Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
L’aire d’un crim
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-88; ficció de 120 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona ARGUMENT El aire de un crimen 1980, de Juan Benet GUIÓ Gabriel Castro, AIsasi-Isasmendi, Jorge Rodríguez Alamo FOTOGRAFIA Joan Gelpí Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramiro Gómez, Josep Maria Espada decorador MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA Francisco Aguarod, Luis Fatás INTERPRETACIÓ Francisco Rabal el coronel, Maribel Verdú La Chiqui , Fernando Rey Fayón, Chema Mazo el capità Medina, Ramoncín, Miguel Rellán dr Sebastián, María José Moreno La Tacón , Germán Cobos Amaro, Ovidi Montllor, Terele Pávez, Rafaela Aparicio,…
Alícia a l’Espanya de les Meravelles
Cinematografia
Pel·lícula del 1977-78; ficció de 86 min., dirigida per Jordi Feliu i Nicolau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Roda Films Isabel Fabra, Barcelona ARGUMENT Inspirat lliurement en Alícia al país de les meravelles 1865, de Lewis Carroll GUIÓ Jesús Borràs, Antoni Colomer, JFeliu FOTOGRAFIA Raúl Pérez Cubero, Joan Gelpí color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Elisa Ruiz MUNTATGE Teresa Alcocer, Guillermo S Maldonado MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Mireia Ros, Sílvia Aguilar, Montserrat Móstoles, Conxa Bardem les diferents Alícies, Pau Bizarro l’àngel de la guarda, Rafael Anglada el jardiner, Jennifer Bertrac la conilleta, Josep Castillo i Escalona el…
Baldomer Pujades i Roma
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Taquígraf i periodista.
Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…
Estudis Isasi
Cinematografia
Estudis de rodatge creats pel director i productor Antonio Isasi-Isasmendi a Esplugues de Llobregat, al final del 1968.
Per tal de poder rodar els seus films el director creà el 1955 la seva pròpia marca Isasi PC Cansat de les dificultats i els costos econòmics que li suposava el lloguer de diversos estudis de rodatge, es decidí a aixecar-ne uns de propis per al rodatge de films propis, però també per produir-ne de més modestos mitjançant la marca filial Diagonal Films, creada amb Antoni Irles Els estudis disposaven de cinc escenaris amb una capacitat de producció d’unes dotze cintes l’any de mitjana També es dotà d’una plantilla de personal fix, una piscina de rodatge de 3 m de profunditat…
Grup Catalana Occident
Economia
Primer grup empresarial català en el sector de les assegurances.
Té l’origen en la Societat Catalana d’Assegurances contra Incendis a Prima Fixa , creada el 1864 per Ferran Delàs i de Gelpí, coneguda popularment com La Catalana , que assegurà els edificis del Congrés dels Diputats a Madrid 1873, de l’Ajuntament de Barcelona 1882 i de l’Arsenal de la Ciutadella 1892, actual seu del Parlament de Catalunya, a més d’un gran nombre d’edificis públics de l’Estat espanyol El 1878 començà a cotitzar a la borsa El 1947 s’introduí en els rams de vida, accidents individuals i de treball i danys a vehicles La matriu actual del grup té l’origen en la fusió…
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…
Cafè, copa i cigar. La toponímia catalana al Carib. 1840-2000
En l’emigració catalana i hispànica cap a les economies tropicals de plantacions de canya de sucre i tabac i de cafetars, com eren Cuba, Puerto Rico i tota l’àrea del mar Carib, hi ha una gran diversitat de trajectòries individuals i familiars Toponímia i presència catalana Com succeí coetàniament a Haití, Martinica, Jamaica o Curaçao amb l’emigració francesa, britànica o holandesa, hi hagué una minoria d’emigrants que esdevingueren grans comerciants o terratinents basats en el treball esclau subministrat pel monopoli concedit a la Gran Bretanya pel tractat de Utrecht 1713 En el cas de Cuba i…
monestir de Cuixà

El monestir de Cuixà
JoMV
Monestir
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà) del Conflent, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, al peu del Canigó, dins el terme de Codalet i a 2 km de Prada.
El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…
premis Narcís Monturiol
Distincions que atorga la Generalitat de Catalunya a fi de guardonar persones i entitats que contribueixen de manera destacada al progrés científic i tecnològic de Catalunya.
Instaurats l’any 1982 per l’aleshores departament d’universitats, recerca i societat de la informació DURSI, equivalent a l’actual departament d’innovació, universitats i empresa, s’atorguen anualment en dues modalitats, les medalles, per a distingir persones físiques, i les plaques, per a persones jurídiques La concessió d’ambdues condecoracions és feta per decret a proposta del president o d’un conseller i per acord del consell executiu Any Guardonats MEDALLES 1982 Oriol de Bolòs, Manuel Cardona i Castro, Ramon Margalef i Joan Oró 1983 Albert Barella i Miró, Lluís…
Peguera

Armes dels Peguera
Llinatge de cavallers, després nobles, els orígens del qual són obscurs.
Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…