Resultats de la cerca

Fou director de la revista Garcilaso 1943-46, que aglutinà el grup de poetes de la “Juventud creadora” Partidari del classicisme i d’una mètrica rigorosa del poema, sabé mantenir el seu lirisme formalista enfront de la retòrica imperial vigent a la postguerra És autor de Tregua 1951, La hora undécima 1963, Memorias y compromisos 1966, Taller de arte menor y cincuenta sonetos 1973, Sonetos españoles a Bolívar 1983, Nuevo elogio de la lengua española Piedra y cielo de Roma 1984, Galiana 1986, Carta a la madre 1988 i Mar viviente 1989 Fou nomenat 1982 membre de l’Academia Española…

La seva església parroquial és dedicada a sant Jordi fou erigida el 1796 en vicaria in capita en depèn la possessió de Coma-sema, ja a la vall de Solleric Durant el s XIX sofrí un procés de despoblament La cavalleria o baronia d’Orient fou concedida el 1323 pel rei Sanç de Mallorca al cavaller Assalit de Galiana, que el 1343 fou alcaid del castell d’Alaró per Jaume III i el defensà fins que hagué de retre'l a Pere III de Catalunya-Aragó Aquesta jurisdicció comprenia els llocs d’Orient, Lluc i Honor amb la jurisdicció menor El 1432 passà per compra als Llucos, el…

Les pinedes i les brolles de coscoll i de romaní, en retrocés, hi ocupen 56 ha la resta és ocupada pel conreu, quasi totalment de secà 460 ha de vinya i 212 d’ametllers, hi ha 291 ha de regadiu peres i vinyes La població és constituïda per un 43% de treballadors agrícoles, un 17% d’industrials, un 8% que es dedica a la construcció i un 32% al sector terciari El poble 515 h agl 2006, fondoners 415 m alt s’allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Salut El terme comprèn, a més, la caseria de les Cases de Galiana

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà a la seva ciutat natal Per la vàlua que mostrà, la Diputació d’Alacant li concedí una beca per a anar a Madrid, on estudià composició amb Zabalza i Emilio Arrieta, i harmonia amb Miquel Galiana El 1883 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Madrid, i posteriorment es dedicà a la composició Alguna de les seves obres fou interpretada per la Sociedad de Conciertos de Madrid, dirigida llavors per Tomás Bretón El seu Poema sinfónico guanyà un dels premis de composició simfònica convocats amb motiu del quart…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus…

De vida efímera, només n’aparegueren dos números, el primer el 1994 i el segon, l’any següent El títol poètic de la publicació evoca la crema de la ciutat de Xàtiva a mans de tropes borbòniques francoespanyoles, al mes de juny del 1707 durant la guerra de Successió La revista, escrita íntegrament en català, fou dirigida per un equip de redacció format per Joan Alonso, Isaïes Blesa Duet i Vicent Ribes Iborra I per una comissió integrada per Joaquim Corts, Vicent Pons Alòs, Germà Ramírez i Agustí Ventura i Conejero En els dos números de la revista es recullen 18 articles fonamentalment d’…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia homònima de Jacinto Benavente GUIÓ FElías FOTOGRAFIA Josep Gaspar blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos, Eduardo Gosch MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA Joan Dotras Vila INTERPRETACIÓ Enriqueta Soler Elvira, Fred Galiana Matito, Enric Guitart Valerio, Josep Baviera Alberto, Roma Taeni la directora, Carmen López Lagar la comtessa, mare d’Elvira, Pedro Larrañaga Raimundo, Jesús Puche Ansúrez, José Álvarez Lepe el director ESTRENA Madrid, 11031940, Barcelona, 22041940 Sinopsi La…

Els seus primers contactes amb la música els desenvolupà a l’entorn familiar sota l’impuls del seu pare, que fins i tot li construí un petit violí Posteriorment estudià música amb F Montis, Foce i A Noguera L’any 1854 actuà com a primer violí a l’orquestra del Círculo Palmesano Gràcies a una dotació econòmica concedida per diverses entitats mallorquines, es traslladà a París, on estudià amb Armingaud, D Alard, Massart i H Berlioz A la capital francesa formà una orquestra de corda constituïda per estudiants, i actuà com a violinista al Teatre Líric El 1866 s’establí a Madrid, on perfeccionà…

Vida i obra Notari de professió, fill i net de notaris Defensor i propagador apassionat de la llengua catalana, ha estat considerat precursor del renaixement literari valencià Redactà i publicà nombroses obres lingüístiques amb el propòsit d’enaltir la llengua autòctona, per bé que algunes tenen com a objectiu l’aprenentatge del castellà Lingüista intuïtiu i poc original, al marge de la illustració valenciana, fou autor d’obres apologètiques com Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano 1734 i Cualidades y blasones de la lengua valenciana 1752 conté un catàleg de les seves obres…

És una òptica vital amb moltes manifestacions, que van des de la moralització a l’escarni, i és fruit de l’observació i de l’estudi de les actituds psicològiques Bé que primitivament cercà l’exageració dels defectes físics i de les situacions grotesques per provocar el riure, després analitzà els costums socials i finalment aprofundí el caràcter de les persones per servir la comunitat o per aprofitar-se'n La seva manifestació plàstica és anomenada correntment caricatura Cal notar també la seva àmplia utilització en el periodisme com a instrument de penetració política Tots els pobles i totes…