en la revolució del 1868 fou secretari de la Junta Revolucionària i de la Diputació de València 1868-71 Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación Havent retornat a València 1874, fou redactor d’ El Mercantil Valenciano i publicà diverses novelles La insurrección de Alahuar 1878, Gabriela 1883, El administrador de la baronesa 1878, En la maroma Historia de una volatinera 1881 i Historia de un…

El prolongat debat els darrers anys sobre la successió al tron del principat de Mònaco va semblar que es resolia amb l’anunci de Charlene Wittstock, esposa del príncep Albert de Mònaco, del seu embaràs al final de març En esperar bessonada, però, el debat –i les cròniques roses que acompanyen la casa reial– va girar entorn dels criteris d’elecció del primogènit Finalment, al desembre van néixer els bessons Jaume, que va ser designat hereu, i Gabriela D’altra banda, l’assassinat a trets a Niça d’Hélène Pastor –membre de la família amb més patrimoni immobiliari de Mònaco– i el seu…

Ingressà al Conservatori Nacional de Música el 1931, on estudià composició amb Carlos Chávez i piano amb Manuel Rodríguez Vizcarra Al conservatori conegué Daniel Ayala, Salvador Contreras i Pablo Moncayo que, com ell, s’identificaven amb el nacionalisme musical i a la vegada també s’interessaven per les aportacions de les avantguardes En 1941-42 assistí, gràcies a una beca, a les classes que A Copland impartia a Massachusetts Allí conegué compositors com L Bernstein i P Hindemith, que li obriren les portes a noves possibilitats expressives Ocupà diferents càrrecs públics i exercí la docència…

De molt petita fou esposada amb Pere Lluís de Borja , duc de Gandia, però el matrimoni no fou consumat, i el 1488, amb Joan de Borja , duc de Gandia, germà de l’anterior el matrimoni tingué lloc a Barcelona el 1493 Assassinat el seu marit 1497, agregà al ducat de Gandia els llocs de les Almoines, Miramar, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l’Alqueria Nova i el Real, i adquirí la baronia de Castelló de Rugat, amb els llocs de Castelló, Rafalet i Aielo, tot el 1499 Aconseguí del seu sogre, el papa Alexandre VI , que convertís en collegial la parròquia de Santa Maria de Gandia 1499,…

Inicià la seva formació al Conservatori Carolina Klagges de la seva ciutat natal A catorze anys estudià piano amb Alberto Spikin, composició amb Domingo Santa Cruz i orquestració amb Jorge Urrutia Blondel al Conservatori Nacional de Música El 1947 aconseguí una beca de la Fundació Doherthy per a completar els seus estudis en diferents universitats dels Estats Units, on es formà amb Claudio Arrau, i estudià composició amb Randall Thompson, Roger Sessions i Edgar Varese El 1950 es presentà al Carnegie Hall Entre les seves interpretacions destaquen les d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach…