Resultats de la cerca

El més rellevant i influent dels artistes medievals mallorquins va ser l’escultor, arquitecte i també empresari artístic Guillem Sagrera, nat presumiblement a Felanitx cap al 1380 en el si d’una família dedicada al llarg de diverses generacions a la construcció i a la talla i el transport de pedra Sagrera va fonamentar la seva activitat empresarial, pel que fa als efectius humans, en els seus parents coetanis fills, cosins, nebots, etc, que van participar en les seves iniciatives formant ensems un potent clan professional –aglutinat pel talent i la capacitat organitzadora de Guillem, segons…

Fill de Joan Caçador Canonista com el seu oncle, el bisbe de l’Alguer, Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al concili de Trento La seva actitud en aquest concili, on tingué com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d’equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme Havent tornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor 1559, procurà l’aplicació del concili renovà la pràctica sinodal, decretà l’erecció del seminari —que no tingué efecte—, reactivà la reforma dels religiosos i…

Juntament amb el seu company Guillem Bassa, oposaren resistència a Alfons II de Catalunya-Aragó al castell d’Alaró, quan aquest conquerí Mallorca 1285 Tanmateix, el rei s’apoderà del castell, i sembla que els féu morir cremats a la plaça d’Alaró Una tradició, que arrenca ja del s XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants sant Cabrit i sant Bassa , i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la…

Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae , obres que…

Malgrat que des d’antic és coneguda l’existència d’un mestre d’obres de la Seu Vella de Lleida anomenat Guillem Solivella, capacitat tant per al treball arquitectònic com per a l’escultòric, la manca d’un corpus de peces seves l’ha relegat als llimbs dels artistes que no són gaire més que un nom El nombre gens menyspreable de dades sobre la seva activitat al llarg d’un període que cobreix i depassa el darrer quart del segle XIV li han garantit un lloc en els estudis sobre l’obreria lleidatana, però fins fa poc no hi ha hagut noves propostes sobre la seva identificació creativa…

El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d’aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I Protonotari de la reina Maria de Luna Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent El seu estil…